Les famílies de l’escola Ramon Llull van tallar ahir el carrer en contra del nou bolet.

ENSENYAMENT

L’odissea de les famílies que no entren a l’escola que voldrien

Les AMPA dels centres amb ‘bolets’ denuncien “sobresaturació” i els pares demanen poder escollir on estudiaran els fills

Les famílies de l’escola Ramon Llull van tallar ahir el carrer en contra del nou bolet. / MANOLO GARCÍA

“Que el meu fill vagi a l’ escola que he triat per a ell”. Sota aquesta premissa desenes de famílies d’arreu de Barcelona a les quals no ha tocat la primera opció a la preinscripció del curs vinent s’estan mobilitzant per aconseguir que els seus fills puguin anar al centre que consideren més oportú. Aquest és el cas de la Gemma B., que observa amb impotència com la seva filla de tres anys haurà d’anar a una escola que no encaixa en el seu model educatiu.

“Ens va costar molt decidir les 10 opcions de la preinscripció, va ser una decisió presa a consciència”, explica la Gemma, que afegeix que ara veu com la seva filla pot acabar en un centre que ni tan sols ha vist. La Gemma viu al Poblenou, un dels barris de Barcelona on ha crescut més la demanda de places i on hi ha una mobilització més organitzada en defensa de les escoles d’ educació avançada.

Davant l’increment de natalitat en certes zones de la ciutat - tot el contrari del que passa a la major part de Catalunya- i de l’augment de la demanda d’escola pública, el Consorci d’Educació de Barcelona va anunciar la setmana passada que s’ampliaria l’oferta inicial amb 234 places públiques més. Això es tradueix en dues noves línies a les escoles Entença (Eixample) i La Sagrera (Sant Andreu) i dues més a l’escola La Llacuna (Sant Martí), que, segons el Consorci, “seran susceptibles” de donar lloc a un nou centre. Si bé aquesta ampliació ha acontentat la majoria de pares, el problema és l’ampliació dels set grups addicionals -popularment coneguts com a bolets - adjudicats a diferents centres de la ciutat.

Els bolets els tindran majoritàriament escoles de l’Eixample -una de les zones amb més demanda-, però se situaran en centres que majoritàriament no tenen llista d’espera. Això vol dir que totes les famílies tindran plaça a l’escola pública, però probablement no a la que van triar com a primera opció. Les queixes dels pares no són les úniques. Mentre ells lamenten que els toqui una escola que no volen, els centres amb bolets denuncien que no tenen capacitat per assumir-los. Les escoles amb grups addicionals són la Fructuós Gelabert, la Ramon Llull, la Tabor i Els Llorers -totes de l’Eixample-, la Barcelona (les Corts), la Turó del Cargol (Gràcia) i la Bogatell (Sant Martí). Davant d’aquest fet, les AMPA han convocat mobilitzacions a títol individual durant tota la setmana i una de conjunta divendres a la plaça Sant Jaume, que comptarà amb el suport de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya ( Fapac).

“El curs que té un bolet es converteix en una espècie d’empestat dins l’escola. Té un grup de nens més, però disposa dels mateixos espais que els altres cursos”, denuncia Carina Stinga, membre de l’AMPA d’Els Llorers (Eixample), que afegeix que els mestres els diuen que no poden fer totes les activitats que voldrien per culpa de la línia addicional. Segons explica Stinga, Els Llorers anteriorment era un centre de tres línies, que després d’anys de lluita per eliminar-ne una es va aconseguir que es quedés amb dues línies. Actualment l’últim curs amb tercera línia ja està a cinquè, però l’escola torna a disposar d’un bolet a P4 i el curs que ve en tindrà un més a P3.

Pèrdua de qualitat

“Quan vam eliminar la tercera línia, l’escola va començar a canviar. Sempre havíem tingut una autoestima molt baixa i ara els pares estan lluitant molt pel projecte”, apunta Stinga, que recorda que anteriorment poca gent escollia Els Llorers en primera opció. En aquest sentit, considera que afegint un segon bolet l’escola perdrà “molta qualitat”.

La denúncia d’Els Llorers la comparteix l’ AMPA de l’escola Ramon Llull, situada a tocar de l’antiga plaça de toros de la Monumental. “Som una escola amb una taxa d’immigració molt elevada i n’estem orgullosos, però no és just que se’ns castigui amb un altre bolet ”, defensa el president de l’AMPA, Josep Xurigué, que denuncia que l’escola estarà “com una llauna de sardines”. L’AMPA de la Ramon Llull considera que des del departament d’Ensenyament s’estan potenciant dues lligues d’escola pública: una “d’excel·lent” i una altra amb “mancances”.

“Està molt bé que les escoles públiques tinguin educació avançada, però principalment cal que es vetlli per la igualtat de tots els centres”, apunta Xurigué. Al seu torn, des del Consorci asseguren que davant l’increment de la demanda de places hi havia una “necessitat” d’augmentar els grups i que, com a solució, s’han col·locat els bolets a les escoles on “hi havia capacitat”. “Tenim l’obligació de garantir una plaça pública per a tothom i això és el que fem. Ara bé, el que no podem garantir és que sigui del model educatiu que es vulgui i que estigui situada al costat de casa”, apunten fonts del Consorci, que defensen que totes les escoles tenen un “bon projecte”.

Famílies alleujades

El departament d’Ensenyament té previst publicar l ’oferta final de places el dia 17 d’aquest mes i donar a conèixer les assignacions definitives el dia 20. El període de matrícula serà del 13 al 17 de juny. Mentrestant, algunes de les famílies que no han sigut assignades a la primera opció fan càlculs sobre on podran entrar i d’altres respiren alleujades gràcies a l’ampliació de grups.

“Estic contenta perquè ens ha tocat l’escola d’educació avançada que volíem, però no ho estic pels meus companys que no podran portar els seus fills a l’escola que volen”, apunta la Caterina C., que afegeix que està molt decebuda amb el sistema. “Crec en l’autonomia de cada centre, però també en la filosofia que cada pare pugui escollir l’escola que vol per als seus fills”, conclou.

Més continguts de