Miquel Sellarès: “L’Estat tem la unitat dels catalans”

Entrevista al qui va ser director general de Seguretat Ciutadana amb Pujol i secretari de Comunicació amb Maragall. President del col·lectiu Opinió Catalana

Albert Manent li va dir: “Miquel, tu hauries d’haver nascut espanyol i fer-te militar”.

No he sigut mai pacifista, crec que els pobles que no es defensen s’acaben. I sí, si Catalunya hagués tingut forces armades, per què no?

¿Però a vostè li agraden les armes o el poder?

A mi m’agrada el poder. Però amb vint anys me’n vaig anar a Israel i vaig tenir la idea que podia fer un servei a les armes. Sempre recordo una cosa que està escrita en moltes casernes de les forces armades d’Israel:“Mai més”. Que mai més els tornaran a ficar dins de trens i els portaran cap a l’escorxador, de franc. Era un Israel romàntic, on encara trobaves gent que portava els números del camp de concentració marcats al braç.

Vostè va impulsar la creació de la primera promoció dels Mossos d’Esquadra. ¿Els Mossos que tenim avui són els que vostè havia somiat?

Mai a la vida es compleixen del tot, els somnis. Ara, si vostè m’hagués dit que tindríem 17.000 homes i dones, més de cent edificis a tot Catalunya, una total implantació territorial, quan a mi no em deixaven ni posar els Mossos al tren de Sarrià, comprendrà que per a mi l’èxit ha sigut espectacular. Ara, la creació del cos tal com s’ha anat fent... Els nostres polítics han anat amb un lliri a la mà. I pensar-se que l’Estat ens deixaria fer una policia amb 17.000 homes i dones armats i que no faria res per encongir-la ni hi col·locaria tots els talps que vostè vulgui.... Que aquí hi ha un moment històric que de cop i volta desapareixen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i aquí hem de córrer a fer 1.300 policies cada any!

Quin nivell de talps creu que hi ha?

Voldria que m’entengués bé: no em refereixo als membres dels cossos de l’Estat que han entrat als Mossos. La immensa majoria d’aquesta bona gent està complint molt bé. Però crec que l’Estat va col·locar gent als llocs clau. I a més a més, ¿si vostè hagués sigut l’Estat no n’hi hauria posat ni un?

Vostè explica que un bon dia Jordi Pujol el crida i li diu: “Tinc la impressió que m’estan seguint”.

I jo li vaig dir: “Home, això és el més lògic”. Les poques vegades que he anat al despatx de l’actual president no m’ha agradat fer l’entrevista al seu despatx. Perquè si els serveis d’intel·ligència, avui, no controlen el despatx del senyor Artur Mas, quin controlaran? Els estats fan això.

Vostè no va fer cap escarafall quan va saber que Obama espiava el telèfon mòbil de Merkel.

Esclar que no. No és que m’agradi, però el món va així. Als companys pacifistes que van tots amb el lliri a la mà sempre els dic que si el seu món existís jo m’hi apuntaria. Teresa Forcades o Arcadi Oliveres són una bona gent i responen a una bona part del país. I a una gent que es mou en aquests moments. Però és que el món no és això.

Què és el món?

El món són els estats i els interessos de les multinacionals. La gent es pensa que un servei d’intel·ligència es dedica només a la qüestió política. Doncs no. Potser en un 30%. El 70% què és? Defensar els interessos del país a tot el món: patents, companyies, empreses per infiltrar-se en diferents països i copiar altres marques per donar-ho a les del propi país...

¿O sigui que la Catalunya independent no podrà ser un estat millor, diferent dels que ja hi ha?

Crec que hem d’intentar ser diferents. Per exemple, amb una educació diferent. Miri, després de quasi un centenar de xerrades per tot Catalunya, m’adono que la gent vol la llibertat nacional, sí, però la gent també vol que canviïn moltes coses. La corrupció, el sistema de partits polítics... La gent vol canvis. Dels poderosos de la llotja del Reial Madrid i els seus amics del Pont Aeri d’aquí, de tot això, la gent n’està farta. Perquè Espanya també ha sigut un gran negoci per a tota una sèrie de gent. La gent està farta dels poderosos, dels poderosos de la premsa... I no és gent esquerranosa, és gent fins i tot de les bases de CDC i d’algun sector d’UDC... La gent diu: “Escolta, tu, això s’ha d’acabar”. Hi ha una generació que representen els meus fills, gent que parla anglès, gent que ha viatjat... Crec que la gent vol un gran canvi.

Quin és el nivell de guerra bruta de l’Estat contra el procés?

Home, contra el president Pujol i els seus entorns, l’intent que s’ha fet contra el president Mas... S’està jugant fort. El que passa és que a la societat catalana hi ha hagut uns sectors que s’han cregut que des del poder podien fer el que volien. I això també ho hem de canviar. La gent exigirà un grau d’ètica i un grau de responsabilitat molt gran. Abans anaven amb l’excusa del finançament dels partits polítics. A mi em deien: “Quan et truquen pel partit i després et truquen al cap d’uns dies, ja no saps si és pel partit”. Perquè a tot això ens hi hem acostumat. Hi havia una certa tolerància. Una part de la societat també ha callat. Però ara això s’ha acabat.

La lluita contra la corrupció li va costar la militància a Convergència.

