WASHINGTONEl Curiosity ha sobreviscut a un difícil viatge de vuit mesos i 567 milions de quilòmetres a la superfície del Planeta Vermell, però abans ja va haver de resistir les fortes retallades fetes a la NASA per culpa de la crisi econòmica. La missió d'aquest vehicle robotitzat -que es coneix oficialment com el Mars Science Laboratory- ha costat uns 2.500 milions de dòlars.
L'èxit de l'aterratge del robot explorador Curiosity és, segons el president dels Estats Units, Barack Obama, una "proesa tecnològica sense precedents" que serà "recordada com una fita d'orgull nacional en el futur". La NASA considera la missió com l'operació robòtica més complexa de la història de l'exploració espacial i té com a objectiu principal descobrir si hi va haver vida a Mart. En un comunicat, el president va explicar també la necessitat de seguir invertint en innovació, tot i que de manera intel·ligent, i d'augmentar les associacions de l'agència espacial amb empreses privades nord-americanes per enviar astronautes a l'espai. "Aquesta associació estalviarà diners als contribuents i, alhora, permetrà a la NASA fer tot el que sigui possible per empènyer els límits del coneixement humà".
Amb una economia dèbil i un deute públic pels núvols, les retallades pressupostàries també han arribat a la NASA. Obama ha proposat una retallada dràstica de 309 milions de dòlars del pressupost de l'agència espacial. Gran part d'aquesta reducció de fons públics afectarà el programa d'exploració de Mart, la gran especialitat dels Estats Units, ja que només aquest país ha aconseguit missions d'èxit al Planeta Vermell. Així, el seu finançament passarà dels 587 milions de dòlars d'aquest any als 360 milions el 2013. A més, es preveu que el programa de Mart es redueixi fins als 189 milions el 2015.
Les retallades van provocar al març la cancel·lació del projecte ExoMars que la NASA ideava juntament amb l'Agència Espacial Europea. Aquesta missió conjunta va ser classificada pels científics de màxima prioritat per a l'exploració de Mart, ja que hauria permès examinar les roques i el sòl marcià en els laboratoris terrestres i respondre a moltes preguntes sobre el passat geològic de Mart. Els europeus estan intentant ara aconseguir la col·laboració de Rússia per salvar el projecte.
Projectes d'exploració com el de la lluna de Júpiter Europa, on els científics sospiten que hi ha un oceà intern que podria acollir vida, estan en perill. La crisi ha obligat la NASA a prioritzar i salvar els projectes propis. Un és el desenvolupament d'un coet pesant per anar a Mart que s'ha de provar el 2017. Un dels grans objectius de l'agència espacial els pròxims anys és enviar un home en un asteroide el 2015 i al Planeta Vermell durant la dècada següent.
Projectes poc coneguts
La NASA espera que el robot explorador Curiosity generi entusiasme entre l'opinió pública i els polítics per recuperar part dels fons perduts. Molts dels projectes i descobriments de la NASA tenen un impacte important en els productes de les empreses privades, però molts cops ningú ho sap. El pressupost total de l'agència espacial és 17.700 milions de dòlars a l'any, un 1% del total de la despesa pública. Tot i així, els nord-americans observen de manera crítica els programes espacials i per això la NASA necessita seguir les velles paraules del president Abraham Lincoln: "Amb el sentiment públic res no pot fallar, sense aquest sentiment res pot tenir èxit".
