Margaret L. McClure: "Les infermeres poden dirigir hospitals, una altra cosa és si se'ls permet fer-ho"

Margaret L. McClure, que ha dirigit l'Hospital de la Universitat de Nova York, és la degana de les infermeres i ha participat en el Fòrum MIHealth de gestió sanitària que s'ha fet a Barcelona. En aquesta entrevista McClure reivindica el rol de la seva professió.

Què és el que fa que un hospital sigui millor que un altre?

El lideratge. És molt important saber triar el director i saber gestionar el personal. I una de les coses que la gent no entén és que els pacients s'hospitalitzen perquè necessiten cures d'infermeria -això és el centre del negoci- i no mèdiques. Si no calguessin, després de la intervenció mèdica, marxarien.

Si la infermeria és tan important, per què no veiem infermeres dirigint hospitals?

Això aquí. Jo vaig dirigir un hospital i als Estats Units hi ha infermeres que són directores generals. Cada cop n'hi ha més.

¿Les infermeres també poden dirigir hospitals?

Sens dubte, la pregunta no és si poden, sinó si se'ls permet fer-ho. Als EUA tenim la figura de l'advance practice nurse , que és una infermera amb formació superior i que s'encarrega d'administrar l'anestèsia. M'he quedat sorpresa en saber que aquí no. I en oncologia també són elles les que ajusten la medicació dels pacients.

Aquí les infermeres reivindiquen poder prescriure fàrmacs i els metges s'hi oposen.

Els metges pensen que és el seu territori i temen pel seu lloc de feina. Però als EUA les infermeres amb formació superior ja prescriuen i els resultats són igual de bons o millors. Les infermeres gestionaran cada cop més malalts crònics i això requereix prescriure.

Quina és la tasca de la infermera?

Aglutina la feina de tota la resta de departaments i té cura dels pacients. Això inclou monitoritzar el pacient: estar atenta al que li passa, saber-ho interpretar i prevenir possibles complicacions. I aquesta feina sovint és menystinguda fins i tot per les mateixes infermeres.

La infermera és qui més contacte té amb el pacient.

Sí. El metge passa, però ella sempre és allà i ha de tenir coneixements per saber què vol dir un mal de cap en un pacient o en un altre. Quan la infermera entra, pot semblar que només dóna conversa però també està avaluant el pacient.

¿La imatge pública de la professió encara està estereotipada?

Quan dius que ets infermera, hi ha gent que pensa que només canvies bolquers o t'ocupes de la higiene del pacient. Però la feina és molt més.

Hi ha pocs homes en la professió.

Cada cop en tenim més. En les meves classes ja són un 15% i, en general, creix l'interès per la infermeria.

Aquí la salut deixarà de ser universal en restringir l'accés als sensepapers. ¿S'ha de protegir la universalitat de la sanitat?

Esclar. És terrible que als EUA no tinguem sanitat universal. Tenim 32 milions de ciutadans sense assegurança mèdica. Per llei estem obligats a atendre'ls d'urgència però després marxen. Es curen? Alguns sí i altres no.

La sanitat s'ha de pagar?

Ja la paguem a través dels impostos. No és gratis. El que hauria de ser és un dret. El que cal retallar són proves mèdiques innecessàries.