Sí, i ho vaig fer per estimació al president Pujol. Vèiem, i desgraciadament hem tingut raó, que allò ens faria mal. A més, ¿com vol que tirés endavant amb uns nois i unes noies futurs policies per lluitar contra la delinqüència i no em fiqués en una altra cosa? Miri, un policia quan arriba als 40 anys es pregunta: “¿La societat vol que acabem amb la delinqüència? Jo me l’estic jugant cada dia i el que s’ha d’investigar potser són els que mouen els calés de veritat, i no agafar aquest pobre tio”. I això a mi m’ha marcat.

¿El procés ha sorprès els serveis d’intel·ligència espanyols?

No s’ho esperaven. I van començar a col·locar més agents, alguns dels que s’havien quedat sense feina al País Basc. I de cop i volta van veure que no eren ja quatre nois, sinó que era tanta la normalitat que en una taula gent que no creia en la independència en parlava com un fet natural. O les estelades als balcons. Això al servei d’intel·ligència els va amoïnar molt.

Ha canviat el marc mental del país.

I l’Estat reacciona i comença a enviar una mena de personatges que apareixen a les tertúlies televisives... Crea infraestructura, consciència en contra, comença a donar suport a grups de Catalunya perquè es moguin.

Si tots els estats són iguals, ¿la Gran Bretanya fa el mateix a Escòcia? ¿El Canadà va fer el mateix al Quebec?

Ja firmaria ara perquè l’estat espanyol actués com el del Canadà, encara que hi ha informacions que el Canadà va empadronar gent al Quebec i va fer pressions a industrials. El que passa és que són democràcies consolidades i no tenen un ministre Margallo que reparteix documentació per tot el món. I què passa? Que els serveis d’intel·ligència estrangers no paren d’enviar gent a Catalunya per contrastar.

No sé si li ha de donar tant les gràcies a Margallo, perquè no veig declaracions a favor de Catalunya.

Els amics de Catalunya sortiran l’endemà. Els estats no adoptaran cap posició ara. Perquè quan vénen i acaben les converses, la majoria et diu: “Vostès tenen el port de Barcelona, el de Tarragona, el sud d’Europa... Escolti, l’endemà ja en parlarem”. Ells no s’enfrontaran ara a l’estat espanyol. És lògic. Ni Israel, ni els Estats Units, perquè quan una cosa es vol partir no ho veuen bé. Però tampoc no notes una aversió.

D’aquí al 9 de novembre, vostè què faria?

Primer, hem creat un Consell de la Transició Nacional, que fa molts papers, però quan fas una operació d’aquest tipus hi ha d’haver un estat major que decideixi l’estratègia. En això sí que sóc militar.

Per fer què?

Li posaré tres problemes seriosos. Un, TV3. Si hi havia d’haver un conflicte laboral amb TV3, ¿era ara, o l’1 de gener del 2015? ¿A qui se li ha acudit això? ¿Hi ha algú de l’estratègia? Dos, la policia. Es nomena un comissari general, excel·lent professional, però no sabem ben bé què pensa. I tres, hi hauria d’haver una transmissió molt més àmplia de gent, des del Govern, i protegir millor el president. Ara necessitaríem un cop sobre la taula: un govern per a dotze mesos, que anés més enllà de CiU, amb gent representativa també del món socialista, gent de l’estil Mas-Colell, indiscutibles, que els ciutadans del país quan miressin aquest Govern se sentissin pràcticament tots representats i que juguessin fort. Si anem junts no hi ha qui ens venci. I això, n’estic convençut, la intel·ligència de l’Estat és el que tem. Perquè jugarà a separar-nos... Per això a mi em costa aquests dies fer crítiques al Govern.

Quan li pregunten com s’acabarà tot això, vostè què contesta?

Que acabarà bé. Perquè miro la gent jove. Això no vol dir que ens en sortim, però crec que mai més tornarem enrere. Això no hi ha qui ho pari. Ells poden cometre dos errors. Un, la cabra per la Diagonal, tot i que això no ho faran. Potser abans la cabra entraria pel ciberespai. I fer violència, tancar l’autonomia i tot això. Si ho fan, jo m’asseuria a la butaca per veure com aniria el procés. No els en veig capaços... Si aquest país ara no se’n surt, després de la transició nacional vindrà la depressió nacional. La paciència de les noves generacions no és tanta i se n’aniran als Estats Units o a Alemanya. En aquests mesos que queden no pot ser que no estiguem treballant més seriosament en estructures d’estat. No podem esperar a l’endemà de tot. Hi ha d’haver un petit estat major que aguanti, aguanti, aguanti. I esclar, que el president es trobi ben rodejat, perquè som davant de la gran oportunitat dels últims 300 anys. Si no ho fem ara, quan ho farem?

A vostè l’han seguit?

Sí. I el que em preocupa és que l’enemic comú de la policia de l’Estat i la nostra són els mateixos, els delinqüents, la delinqüència internacional, el jihadisme, el terrorisme... Que la delegada del govern espanyol creï divisions entre els cossos de seguretat de l’Estat menyspreant els Mossos d’Esquadra fa molt mal. Els Mossos asseguren que tots els ciutadans podran desenvolupar els seus drets protegits. Es va demostrar l’11 de setembre a la Via Catalana. El 12 d’octubre van protegir a Montjuïc els energúmens que van venir de Madrid, i la manifestació de la plaça de Catalunya, i sense cap incident. Aquesta és la funció dels Mossos, que tothom pugui manifestar-se protegit per la policia de Catalunya.

Més continguts de