López Sors culpa l'empresa de rescat del rumb erràtic del 'Prestige'

La CorunyaL'exdirector de la Marina Mercant José Luis López Sors ha insistit aquest dimarts que allunyar el 'Prestige' de la costa gallega va ser "l'opció menys perjudicial" i ha rebutjat qualsevol responsabilitat sobre el rumb erràtic que va seguir el vaixell dies abans d'enfonsar-se, i d'això cosa acusa l'empresa de rescat Smit Salvage, contractada per l'armadora.

López Sors ha continuat aquest dimarts al matí la seva declaració davant del tribunal de l'Audiència Provincial de la Corunya que jutja els danys ocasionats per la 'marea negra' provocada per l'enfonsament del petrolier 'Prestige' el novembre del 2002, la catàstrofe ambiental més gran que hi ha hagut a l'estat espanyol.

L'exdirector de la Marina Mercant, l'únic alt càrrec de l'administració espanyola acusat dels fets, ha assumit la responsabilitat de la gestió de la crisi des del 13 de novembre, quan el vaixell va tenir un accident i es va escorar pronunciadament, fins a dos dies després, quan l'empresa de rescat Smit Salvage es va fer càrrec de la nau.

Ha justificat l'allunyament del vaixell de la costa perquè calia crear "un espai de seguretat" a causa de "l'alt risc d'encallar-se que hi havia" i ha advertit que si finalment la nau s'hagués encallat hauria estat una cosa "tremenda" per als interessos d'Espanya.

"Hauria estat molt difícil treure el vaixell d'allà i hauria estat anys deixant anar de manera dosificada el fuel que portava a les tripes", ha recalcat.

L'exdirector general de la Marina Mercant també ha declarat, en resposta a les preguntes del lletrat Manuel Meiriño, que representa l'associació Arco Iris, personada com a acusació particular, que, abans d'allunyar el vaixell de la costa es va apuntar la possibilitat de portar el petrolier a un port de recer o intentar transvasar la càrrega a una zona protegida.

Així, ha explicat que la primera opció va ser portar el 'Prestige' al port de la Corunya, ja que disposava d'una refineria i això hauria agilitzat les tasques de descàrrega, tot i que finalment aquesta opció es va descartar perquè el pràctic d'aquesta terminal va alertar que es tractava d'una "temeritat".

També es va rebutjar la possibilitat de conduir la nau a la ria d'Ares i de Ferrol per falta de calat, i sobre la possibilitat de portar-lo a la ria de Corcubión ha assenyalat que dubtaven que hi pogués arribar, per l'estat de deteriorament del vaixell, i tampoc cap autoritat local va acceptar aquesta alternativa.

A més, ha recalcat que el petrolier "estava molt més danyat" del que havia notificat el seu capità quan el vaixell va començar a enfonsar-se i va llançar l'avís de socors, cosa que en va dificultar la maniobrabilitat i va dificultar enormement l'operació de remolc.

L'advocat Santiago Zabaleta, que representa l'empresa propietària del 'Prestige', Mare Shipping, ha inentat provar que no existia cap motiu per allunyar el vaixell del litoral perquè en els primers moments de la crisi no hi va haver vessament de fuel, almenys en quantitats significatives, i ha arribat a acusar López Sors de "prefabricar un desastre" per justificar la seva decisió.

"¿Per què va posar rumb al cor de la tempesta i no va mirar de portar el vaixell al sud, cap a aigües més tranquil·les, per intentar un transvasament de la càrrega?", ha preguntat el lletrat de López Sors, que ha afirmat que el petrolier "perdia molt" i va mirar de minimitzar els danys ambientals.

En el seu primer dia de declaració la setmana passada, López Sors va assumir la responsabilitat de la gestió de la crisi i va exculpar l'aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, de les decisions adoptades per l'administració espanyola.

A més de López Sors -que continuarà demà la seva declaració-, estan acusats en aquest procés el capità del 'Prestige', Apostolos Mangouras, i el cap de màquines del petrolier, Nikolaos Argyropoulos, tots dos de nacionalitat grega.

També està acusat el primer oficial del vaixell, Ireneo Maloto, de nacionalitat filipina i que actualment està il·localitzable.

Si en algun moment Maloto fos localitzat, seria jutjat de manera independent a la resta dels imputats.

El ministeri fiscal reclama per la 'marea negra' provocada per l'enfonsament del 'Prestige' indemnitzacions per danys que sumen 4.442 milions d'euros.