EDUCACIÓ

Martí March: “El català ha de ser la llengua vehicular bàsica”

El catedràtic de pedagogia social de la Universitat de les Illes Balears Martí March és el nou conseller d’Educació del Govern Balear. Haurà de reconciliar l’executiu amb un dels sectors, l’educatiu, que més es van enfrontar al govern Bauzá

El catedràtic de pedagogia social de la Universitat de les Illes Balears Martí March és el nou conseller d’Educació del Govern Balear. Haurà de reconciliar l’executiu amb un dels sectors, l’educatiu, que més es van enfrontar al govern Bauzá. Però comença des d’un punt de partida que facilitarà les coses.

Potser recorda que a la festa de celebració de la Champions Gerard Piqué va dir, referint-se a aquell cantant: “ Gracias, Kevin Roldán, contigo empezó todo ”. ¿Amb la manifestació del setembre del 2013 va començar el canvi en el sector de l’educació a les Illes?

No sé si va començar llavors, però per primera vegada a Mallorca l’educació es va manifestar com una cosa que interessava a la societat. Pensa que històricament l’educació no ha estat una prioritat per a la societat ni per raons econòmiques ni per raons culturals, però que sortissin 100.000 persones a demanar una educació de qualitat, una educació en la nostra llengua, és una cosa que ningú es podia imaginar ni en el millor dels somnis, i els altres, ni en el pitjor dels malsons.

D’acord, però ara que ja no és temps de protestes, ¿quina és la seva proposta per al model educatiu?

En primer lloc, hem de restaurar la confiança de la comunitat educativa. Si no hi ha complicitat, si no hi ha empatia, si no hi ha comunicació, difícilment podrem fer una feina que sigui realment útil. En segon lloc, necessitam recuperar el que s’ha perdut: drets, recursos i vocació, perquè realment hi ha gent molt desmoralitzada. I també necessitam fer reformes reeducatives, però amb un consens total, i per això el nostre full de ruta passa per fer un pacte social per l’educació. Ha sorgit un gran moviment des de la base que vol un pacte per l’educació. La nostra tasca serà arribar a un acord escrit amb aquesta comunitat educativa i després transferir-lo al Parlament de les Balears per assolir un acord polític. Això donaria una estabilitat important en un sistema escolar i desconflictivitzaria moltes coses, com el tema de llengua, i posaria les bases del que pot ser al final una llei d’educació.

Quin seria el seu disseny ideal d’equilibri de llengües en el circuit escolar balear?

Voldria que el de la llengua no fos un tema conflictiu, perquè quan la llengua es conflictivitza, sempre perd el català, que és la minoritària. El TIL [decret de tractament integral de llengües] és una mala idea perquè era impossible racionalment ensenyar assignatures en anglès quan no teníem un professorat perfectament preparat ni uns alumnes amb capacitat per aprendre en un idioma que no dominaven. Hem de recuperar el decret de mínims, en què tota la comunitat educativa i els grups polítics estaven d’acord. Va ser un decret del PP, però donava flexibilitat als centres perquè poguessin fer el seu projecte lingüístic. Volem recuperar aquella filosofia i potenciar l’ensenyament de l’anglès, no en anglès.

Per què no? Per què no hi ha professorat preparat?

Els estudiants arriben al final de l’ESO i no tenen coneixement de l’anglès. En volem millorar les competències comunicatives, com a assignatura, millorant la capacitat metodològica del professorat amb grups més petits. S’ha d’intentar llevar l’ensenyament gramatical, formal, ja que no és natural aquest tipus d’aprenentatge, i també fomentar que mitjans com IB3 emetin pel·lícules subtitulades. No és que estiguem en contra de l’ensenyament en anglès, però anem a pams. Primer de tot, consolidem l’ensenyament de l’anglès.

Quantes hores s’haurien de fer en català i quantes en castellà?

Tot i que el català ha de ser la llengua vehicular bàsica, a tots els nivells educatius, el castellà també ha de ser vehicular en algunes assignatures. No s’han d’enfrontar el català i el castellà. La llengua castellana és important i té una literatura fantàstica i l’hem d’aprendre. No m’agrada que els estudiants tinguin un llenguatge tan pobre com el que es pot veure a les xarxes socials. El castellà també ha de ser vehicular però amb menys hores que el català, amb una diferència significativa.

¿Però què serien, dos terços en català i un terç en castellà?

Més o manco. Cada centre ha de fer el seu projecte lingüístic d’acord una mica amb les dinàmiques. A les Illes Balears no hi ha una normativa d’immersió lingüística.

I és implantejable?

Hi ha centres que la fan i l’han de seguir fent, però no s’ha de generalitzar. Si la immersió dóna bons resultats, no ens hi hem de ficar.

Quins serien els contextos més favorables per a la immersió?

D’entrada, que els pares hi estiguin totalment d’acord. Les fórmules homogènies no m’agraden, m’agraden les flexibles, que s’adapten a les característiques de les zones, dels estudiants, del professorat, dels recursos... perquè l’educació s’ha d’adaptar al context. Cal anar molt alerta amb les demagògies.

Les Balears tornen a l’Institut Ramon Llull

El Govern Balear (PSIB-PSOE i Més) a poc a poc va refent els ponts que José Ramón Bauzá (PP) va trencar amb Catalunya. Ahir va anunciar que les Balears tornaran a l’Institut Ramon Llull, que l’executiu liderat per Bauzá va abandonar a finals de l’any 2012. El portaveu del nou govern, Marc Pons, va donar a conèixer aquesta decisió després que l’executiu de les Illes dugués a terme el seu segon consell de govern d’aquesta legislatura. Pons va anunciar que sol·licitaran el reingrés de les Illes Balears perquè es faci efectiu en les pròximes setmanes, “convençut que la projecció exterior de la llengua catalana s’ha de fer amb la resta de territoris de parla catalana”. El govern Bauzá va abandonar l’Institut Ramon Llull per raons “econòmiques i polítiques”, segons va assegurar el conseller d’Educació, Cultura i Universitats de les Illes d’aquell moment, Rafel Bosch (PP).

Més continguts de