Marcel·lí Antúnez

aquest estiu he estat treballant en el rodatge del Peix Sebastiano , un migmetratge de ficció produït pel Tigre Ciberià. Entre el rodatge i el muntatge gairebé m'ha ocupat tot l'estiu, tot i així he pogut fer dos setmanes de vacances. La primera he anat a Moià, el poble que em va veure néixer, a fer el pregó de les festes. A molts els va agafar per sorpresa perquè no coneixien la meva feina, però ha estat molt bé reunir gent de totes les generacions perquè poguessin veure el meu treball. M'he sentit molt ben rebut en la que, a més, ha estat l'última actuació de la gira per Catalunya amb l'espectacle Protomembrana . La segona l'he passat a Sant Martí d'Empúries. He aprofitat per llegir un llibre que m'ha encantat i que recomano a tothom. Es diu Camí de Sirga , de Jesús Moncada. Acabaré l'estiu a Costa Rica, bolcat en un nou projecte . Estic treballant amb un equip molt heterodox, amb músics, tècnics i desenvolupadors de programari. Hem començat amb un laboratori i un workshop amb l'objectiu de muntar un espectacle, però també de deixar la llavor de la Sistematurgy . Aquest és el nom de l'espectacle però també d'un nou concepte aplicable a les arts visuals com un eina de composició i execució d'obres interactives. La presentació pública es farà al setembre al Teatre de l'Aduana. A banda de la feina, Costa Rica és un país fantàstic, amb una estructura social ben organitzada i una natura exuberant.