Mallorca es recupera sota la mirada dels turistes
La zona de Llevant intenta tornar a la normalitat a marxes forçades i els visitants mantenen les reserves
S’illotLa boira espessa que cobreix la carretera de Manacor només es veu destorbada per una filera de totterrenys de l’Institut Balear de la Natura (Ibanat), com formigues disciplinades amb un sol objectiu: el Llevant de Mallorca. A l’altre costat de la carretera, camions militars tornen en direcció Palma, solemnes i bruts. És a primera hora del matí i la imatge ben bé podria ser de qualsevol pel·lícula d’acció. Costa de creure que sigui a s’Illot, un nucli turístic costaner repartit entre Manacor i Sant Llorenç des Cardassar, epicentre de la riuada.
Abans d’arribar a s’Illot, una carretera tallada i dues patrulles de la Guàrdia Civil acompanyades per gossos recorden que encara queda molt per fer. A Cala Moreia les converses d’estrangers i locals són monotemàtiques; moviments de cap incrèduls, algú que s’encomana als sants i certa curiositat morbosa. El Jies i la Nicole, provinents d’Alemanya, fotografien el canyís acumulat vora el mar. La parella era a l’hotel Sa Coma quan els va sorprendre l’aiguat. “La majoria ens vam quedar al vestíbul de l’hotel”, explica ell. Responen a l’uníson a la pregunta de si se senten segurs a l’illa: “Sí, moltíssim”. El Jies i la Nicole es declaren uns enamorats de Mallorca, fins al punt que aquest és el tercer cop que la visiten només aquest any. I asseguren que, llevat de l’enrenou de l’helicòpter, tot torna “bastant a la normalitat”.
Entre el canyís apareix una sabata desaparellada, una nevera d’una coneguda marca de refrescos i un para-sol surant. Recolzats al pont per on desemboca el torrent, turistes i veïns fotografien les llanxes de la Guàrdia Civil i, de fons, se sent el bip bip de les excavadores fent marxa enrere.
El Jacob i la Jenny, de Yorkshire, gaudien de les primeres vacances “sense pares” quan els va sorprendre l’aiguat. “Era irreal, no havia vist mai res així!”, diu el Jacob. Aquella mateixa nit havien decidit sortir per la zona afectada. “Realment tot això et dona una nova perspectiva sobre la vida”, explica visiblement emocionada la Jenny. La jove parella recorden que estaven molt espantats i van arribar a témer per la seva vida. “Ara em sento molt més segur perquè el temps ha millorat”, afirma ell. “I perquè sabem que això no és un fet habitual”, afegeix ella. Darrere els londinencs, una patrulla de la Policia Local, acompanyada de diversos socorristes, observa la recollida d’arbres i deixalles, així com de restes de paret seca que s’ha enfonsat. Un para-xocs de cotxe ha quedat immòbil al mig de la sorra. “Crec que fins que no vam veure la policia no vam ser conscients de la magnitud del que havia passat”, puntualitzen.
Les llanxes de la Guàrdia Civil van i venen, centrades en les tasques de recerca de més desapareguts. Al fons, dues golondrines carregades de turistes recorren gairebé el mateix perímetre que les patrulles. L’estampa és estranya. En una part de la badia, l’excepcionalitat dels fets congrega curiosos, treballadors i turistes. La bandera vermella i tot el que la torrentada va arrossegar fins al mar fan impossible banyar-se a la platja. El color marronós de l’aigua i els para-sols surant tampoc hi conviden. Al fons, a la zona de Sa Coma, la platja mostra una imatge més típica d’una tardor calorosa: gent banyant-se, bevent cervesa a l’ombra i algun veler navegant. La Serena i la Barbee acaben d’aterrar i de moment s’emporten “una imatge molt trista”. Aquestes amigues de Londres no eren conscients de la magnitud de la tragèdia. “Quan hem vist el dispositiu desplegat ens hem adonat de l’esforç que estan fent perquè tot torni a la normalitat”, explica la Serena. “Potser se superarà, però això no s’oblida mai”, afegeix la Barbee. “Em demano si el govern mostra aquesta dedicació a la zona no turística o això ho fan per tenir-nos contents”, es pregunta la Serena.
Repercussió internacional
Com tots els visitants entrevistats, consideren que la tragèdia ha sigut “excepcional i inevitable”. Tot i la repercussió de la riuada als mitjans internacionals, són molts els turistes que han decidit mantenir les reserves, com la Francis i la Brigitte, mare i filla de Sttutgart. “Com que no ens podem banyar, mengem, bevem i anem a comprar”, explica la Francis. Estirades com sargantanes al sol, tenen clar que tornaran a l’illa, perquè els agrada i perquè no tenen por: “Això podria haver passat en qualsevol altre lloc del món”.
A Cala Moreia la golondrina torna a embarcar turistes, forçant amb cada viatge una tornada a la normalitat per a aquest indret turístic.
