Mar Gómez fa ballar els vampirs

Barcelona.Vampirs. Una furgoneta atrotinada. Cinc personatges atrapats entre la vida real i els seus somnis. Humor. Drama. Cine negre. Musical de Broadway dels anys quaranta. Teatre. S'agiten amb cura tots aquests ingredients. I el còctel resultant ofereix una idea aproximada de quin gust té Aquí amanece de noche , l'espectacle que la companyia de dansa contemporània Mar Gómez ofereix a La Villarroel des d'avui i fins al 4 de setembre. El muntatge, que obre la temporada de la sala, s'emmarca en la segona edició del festival Dansalona.

Aquí amanece de noche es va estrenar l'any 2009 al Teatre Modern del Prat de Llobregat, del qual la companyia Mar Gómez és resident. Ha trigat dos anys a arribar a Barcelona. Aquesta havia estat fins fa poc la tònica habitual de la companyia, amb 19 anys de trajectòria. Els costava trobar escenari a la capital catalana, malgrat que eren força reconeguts fora de la ciutat, també en el circuit internacional. Però les coses han començat a canviar: l'any passat, el grup liderat per la ballarina i coreògrafa valenciana que li dóna nom va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona per Dios menguante . Amb aquest espectacle, programat també a La Villarroel, van participar en la primera edició del festival Dansalona.

Personatges en trànsit

En aquesta nova visita, la companyia ha instal·lat un motel de carretera a l'escenari. En aquest espai de pas, en algun lloc perdut de la Nord-amèrica dels anys 40, es produirà la trobada entre els cinc personatges de l'obra, interpretats per Viviane Calvitti, Verónica Cendoya, Ricard Fernández, Xavier Martínez Torrejón i Sandrine Rouet, que alterna el seu paper amb Xaro Campo. Són personatges que estan en trànsit. No només físic i geogràfic. També, i sobretot, emocional. Perquè tots persegueixen un somni que no s'arriba a concretar. Potser perquè no s'atreveixen a arriscar-se per materialitzar-lo. Potser perquè saben que, un cop assolits els objectius, el que ve després és la buidor.

La gestualitat exagerada i la simultaneïtat de les accions defineixen les interpretacions. Com a banda sonora, músiques molt variades (des d'una sintonia de dibuixos animals fins a una altra de Frankenstein ). "És música americana que podria sonar perfectament per la ràdio del cotxe", precisa Gómez. I destaca l'esforç que han fet per definir i perfilar amb detalls cadascun dels personatges, des de la mestressa del motel, fil conductor entre tots, rata vella convençuda que el plaer del viatge està en el camí, fins a la joveneta que tot just acaba de marxar de casa i té el cap ple de pardals. "Tots evolucionen molt al llarg de l'espectacle", diu Gómez.

La presència dels vampirs

Malgrat les connotacions pessimistes del tema de fons, Aquí amanece de noche fa riure molt. "Al principi tot era molt dramàtic, però ens vam decantar per la comèdia -confessa la coreògrafa-. Els personatges viuen una situació opressiva, estan tancats en si mateixos. Volíem accentuar aquesta tragèdia. Però tot ens acabava portant cap al riure. Potser perquè jo sóc molt optimista", assegura la fundadora de la companyia, que aquest cop no puja a l'escenari i es dedica íntegrament a la direcció artística. Durant el procés creatiu va aparèixer un element surrealista, la presència dels vampirs, que ajuda a acabar de treure ferro a la història. I, com que ja se sap que només hi ha una manera de combatre'ls, la companyia convida els espectadors a anar al teatre amb alguns alls a la butxaca o la bossa. Els que ho facin tindran el privilegi de poder veure què s'amaga rere una de les habitacions d'aquest motel.

Gómez insisteix molt a destacar que Aquí amanece de noche és una coreografia de creació col·lectiva en què s'ha implicat a fons cadascun dels ballarins. Ella, però, no els ho ha posat gaire fàcil: "Tots els intèrprets ja tenen uns anyets. I el que m'interessa és intentar que tots puguem créixer junts. Així que vam agafar uns personatges que no anaven bé a cap dels intèrprets per fer-los sortir de la teatralitat de sempre. Han hagut de treballar en un registre que no és gens fàcil per a ells".

Que la directora artística parli de teatralitat no és gratuït. Tot i que no té text, la dansa de la companyia Mar Gómez és molt narrativa. Voluntàriament. Volen fer-la comprensible per a tots els públics. Per, d'alguna manera, treure la por dels espectadors i convidar-los a gaudir de la dansa contemporània. "Som una companyia que no encaixa bé en els paràmetres de la dansa. Suposo que per això ens costa trobar el nostre lloc a Barcelona. Però al mateix temps els nostres espectacles són una molt bona manera d'entrar en la dansa contemporània". Així que prometen una estona entretinguda fins i tot al més escèptic. "Et podrà agradar més o menys, però en algun moment riuràs". I a qui vulgui anar més enllà, li ofereixen una segona lectura sobre les contradiccions humanes entre el que s'és i el que es voldria ser.