El TJUE avisa Espanya que no pot tancar sol·licitants d'asil en un CIE per falta d'espai en un centre d'acollida

També deixa clar que un jutge d'instrucció pot rebre peticions de protecció internacional

Una persona que sol·licita asil no pot ser tancada en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran d'un cas del desembre del 2019 en què un ciutadà de Mali va ser interceptat per Salvament Marítim en una pastera a prop de Gran Canària. Les autoritats espanyoles en van dictar el tancament en un centre d'internament però aquesta persona va sol·licitar protecció internacional i el jutge va decidir que, com que no hi havia prou espai al centre d'acollida humanitària, havia d'anar a un CIE. Aquest ciutadà malià va interposar un recurs i aquest dijous el TJUE ha recordat a les autoritats espanyoles que la falta d'espai en centres d'acollida humanitària no justifica l'internament d'un sol·licitant d'asil en un CIE. 

El cas d'aquesta persona de Mali no és l'únic. En la pastera en què es va interceptar aquest ciutadà d'origen malià hi havia 45 subsaharians més que volien arribar a Gran Canària. El jutge va ordenar que fossin internats en un CIE perquè no els va poder retornar immediatament al seu país d'origen. Aleshores 26 de les 45 persones retingudes també van deixar clar davant el jutge que volien sol·licitar protecció internacional a Espanya i el jutge va tramitar la sol·licitud. Va ser en aquell moment que el jutge va ordenar que anessin a un centre d'acollida humanitària, però com que només hi havia 12 places, 14 persones van ser internades en un CIE. 

Un jutge d'instrucció pot rebre sol·licituds d'asil

La Fiscalia espanyola, però, va considerar que el jutge d'instrucció de Gran Canària s'havia excedit de les seves funcions perquè no és competent per tramitar una sol·licitud de protecció internacional. Però el TJUE deixa clar que no és així. Segons el tribunal amb seu a Luxemburg, un jutge d'instrucció pot rebre sol·licituds d'asil i, a més, té l'obligació d'informar sobre la manera de tramitar-les.

El TJUE assenyala que s'ha d'interpretar de manera "àmplia" el concepte de "sol·licitant de protecció internacional". És a dir, no com un procés formal i administratiu sinó tenint-ho ja present des del moment que es "formula" la sol·licitud, és a dir, des que expressa la seva voluntat. Per tant, diu el tribunal, "la manifestació per part d'un nacional d'un tercer país de la voluntat de sol·licitar protecció internacional davant una altra autoritat com el jutge d'instrucció és suficient perquè se li atorgui la condició de sol·licitant de protecció internacional".