SALUT

Mamografies als 40 anys: més riscos que beneficis

El programa de cribatge europeu recomana començar als 50 anys però cada cop més dones ho fan abans

L’eficàcia del cribatge de càncer de mama en dones de 40 a 49 anys és un debat controvertit. L’ha reobert aquesta setmana la Societat Americana contra el Càncer, que ha decidit endarrerir fins als 45 anys l’edat d’inici de les mamografies. A Catalunya la recomanació és fer mamografies entre els 50 i els 69 anys cada dos anys -i no anualment- mentre que en dones menors de 50 anys sense factors de risc (com ara càncer hereditaris) es desaconsella fer mamografies rutinàries. Tot i això, moltes dones se’n fan abans dels 50 anys, sobretot en la sanitat privada.

Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, un 54% de les dones de 40 a 44 anys i un 77% de les d’entre 45 i 49 anys es van fer l’any passat a Catalunya una mamografia, malgrat que els programes de cribatge no s’adrecen a aquest grup d’edat. “En aquesta franja d’edat no està tan clar el benefici i es necessitarien més evidències científiques per establir un programa de cribatge poblacional”, diu Isabel Rubio, coordinadora de patologia mamària del servei de ginecologia de l’Hospital de Vall d’Hebron, que recomana valorar cada cas individualment.

Encara que el diagnòstic precoç és una de les claus per al tractament i la curació del càncer de mama, no està demostrada la seva eficàcia ja als 40 anys. Hi ha diversos motius, com que se’n produeixen menys casos i que el diagnòstic és més complex perquè la mama és més densa, de manera que l’eficàcia del diagnòstic precoç no queda clar que suposi un benefici.

Oberts als canvis

Els estudis demostren que les mamografies redueixen la mortalitat en les dones d’entre 50 i 69 anys. Cada any a Barcelona es diagnostiquen al voltant de 250 casos de càncer de mama mitjançant proves de cribatge.

Però amb les evidències científiques actuals els professionals consideren que en les dones menors de 50 anys tenen “més riscos que beneficis”. “El debat se situa en un equilibri entre les morts evitades i els danys que pot produir el mateix cribatge, com són els falsos positius o el sobrediagnòstic”, explica Jaume Grau, responsable del programa de detecció precoç de càncer de mama de l’Hospital Clínic. Els falsos positius condueixen a un reguitzell de proves invasives, com biòpsies o puncions, que poden generar angoixa. “Perquè estem parlant de dones sanes a qui els dius que potser els has trobat alguna cosa”, afegeix Grau.

El sobrediagnòstic es refereix als casos en què efectivament es troben cèl·lules canceroses però en un estadi tan inicial “que la dona es morirà abans per una altra causa”, explica Grau. Els investigadors reconeixen que hi ha tumors que creixen a poc a poc o no ho fan, i que no requereixen tractament. “Sabem que hi ha determinats carcinomes in situ, que són estadis molt inicials del càncer de mama, que tot i no fer res no desenvoluparien un càncer ni la dona moriria d’això”, explica Rubio.

En el seu programa Essencial, el departament de Salut desaconsella als professionals fer mamografies rutinàries per sota dels 50 anys. I recorda que tot i ser una prova diagnòstica de baix risc no és totalment innòcua. Malgrat que les radiacions emeses són força petites a la llarga, són acumulatives.

A Europa hi ha consens a considerar que el cribatge ha de començar als 50 anys i, de fet, el canvi de timó efectuat dimarts per la Societat Americana contra el Càncer avala aquesta postura. Aquesta organització, que fins ara havia mantingut una de les posicions més agressives pel que fa al diagnòstic precoç, aconsella ara fer les mamografies als 45 anys, i no als 40.

El debat del cribatge és viu i fa anys que dura. I és bo que així sigui, diuen els professionals, ja que els programes de cribatge han d’estar “oberts als canvis”. “La controvèrsia és bona per veure que no és una cosa estàtica, sinó que constantment hem de valorar el nostre context”, indica Teresa Puig, coordinadora del programa de cribatge de detecció precoç de càncer de mama de l’Hospital de Sant Pau. La franja d’edat en què s’ha demostrat que el cribatge poblacional és més efectiu a menys cost és entre els 50 i els 69 anys. El 93% de les dones d’aquest grup d’edat es van fer l’any passat una mamografia a Catalunya.

“El risc de desenvolupar un càncer de mama augmenta amb l’edat i quan hi ha més risc és a partir dels 50 anys. Això vol dir que abans no? No, però és més baix”, explica Jaume Grau. Per sota d’aquesta edat es recomana fer el que s’anomena cribatge oportunístic. S’ha de valorar individualment d’acord amb el metge si hi ha factors de risc de càncer de mama o si hi ha hagut casos a la família. Isabel Rubio considera que els nous canvis a les guies americanes obren la porta a fer que les dones siguin “proactives” i “parlin amb els seus metges dels beneficis i perjudicis de fer-se mamografies”.

El debat no és només sobre l’edat d’inici del programa de cribatge sinó també sobre si cal continuar més enllà dels 69 anys, que és l’edat en què es considera que les dones no arribaran a morir per un possible tumor sinó per altres malalties. “Estem oberts a avaluar constantment les dades i potser replantejar l’edat dels 69 anys perquè l’esperança de vida ha augmentat i també els estils de vida han canviat”, conclou Puig.

Més continguts de