Pandèmia

Madrid adjudica d'emergència i a dit el servei de rastrejadors a una entitat privada

Simón evita entrar en polèmica amb el govern de Díaz Ayuso: "La Comunitat està fent una bona feina"

"No entraré en el joc de l'enfrontament de xifres. Les dades hi són. Qui vulgui discutir, que ho faci, però a mi el que em preocupa és que es controli la transmissió del virus". El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha evitat així revifar la polèmica entre el ministeri de Sanitat i la Comunitat de Madrid sobre la incompatibilitat de les dades de casos asimptomàtics que reporta la regió. L'epidemiòleg va afirmar la setmana passada que la xifra vorejava el 15%, mentre que el conseller de Sanitat madrileny, Enrique Ruiz Escudero, l'elevava fins al 70% i acusava Simón de fer de polític i no de científic. "Madrid està fent una bona feina", ha afirmat aquest dilluns l'expert, sense donar més detalls o entrar a valorar la situació epidemiològica.

Però si la Comunitat de Madrid ha tornat a acaparar bona part de la sessió informativa del comitè tècnic del coronavirus no ha sigut per un augment sobtat dels contagis. De fet, l'evolució de les dades epidemiològiques –n'ha registrat 224, segons l'informe del ministeri– ha passat a un segon pla i l'atenció l'ha copat el nou moviment del govern d'Isabel Díaz Ayuso. La Comunitat va adjudicar divendres d'emergència i a dit el servei de rastrejadors de covid-19 a l'entitat Quirón Prevención.

Va ser la direcció general de Salut Pública de la conselleria de Sanitat madrilenya la que va signar la resolució el divendres 7 d'agost. El contracte, que té un valor de quasi 200.000 euros, s'ha tramitat pel procediment d'emergència, tal com figura al portal de contractació pública de la comunitat. S'hi especifica que l'entitat privada –que penja del grup hospitalari més gran de l'Estat, QuirónSalud– serà l'encarregada de la tasca de rastreig de casos i contactes estrets de positius de coronavirus mitjançant enquestes. 

El servei, format per vint auxiliars d'infermeria i dos metges que treballaran en dos torns, tindrà una duració aproximada de tres mesos i un cost de 194.223 euros i, segons es fixa a la resolució, s'hauran de fer entre 190 i 220 enquestes al dia. La conselleria justifica el contracte d'emergència amb amb l'increment de casos i assegura que davant d'una "emergència de caràcter inajornable" com aquesta qui ha de fer el rastreig és un proveïdor extern amb experiència. La memòria del contracte afirma que Quirón Prevención és l'única empresa que pot realitzar aquesta tasca, ja que compta amb "les instal·lacions i l'equip requerit". 

CCOO qualifica el contracte de "desvergonyiment"

La pluja de crítiques no es va fer esperar. La secretaria de la secció de Sanitat de CCOO Madrid, Rosa María Cuadrado, ha qualificat de " desvergonyiment" la contractació "sense publicitat, amb nocturnitat i traïdoria" amb Quirón Prevención. Sobretot, ha subratllat, perquè aquests rastrejadors s'haurien d'haver contractat "fa més de dos mesos, abans d'iniciar la desescalada". També el Col·legi de Metges de Madrid (ICOMEM) s'ha referit a l'acord amb el grup hospitalari com un "pegat" per resoldre l'absència de rastrejadors "quan ja hi ha prou professionals qualificats per fer aquesta feina". 

Unes declaracions molt similars a les que va fer l'atenció primària catalana quan  Catalunya també va recórrer al procediment d'emergència per externalitzar el servei de seguiment de contactes positius de covid-19 a Ferroser, filial de la multinacional espanyola Ferrovial. Ho va fer el 29 de maig, amb l'aval del gerent del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Antoni Encinas, per adjudicar el contracte a l'entitat privada per un màxim de 17,7 milions d'euros. La situació no s'ha resolt encara, però Salut va afirmar que volia revertir l'externalització i que treballava per determinar la compensació que haurà de pagar a Ferroser per la rescissió del contracte.

Simón, per la seva banda, s'ha desmarcat i s'ha limitat a afirmar que la pandèmia requereix un sistema eficient de seguiment de contactes i que les administracions són les encarregades de decidir quin és. " Personalment prefereixo els contractes públics, però si han decidit que ho han de fer mitjançant una empresa privada, només m'interessa saber si és eficient per a l'evolució de la pandèmia", ha resumit. Fins ara, ha continuat,  la Comunitat està fent "una bona feina" per intentar controlar l'epidèmia d'acord "amb les seves capacitats".

L'Aragó reporta centenars de casos

L a corba epidemiològica de Catalunya ha entrat "aparentment" en fase de descens, segons ha explicat aquest dilluns Simón, que ha elogiat la tasca del govern català en el control de la transmissió del virus, sobretot a Lleida, Barcelona i l'àrea metropolitana, els quals ha qualificat de "llocs complicats" per la seva densitat poblacional.

El ministeri de Sanitat ha informat de 8.618 nous contagis arreu de l'Estat des que va donar les últimes xifres, divendres passat. En les últimes 24 hores són 1.486. L'Aragó (348), Euskadi (342) i la Comunitat de Madrid (224) són les que han reportat més casos. Simón ha admès que han augmentat les víctimes mortals i que en l'última setmana han mort 65 persones per coronavirus, però ha assegurat que la letalitat ha baixat molt els últims dos mesos, fins a situar-se per sota de l'1%.

L'Aragó continua com un dels focus  en alerta pel creixement de contagis: la conselleria regional ha reportat 348 casos nous, 305 dels quals a Saragossa, mentre que Osca n'ha registrat 32 i Terol, onze.  "La comunitat va pel bon camí però encara hi ha brots importants", ha explicat Simón. Malgrat que sembla que la situació comença a estabilitzar-se a la regió, l'epidemiòleg ha suggerit que Saragossa està en la corda fluixa per les condicions socioeconòmiques d'alguns dels barris que més casos estan concentrant i que caldrà reforçar la seva xarxa hospitalària per fer front a la demanda assistencial. 

El president de l'Aragó, Javier Lambán, ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a la SER que  no es planteja confinar Saragossa perquè "no hi ha instruments jurídics" per fer-ho i, en cas que els tingués, tampoc ho faria. "És el motor cultural i econòmic de la comunitat", ha justificat el socialista, i ha afegit  que les mesures que s'estan prenent a la comunitat són "molt rígides" a Saragossa. Llevat d'alguns brots determinats, ha dit, les dades són "força tranquil·litzadores" en 30 de les 33 comarques.

Lambán sí que ha defensat, però, que cal fer un "esforç" per unificar criteris, ja que "queden molts mesos d'epidèmia", i homogeneïtzar les dades de les proves, la xifra de rastrejadors i els percentatges d'asimptomàtics que notifiquen les diferents comunitats autònomes al ministeri de Sanitat "malgrat que puguin comportar problemes d'imatge per a la marca de la comunitat".