Una jutge de Manresa arxiva les denúncies al descartar "excés policial" l'1-O a Callús i Sant Joan de Vilatorrada

A Callús, l'alcalde va resultar ferit al caure a terra per l'empenta d'un policia

La titular del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa ha arxivat provisionalment les denúncies contra l'actuació policial de l'1-O a l'Escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada i al col·legi electoral de Callús, al Bages. En la seva resolució, a la qual ha tingut accés l'ACN, la jutge considera que no es pot demostrar que hi hagi hagut excés policial dels agents que van intervenir durant la jornada del referèndum a cap dels dos punts de votació. La magistrada tampoc considera que hi pugui haver responsabilitats penals per part dels agents. 

Així, la jutge ha pres la mateixa decisió que amb la investigació per les càrregues de l'1-O a Castellgalí. La titular del número 2 de Manresa atribueix l'arxivament de l'Escola Juncadella de Sant Joan i la de Callús al fet que "no hi va haver excés policial" i que aquell dia, "instigada per la Generalitat i les associacions independentistes", s'estava realitzant una votació "contrària a l'ordenament jurídic" i a la resolució del TSJC que impedia el referèndum. 

En el cas de l'Escola Juncadella, la jutge assegura que els manifestants "obstaculitzaven l'entrada" i malgrat ser requerits "no van fer cap gest". Diu que no va ser "resistència passiva" sinó "obstructiva". Pel que fa a Callús, també descarta qualsevol actuació "desproporcionada", cosa que al seu entendre avala el fet que, malgrat que hi havia 300 persones concentrades, "només hi va haver nou ferits lleus". A més, indica que l'alcalde de Callús, Joan Badia, va resultar ferit per "l'actitud obstructiva" que mantenia per impedir l'entrada dels policies. I, com a Sant Joan, apunta una actitud "obstructiva dels manifestants" amb "puntades de peu, empentes i cops" als agents, i recorda que un dels agents va resultar ferit.

La defensa dels ferits ha anunciat, com ja van fer amb Castellgalí, que presentarà recurs a la decisió de la magistrada pel sobreseïment del cas de l'Escola Juncadella –de Callús encara no n'han estat notificats–. Els advocats defensors recorden que el pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona encara no ha declarat com a ferit, per la qual cosa no es pot tancar aquesta causa. La declaració va ser ajornada a l'espera que es resolgués el procediment on s'investiga Pesarrodona per un presumpte delicte de desobediència greu. Diu la defensa que l'arxivament "atempta contra el dret a la tutela judicial efectiva" de Pesarrodona i per aquesta raó la recorreran.

En el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, el tinent U41506Z, que va intervenir a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada,  va assegurar que "es mastegava l'odi i una ràbia" que no sabia com és que es podia haver contingut "tant de temps". Va negar haver vist que es lesionés cap manifestant, tot i que aquell dia va haver-hi un total de 14 ferits entre els votants per haver sigut arrossegats per les escales. 

L'Audiència dona la raó als ferits

En paral·lel a les resolucions de la magistrada de la capital del Bages, l'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó als ferits que van presentar recurs a la decisió de la mateixa jutge de no investigar els guàrdies civils que van intervenir en les càrregues policials a l'Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Així, ordena a la magistrada investigar tres agents de la Guàrdia Civil que hi van actuar i que han sigut reconeguts pels ferits. També obliga el cap de l'operatiu al Bages a declarar de nou com a testimoni.

Segons la resolució de l'Audiència, de la visualització de les imatges es desprèn que els agents, sense avís, van colpejar "per sorpresa" amb les porres i escuts als manifestants. Considera que s'hauria pogut aconseguir el mateix objectiu, encara que comportés més temps, agafant-los i arrossegant-los. Per això opinen que hi va haver "excés policial". 

Cal recordar que, en el cas de l'Institut Quercus, l'Audiència ja va obligar, al novembre, el jutjat manresà a investigar el cap de l'operatiu policial. També tres guàrdies civils que van actuar l'1-O a Fonollosa per haver emmanillat sense motiu un veí. La causa de Fonollosa segueix encara oberta.

Recurs al TC per Castellgalí

El recurs al sobreseïment de la causa a Castellgalí, acordada per la jutge de Manresa fa tres mesos, ha sigut rebutjat per l'Audiència de Barcelona. La defensa dels ferits, però, està en procés de presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al considerar que l'Audiència no ha entrat a analitzar si s'ha produït vulneració de drets fonamentals.

Més continguts de