Marlaska alerta Colau que és "perillós identificar institucions democràtiques de l'Estat" amb el franquisme

El ministre demana reconèixer la Policia Nacional en la placa de la comissaria de Via Laietana

Continua la polèmica sobre la placa en record de les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. Després que ahir el faristol aparegués cremat un cop el Sindicat Unificat de Policia (SUP) ja n'havia demanat la retirada, perquè suposava una "estigmatització del col·lectiu de policies nacionals", el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat aquest divendres una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, avisant-la que "és perillós identificar institucions democràtiques de l'Estat amb un règim del passat" com el franquista. El govern espanyol no demana la retirada del faristol, però sí que considera que seria de "justícia" reconèixer "la feina actual dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat" per la seva "incontestable contribució a la consolidació del sistema de drets i llibertats".

Destrossada la placa en memòria de les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana

Per al ministre, de la mateixa manera que "es recorda avui una part funesta de la història d'Espanya", les institucions públiques com l'Ajuntament de Barcelona també han de tenir en compte el paper d'una "policia democràtica que ha pagat amb vides d'homes i dones la defensa de l'estat de dret enfront de la desraó del terrorisme". A la carta, Grande-Marlaska assenyala: "Evidentment, totes les institucions tenim un deure de memòria perquè la nostra història passada no s'oblidi", però no es pot identificar institucions com la comissaria de Via Laietana, on des del 1978 hi treballa la Policia Nacional, amb aquest passat. Puntualitza així que la policia espanyola forma part d'una de les "institucions més valorades pels ciutadans".

Després de l'atac d'ahir a la placa, Colau va dir que es tornaria a col·locar "tants cops com calgui". De fet, l'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que portarà els responsables davant la justícia. El portaveu del SUP, Ramón Cossío, va valorar que "qualsevol acte vandàlic s'ha de perseguir", però va insistir que el faristol explicatiu era una "ofensa gratuïta evitable" perquè es tractava d'un "atemptat a la convivència". Segons el seu parer, el faristol –que és a la vorera– "assenyala els policies" que hi treballen, i creu que "no s'ha de tirar gasolina a la fractura social".

Aquesta mena de plaques són una 'rara avis' a Madrid. Sense anar més lluny, no hi ha cap tipus de missatge en memòria de les tortures franquistes a l'antiga comissaria de la plaça del Sol, que avui és la seu de la Comunitat de Madrid, presidida pel PP.

Més continguts de