TRIBUNALS

L’ultra arrestat per col·laborar amb jihadistes, a casa i lliure de càrrecs

Segons l’Audiència Nacional “no consta” que ajudés la Fraternitat Islàmica
Un dels deu detinguts pels Mossos d’Esquadra el 8 d’abril passat a Sabadell en l’operació Caront sortint del seu domicili. / MANOLO GARCÍA

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha deixat fora del cas Caront l’ultradretà Diego José Frías Álvarez detingut a l’abril per col·laborar amb una cèl·lula jihadista al Vallès Occidental. Pedraz declara en una interlocutòria que processarà deu investigats per formar part d’un grup anomenat Fraternitat Islàmica, però també diu que “no consta acreditada” la participació o col·laboració de Frías. L’ultra, a qui els Mossos havien trobat un arsenal i que va passar quatre mesos en presó preventiva,  va sortir sota fiança al mes d’agost i ara, en principi, queda lliure de tots els càrrecs en contra seva.

Els Mossos d’Esquadra van arrestar Frías el 8 d’abril  en una operació en què van detenir deu persones més d’una presumpta cèl·lula jihadista que hauria planejat accions com ara degollar un ostatge i col·locar bombes en una llibreria jueva de Barcelona, diverses institucions catalanes o comissaries, segons la investigació policial. Els agents van trobar a casa de Frías una granada de mà de l’exèrcit espanyol, dues escopetes, armes d’aire comprimit, pistoles, una katana, un puny americà, quatre porres, més de vint ganivets, matxets i navalles, una arma d’electroxoc, centenars de bales i cartutxos -incloent-hi dos carregadors i munició per a una metralladora Cetme- i peces i accessoris d’armes. El jutge ho reconeix però diu que, tenint en compte l’informe pericial, tots aquests objectes “no són aptes per constituir un delicte”.

Tenia a casa una granada, escopetes, una arma d'electroxoc, una katana, munició...

Frías sempre ha defensat que té llicència d’armes i que, a més, col·leccionava ganivets i altres objectes, com una granada que segons ell té més de 15 anys i no funciona. Una de les primeres interlocutòries del jutge definia l’objecte com una “arma de guerra” i no deia enlloc que no funcionava. L’ultradretà, segons un informe de la unitat d’informació dels Mossos,  havia d’aconseguir armes i explosius per al grup jihadista.

El presumpte dirigent del grup, Antonio Sáez -àlies Aalí -, va dir als altres membres que Frías “odia els jueus”. Un infiltrat de la policia explicava a l’informe que Frías tenia “capacitat per aconseguir bombes i armes”. El líder els va comentar que Frías, l’estiu del 2014, ja li havia proposat “posar una bomba en una llibreria jueva” i que “els hi proporcionaria tot”. Segons la interlocutòria de Pedraz “no consta la disposició de Frías a col·laborar amb la cèl·lula, ni per subministrar-los material”. L’ultra assegura que el dirigent tan sols havia sigut el seu barber.

Els Mossos van haver de fer l’operació a corre-cuita, abans que hi hagués cap lliurament d’armes o explosius, per una intervenció poc oportuna de la Policia Nacional. Comandaments del cos  haurien alertat l’entorn dels jihadistes de la investigació dels Mossos, segons va declarar un testimoni, i van denunciar la policia catalana. Santiago Pedraz també  va arxivar aquesta denúncia. Amb tot, el jutge processa els altres deu implicats per terrorisme a partir de les declaracions d’un agent infiltrat, testimonis protegits, documents com receptes per fer explosius i un manual de reclutament d’Al-Qaida, transcripcions de trucades punxades, informes de vigilància, llibres i propaganda jihadista, entre altres objectes.

Frías va assegurar la setmana passada a El Mundo que era un cap de turc i va insistir que no tenia res a veure amb grups d’extrema dreta. L’any 2000 havia anat a la llista electoral d’España2000. El 2004 va ser el número dos per Barcelona del Movimiento Social Republicano. El número u, Juan Antonio Llopart, actual dirigent de Soberanía y Libertad,  celebrava a Facebook l’alliberament del seu “amic”.