ENTREVISTA

Maria Truñó: “El Govern no està fent els deures amb les bressol”

Entrevista a la comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

Des que es va formar el nou govern municipal de Barcelona, Maria Truñó és la nova comissionada d’Educació, un càrrec que assumeix després de ser directora de l’Institut Infància i Adolescència de la ciutat, des d’on ha dirigit les dues primeres edicions de l’Informe d’Oportunitats Educatives a Barcelona.

Quin és el principal repte?

Que l’educació serveixi per compensar les desigualtats socials i arreglar aquest ascensor social que havia estat històricament l’educació i que ara està una mica espatllat.

Quins problemes ha trobat?

Tot i que al Consorci d’Educació les competències es reparteixen en un 40% per a l’Ajuntament i un 60% per a la Generalitat, cal reivindicar l’esforç d’inversió municipal, que ha aportat el 50% del pressupost en educació, en un escenari d’inversió insuficient de la Generalitat. Hem de poder aprofitar al màxim els poders del Consorci, per exemple a través del Pla de Barris, per invertir en els centres on hi ha més complexitat social i educativa, obrir escoles o fer equipaments com a motors d’acció comunitària més enllà del temps lectiu.

Quins són els objectius concrets?

Consolidar el desplegament del pla pilot per lluitar contra la segregació escolar i acostar l’educació i l’àmbit de la cultura.

Com es fa això?

Donant més centralitat als llenguatges artístics. Es genera molta desigualtat amb les motxilles culturals dels alumnes, perquè depenen molt del que viuen fora de l’escola, durant les vacances... Més enllà de les matemàtiques, la lectoescriptura i altres competències hard, cal donar importància a les competències soft, i això requereix solucions creatives i prioritzar les escoles amb una composició social més complexa, perquè és on van els nens que normalment no van al teatre o a l’escola de música. La idea és actuar dins de l’escola i en horari lectiu, però també fora del temps escolar, que és quan hi ha més desigualtats educatives. Cal articular més l’oferta d’extraescolars artístiques i culturals. Ara hi ha moltes iniciatives però se’ns han quedat localitzades. S’han d’escalar i fer-ne una política pública. Cultura i educació s’han de reforçar molt més dins i fora de l’escola.

Això ho pot revertir, l’escola?

L’escola sola no ho pot revertir. Pot acompanyar els alumnes per compensar el que porten de casa. Hem de treballar dins de l’escola, però sobretot fora del temps escolar, en la idea de barris educadors.

Pel que fa a les escoles bressol, les famílies catalanes són les que paguen més de la UE, segons Save the Children.

Estem al 56% de cobertura de la demanda. Hem d’avaluar els impactes de la tarifació social, una mesura d’equitat, perquè no podia ser que a causa dels obstacles econòmics les famílies no s’adrecessin a les bressol.

El pla és seguir fent escoles bressol?

A Barcelona hi ha 40.000 nens i nenes i tenim l’objectiu de superar les 9.000 places. Hem de seguir treballant per fer créixer la xarxa de 101 escoles bressol que hi ha ara. I garantir que aquells que no volen anar-hi tinguin un suport de trobada d’infants i d’adults. Cal que la criança sigui una política pública, i per fer-ho possible cal diversificar els serveis educatius, per exemple fent més espais familiars.

¿Això és sostenible si la Generalitat no retorna el finançament a les llars d’infants?

El reforç de la xarxa d’escoles bressol està condicionat al cofinançament de la Generalitat. Hi ha un contenciós obert perquè la Generalitat deu 42 milions a l’Ajuntament. Més enllà de l’endeutament, ens preocupa més qui atén la despesa que ve. No pot ser que l’Ajuntament tiri sol: tots els informes internacionals diuen que per trencar les desigualtats cal començar a l’etapa primerenca, i això només es pot fer seriosament des de la corresponsabilitat. Barcelona no ha deixat de fer la feina, però cadascú ha de posar-hi la seva part. El curs 2018-19 l’Ajuntament va aportar el 72% del pressupost de les bressol, i les famílies el 28%. Passa el mateix amb el manteniment dels edificis, perquè la desinversió de la Generalitat a l’hora de construir i mantenir centres està sent molt problemàtica a Barcelona. En equipaments, l’Ajuntament hi ha posat 35 milions i la Generalitat 3,5. No s’estan fent els deures. Partim d’un dèficit històric i no el pot remuntar l’Ajuntament sol. De la mateixa manera que es va fer el pla de pintures, volem anar a treballar la part de patis.

¿Hi ha sintonia amb el departament d’Educació?

És un bon moment de sintonia, però els recursos han d’acompanyar. Hem de resoldre els pressupostos de seguida perquè no pot ser que hi hagi escoles que s’han de construir i no estan dotades, o instituts que necessiten una reforma i no es fa.

A Barcelona hi ha 17.000 ninis i a l’escola de noves oportunitats només 30 places. Què més es pot fer?

Cal fer un entramat perquè el sistema no expulsi tants joves. Alguna cosa fem malament als instituts que fa que els nois pensin que no són per a ells. Hi ha molts programes que intenten revertir això, però no ens en sortim prou. Hem de tenir una estratègia clara per reforçar el sistema als instituts perquè no es despengi ningú, però també que els que han caigut i els que tenen números de no sortir-se’n rebin un acompanyament a mida.

Més continguts de