Margarita León: “L’actual estat del benestar és insostenible”

Barcelona“L’entorn social d’un nen el determina gairebé tant com la genètica; podem predir la probabilitat que entri a la presó o si patirà fracàs escolar o diabetis”, va assegurar ahir Margarita León, professora de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el marc de la xerrada Quin és el futur de l’estat del benestar en les democràcies europees, del cicle Diàlegs de Pedralbes, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i moderat per Antoni Bassas. Amb aquesta reflexió, l’experta en ciència política va plantejar la necessitat de modernitzar l’estat del benestar cap a un model molt més preventiu en qüestions com, per exemple, la protecció a la infància per evitar costos econòmics més grans a llarg termini. “Tenim un sistema que actua després i que protegeix però que no capacita”, va precisar.

Va reivindicar la prevenció però també la reformulació d’algunes garanties socials, com les pensions, que caldria adaptar. Segons León, “no hem de renunciar a les pensions, sinó modificar el sistema”. La politòloga considera que l’allargament de l’esperança de vida qüestiona la sortida del mercat laboral als 65 anys i sosté que la gent hauria de poder sortir i reconnectar-se laboralment sense la rigidesa actual que marca un punt final igual per a tots els treballadors.

Redistribució i progressivitat

L’experta va posar de relleu el fet que qui ha patit amb més virulència els efectes de la crisi són les famílies amb nens menors de cinc anys i no pas els pensionistes, que, de fet, s’han convertit en l’aixopluc financer de les segones i terceres generacions. Per això, León va explicar que caldria avaluar si hi ha d’haver un transvasament dels diners socials cap a aquests col·lectius que es troben en una situació de més vulnerabilitat. L’ús d’una progressivitat més gran en la política fiscal, segons la politòloga, és un dels altres elements que podrien ajudar a resoldre el futur d’un estat del benestar que Daniel Gamper, filòsof i coordinador del cicle de debats, va considerar “en fallida”. Aquesta realitat, tant per al filòsof com per a León, s’ha agreujat amb les polítiques d’austeritat europees. “Aquestes polítiques ens han tornat als anys 90”, va assegurar la politòloga. Les conseqüències, va explicar, podrien derivar en un desballestament d’aquest sistema de protecció si no s’aconsegueixen més cohesió social i pactes sobre un nou model més adaptat a les necessitats actuals, que vagin més enllà dels cicles electorals. El que ha passat els últims anys, va dir la ponent, és que les classes més altes s’han despenjat i s’ha debilitat el nexe d’unió que tenien amb els sectors de població més desafavorits. Per això, segons ella, cal més acord social sobre el que ha de ser l’estat del benestar.

León també va explicar que el fet que els efectes de la crisi i la política d’austeritat hagin sigut més lesius per a l’estat del benestar als països del sud d’Europa que en altres zones del continent europeu es deu a la joventut d’un sistema que encara no havia tingut temps per consolidar tots els avenços que s’havien assolit.