BARCELONA

Marcatge a Colau perquè cobreixi la ronda de Dalt

L’alcaldessa torna a pagar estar en minoria al ple però salva l’intent del PP de desgastar-la pels pressupostos

El projecte de cobertura de la ronda de Dalt al seu pas pels barris d’Horta-Guinardó fa quasi 30 anys que espera concreció i es va consensuar el mandat passat amb un pressupost aproximat, a llarg termini, de 400 milions d’euros. Ara, però, el govern d’Ada Colau rebutja els projectes “faraònics” i creu que aquesta elevada xifra econòmica fa inviable la cobertura, com va explicar aquest diari després que es comuniqués als veïns. L’anunciat canvi de plans va posar en alerta el conjunt de l’oposició municipal, que en el ple d’ahir va aprovar per unanimitat -també s’hi va sumar el govern- una proposició de CiU per exigir que es reuneixi de seguida la taula de treball sobre el projecte i que s’avanci en la cobertura aquest mandat. Tot, en un ple marcat per la no celebració del debat de pressupostos, que, en espera de la negociació intensiva que mantenen aquests dies la CUP i el govern, encara no tenen un projecte definit. El PP, però, es va quedar sol amb el seu intent de desgastar el govern desafiant-lo a aprovar els comptes per mitjà d’una qüestió de confiança. La sessió va posar de manifest, de nou, la minoria del govern, però, també, la incapacitat de l’oposició de teixir una alternativa. Les dificultats de l’aritmètica.

Pel que fa a la polèmica del canvi de plans a la ronda de Dalt, els grups van coincidir a recordar a l’alcaldessa que la iniciativa de tapar la ronda al seu pas pel districte va ser la més votada en el procés participatiu del full de ruta del mandat i que els veïns de la zona fa anys que esperen les obres. En nom del govern, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz,va sortir al pas de les crítiques remarcant que el seu equip treballa per “fer factible” el projecte perquè no es vol comprometre amb “obres faraòniques”.

Segons Sanz, la iniciativa de cobertura que s’acabi tirant endavant ha de partir de dues premisses: el consens veïnal i la viabilitat econòmica. I la regidora de CiU, Maite Fandos, la va desafiar a deixar al calaix el projecte del tramvia per la Diagonal -pressupostat en uns 175 milions d’euros- i tirar endavant de manera prioritària aquesta cobertura, que els veïns fa quasi tres dècades que esperen. Els representants veïnals que es van reunir divendres passat amb el govern van sortir de la trobada “sorpresos” perquè, de cop i volta, segons van explicar, el govern ja no parlava de cobertura -tampoc en el tram més fàcil de cobrir tècnicament-, sinó de solucions com les pantalles acústiques o el paviment sonoreductor.

Davant de la unitat del conjunt de forces de l’oposició en la crítica per aquesta manera d’actuar, la tinent d’alcalde va acceptar els retrets per l’endarreriment que el seu govern ha patit amb el tema de la cobertura, però va respondre atacant i va assegurar que “aquests dos mesos de retard [en la convocatòria de la comissió de seguiment del projecte] no són equiparables als tres anys i mig que l’anterior govern va estar sense fer res a la ronda”. El debat sobre la proposta va centrifugar les culpes entre els governs municipals del PSC, CiU i BComú.

Els socialistes, que van posar com una de les seves condicions per donar suport a la modificació pressupostària del govern que s’inverteixi en aquesta cobertura -el PSC, de fet, ja la va pactar amb CiU el mandat passat-, van defensar que els 15 milions pactats per al projecte es destinin a fer cobertura. I el govern no tanca la porta a acabar cobrint algun tram, però vol rebaixar el cost de tot el projecte. El regidor socialista Daniel Mòdol va revelar que Barcelona en Comú només volia destinar-hi 1,5 milions el 2016 i que, tot i que el PSC en demanava més, es va acabar pactant destinar-hi 15 milions.

“Ni pressupost, ni canvi”

La qüestió de la modificació pressupostària pendent d’aprovació va passar ahir de puntetes pel ple. Ho va fer per gentilesa del PP, que proposava a Colau que se sotmetés a una qüestió de confiança però que no va sumar cap aliat en la seva iniciativa. Totes les forces d’esquerres van fer pinya amb la negociació que s’està duent a terme i que ara mateix se centra en les converses entre la CUP i el govern. I hi va haver, també, temps per a un petit enfrontament amb CiU quan el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va lamentar que fos la regidora d’Unió, Sònia Recasens, l’encarregada de negociar el tema econòmic. Recasens li va recordar que va ser ella la que l’any passat va pactar el pressupost amb el PSC i li va recriminar que, tot i les paraules boniques sobre el pressupost del canvi, el govern, de moment, “no té ni pressupost, ni canvi”.

Crítica a la rebaixa d’objectius en

escoles bressol

Un pas endavant important però “insuficient”. És la idea que més van repetir els grups de l’oposició de Barcelona, durant el plenari d’ahir, quan el govern municipal va presentar el seu pla per construir deu escoles bressol noves aquest any i ampliar-ne una d’existent, cosa que permet guanyar 847 places. En campanya electoral, Barcelona en Comú havia promès que n’aixecaria 30 de noves el primer mandat i 30 més en un segon mandat. La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va defensar el pla i va acusar el govern anterior de CiU de no haver fet els deures en matèria de llars d’infants i d’haver deixat molta feina al nou govern per poder engegar aquests nous projectes. Ortiz també va concretar que els plans del govern no quedaran només en aquests deu nous centres, sinó que treballen per poder-ne obrir més els pròxims anys i per avançar, també, cap a la tarificació social, que era un altre dels seus compromisos. El govern també es compromet a recuperar la mitja hora de suport que va quedar anul·lada durant el mandat passat i demana pressionar la Generalitat perquè torni a aportar la seva part per subvencionar les places d’escola bressol a la ciutat.

Els grups de l’oposició, tret del PSC, van coincidir a criticar la “falta d’ambició” del pla i a contrastar-lo amb les promeses fetes en campanya electoral. CiU també va retreure al govern que, com va avançar aquest diari, hagi adjudicat una part del servei d’atenció domiciliària de la ciutat a empreses de Sacyr i Florentino Pérez. Colau, per la seva banda, va confiar en una “millora del marc normatiu” per evitar que es repeteixin situacions així.