Ningú no dubta que la masia ocupa un dels primers llocs del rànquing dels signes d'identitat d'aquest país, i això que el seu moment dolç sembla que ja ha passat: recorrent el territori se'n veuen força d'abandonades i d'enrunades i, entre les que es conserven, n'hi ha ben poques que mantenen la tradicional activitat agrícola i ramadera. Ara bé, n'hi ha un munt que s'han reformat a fons, la majoria de les quals tenen usos ben diferents a l'original. Hi ha una pila de masies que ara són restaurants i cases de turisme rural, però també n'hi ha que són biblioteques -en trobem unes quantes a la ciutat de Barcelona-, cases de colònies, casals de joves, residències de gent gran, museus... Us proposem conèixer-ne tres de situades en indrets privilegiats: dins de parcs naturals.
El Mas Puig de la Balma
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Més de tres milions de persones han vist imatges d'aquesta masia però poques en saben el seu nom ni on es troba: és la masia on es van rodar bona part de les escenes de la pel·lícula Pa negre, d'Agustí Villaronga. Una part d'aquesta masia se situa sota una gran balma que hi ha a uns 2,5 quilòmetres del petit poble de Mura. Avui està dedicada a l'agroturisme i quasi tots els espais han canviat d'ús: la sala que va ser magatzem de carbó i més tard una quadra ara és un acollidor restaurant i l'antic corral d'ovelles alberga una piscina. Hi ha un petit museu amb eines que abans es feien servir: esclops -tots força grans: es posaven en cas de pluja o neu, sense treure's les sabates- i pales per col·locar el pa al forn, de l'època en què encara era tendre dues setmanes després d'haver-lo cuit.
Can Coll
Parc Natural de Collserola
"Can Coll és més que una masia; és una gran casa envoltada de natura, amb capella i sales nobles, que amb el temps s'ha convertit en una mena de microcosmos on es pot veure l'evolució dels senyors del camp", diu l'escriptor Xavier Moret al llibre Collserola pas a pas. Can Coll se situa en una zona relativament poc freqüentada del Parc de Collserola, a pocs metres de la carretera que travessa la serra des del municipi de Cerdanyola fins al barri barceloní d'Horta. Un dels espais que val la pena visitar d'aquesta masia del segle XV és la cuina, molt ben ambientada. De seguida ens farem una idea de fins a quin punt era el centre de la casa: s'hi cuinava, s'hi menjava i s'hi reunia la família per escalfar-se i per passar-hi llargues vetllades a l'hivern.
Masia Mariona
Parc Natural del Montseny
Visitar la Masia Mariona, situada a Mosqueroles, al Montseny, permet conèixer com eren abans les masies catalanes, no tant per l'edifici -l'arquitecte, Josep Danés, va reproduir amb fidelitat l'estructura d'un mas gran, però va introduir a l'espai interior algunes variacions específiques d'una casa de família benestant, com les dues escales (una de servei i l'altra per als senyors), el laboratori fotogràfic i la sala de billar-, sinó perquè la planta baixa acull una exposició sobre la masia a Catalunya (a les plantes superiors hi ha les oficines de la seu del Parc Natural del Montseny). La mostra es basa en l'ambiciosa recerca que va impulsar el mecenes Rafael Patxot (1872-1964), que estiuejava a la Masia Mariona. Patxot va voler inventariar el món de la masia perquè no es perdés. Des d'aleshores s'ha anat esllanguint, però no ha desaparegut del tot... sinó que s'ha adaptat als nous temps.
