ENTREVISTA

Mabel Lozano : “Com pot ser normal algú que va de putes?”

Directora de cinema i guionista Lozano fa anys que es dedica a denunciar el que molts cops hi ha darrere el negoci del sexe de pagament: el tràfic de dones i nenes per esclavitzar-les

Tothom el coneixia com El Músic. Era un dels principals caps del tràfic de dones a Espanya. Més de 1.700 dones, primer enganyades i després esclavitzades, van passar pels seus bordells. Després d’estar anys a la presó, aquest delinqüent explica tots els secrets i les històries del seu negoci en l’últim llibre de Mabel Lozano, El proxeneta (Alrevés). És la primera vegada que es dona veu als homes que hi ha darrere les xarxes d’explotació i Lozano no escatima duresa a l’hora de descriure’ls. “Són homes que sotmeten les dones, les peguen, les violen; són impassibles al seu patiment i busquen només un benefici milionari”, diu, i destaca: “Mai abans havíem tingut el testimoni en primera persona d’un esclavista”.

Per què vas decidir escriure aquest llibre?

Perquè volia posar veu al silenci. Al de milers de dones. El Músic, amb el seu testimoni, posa veu a aquest silenci, és una veu única i inèdita que corrobora els testimonis de centenars de milers de dones, víctimes de tràfic sexual, que molta gent havia qüestionat.

Com hi arribes?

Va ser ell qui em va buscar. Jo fa molts anys que em dedico a investigar i denunciar els temes de tràfic de dones i nenes, i ell coneixia la meva feina. Quan va sortir de la presó va començar a col·laborar amb la policia per desarticular xarxes, però a part volia explicar la seva història. Ell era conscient d’haver fet molt mal a les dones, les havia fet patir, les havia venut, torturat... matat. I encara que ho ha pagat amb la presó, té un gran dolor a dins i volia explicar-m’ho.

Què se sent davant d’una persona que et confessa que ha fet tant de mal?

És molt dur. Jo volia saber com era un esclavista, algú capaç de fer tant de mal. En aquest cas es tracta d’una persona redimida, que ha canviat la seva vida, des del dolor i des de la valentia, però, tot i això, he hagut de tallar la relació amb ell diverses vegades perquè no podia. No podia sentir el que m’explicava. Era massa dur.

Al llibre denuncies que el negoci de la prostitució a Espanya ja està per sobre del narcotràfic. Quants diners mou a l’Estat?

Fa uns quatre anys movia 5 milions d’euros al dia a Espanya, però actualment ja deu estar en uns 7-8 milions d’euros cada dia. Estem parlant d’un negoci increïblement milionari, per això interessa tant.

I, a més, Espanya és un punt clau en el mapa del tràfic d’éssers humans.

Sí. Espanya és el primer país de trànsit i destí de les víctimes del tràfic a Europa. Però, a part, i el més important, és que és un dels països on la prostitució està més normalitzada.

I això per què?

Perquè sempre hem conviscut amb la prostitució. Al meu poble no hi havia ni cabines de telèfon, però sí que hi havia un puticlub. Era el més normal. Ja llavors aquelles dones no caminaven pel poble, no eren lliures de sortir a passejar o a comprar, però, en canvi, els seus clients sí que ho feien, i tan tranquils. Elles sempre han sigut assenyalades i estigmatitzades. Llavors estaven en mans dels macarrons, ara estan en captiveri i esclavitud.

Però el perfil del client sí que ha canviat molt.

Sí. Fa anys era un home de mitjana edat, casat i amb fills. Ara hi ha centenars de perfils. De fet, els puters són homes normals, en el sentit que tenen família, amics, feina... Tot aparentment normal. Però ¿com pot ser normal algú que va de putes? ¿Algú que necessita comprar un ésser humà? ¿Com deu tractar la seva dona? ¿Com deu tractar la seva filla? ¿És normal un home que paga per sexe sabent tot el que hi ha al darrere?

El que s’ha detectat és que ara hi ha molts nois joves que han normalitzat el fet d’anar de putes.

Sí, per desgràcia els nois més joves han incorporat el sexe de pagament al seu oci. Tenen un gran desconeixement de la realitat, la sordidesa que amaga aquest món. I és que ells només veuen bordells que semblen discoteques, amb DJs i noies espectaculars on se sorteja un clau gratis. El que hem de fer, ara, és educar els joves, han d’aprendre a tenir relacions sexuals sanes, amb respecte.

Tu estàs en contra de legalitzar la prostitució. Per què?

Per a mi el més important és la llibertat de l’ésser humà i, per tant, si una dona vol exercir la prostitució lliurement, endavant. El que passa és que són molt poques les que ho volen fer lliurement. Són una minoria escassíssima i el que s’ha de fer és legislar per a la majoria, fer lleis per protegir les més vulnerables. No podem fer aquest discurs progre que diu que legalitzem la prostitució tan alegrement sense conèixer què hi ha al darrere. Primer hem d’acabar amb la compravenda d’éssers humans, l’esclavitud i la violència. A les màfies que trafiquen amb dones els interessa molt que es legalitzi la prostitució. Si ho fem, els donem patent de cors.

Què ha de fer l’administració per lluitar contra aquesta plaga?

S’hauria de fer una llei integral contra el tràfic de dones. I hi hauria d’haver polítiques socials per donar-los una oportunitat.

Més continguts de