ATUR DE LLARGA DURADA: Massa Temps buscant
Societat 20/05/2011

Massa Temps buscant

Aure Farran
4 min
L'E. Fons a l'exterior de La Guaita, el Centre de Suport a l'Economia de Castelldefels, on ajuden persones que estan a l'atur i emprenedors a millorar la seva formació per trobar feina.

Una llicenciatura en dret, un màster MBA a Esade, domini de l'anglès i l'alemany i una llarga trajectòria professional amb experiència a l'estranger no sempre són garantia per trobar feina. Amb la crisi econòmica que afecta Espanya els últims anys, els damnificats no han estat únicament persones de perfil formatiu mitjà o baix. Persones amb una alta formació i amb un currículum que fa enveja també han estat expulsades del mercat laboral i han entrat a formar part de la gran bossa d'aturats d'aquest país (601.541 a l'abril), més de 200.000 dels quals són aturats de llarga durada (fa més d'un any que estan sense feina). És el cas de l'E. Fons, el propietari del currículum que obria aquest reportatge. La crisi econòmica va portar a la fallida l'empresa on treballava com a responsable d'expansió internacional. "Potser no sóc un perfil tipus si parlem d'aturat de llarga durada, perquè m'ho estic prenent força bé. Sóc conscient que pel fet que no tinc responsabilitats familiars la meva baixada anímica és més suportable. Però no ha estat fàcil, perquè quan l'empresa de la qual era soci va fer fallida jo no vaig rebre indemnització i ho vaig perdre tot", comenta. La Isabel Carreras, responsable de la zona est de la Fundació Randstad, coincideix a dir que quan "els aturats de llarga durada són persones que han treballat tota la vida en una empresa i un lloc concrets, amb una formació més aviat escassa, se senten perduts quan es troben fora a conseqüència d'un ERO o un tancament". I afegeix: "En aquest moment el més important és moure's molt. Quedar-se a casa pot significar, fins i tot, caure en un estat depressiu".

No perdre l'autoestima

L'E. Fons assegura: "Tant si ho portes bé com malament, els tres primers mesos són un infern, sobretot perquè com més amunt estàs més forta és la caiguda. Però quan t'hi trobes, el que hem fet tots és bolcar tota la nostra energia a trobar feina. T'hi poses vuit hores cada dia. Prepares mil i una versions del currículum, prepares mil cartes de presentació, comences a buscar amb tots els contactes que tens, et saps tots els motors de recerca i totes les borses de treball de memòria i les revises cada dia. I mires com et pots reciclar o millorar la teva formació, cosa que no sempre és fàcil". En la importància d'una actitud positiva hi coincideix la Teresa Reixach, psicòloga especialista en treball i directora d'Adeas RRHH. "Indiscutiblement, el fet de no trobar feina fa minvar l'autoestima. El temps va en contra de l'estat emocional. Quan va passant el temps va afectant la confiança. Per això és important començar a buscar feina de seguida, després d'un curt temps de reflexió", comenta. Afegeix que "les negatives quan vas a buscar una nova feina són doloroses, però s'ha de prendre com un tornar a començar".

Si parlem de formació, el gran problema amb què es troben els aturats amb una formació alta és que no disposen d'una oferta adequada al seu perfil per seguir formant-se. De poc els serveixen cursos bàsics d'ofimàtica, comptabilitat o iniciació a l'anglès. Les persones amb un perfil formatiu elevat han d'optar per iniciatives privades, però són cares. L'E. Fons explica: "Ha sorgit un nou nínxol de negoci vinculat a la formació i a la reinserció laboral amb tot allò relacionat amb el coaching . A mi, a preu d'amic, em cobraven 2.000 euros per ajudar-me durant sis mesos amb diverses activitats a trobar una feina". El problema és que quan s'està a l'atur no sempre es pot disposar d'aquest capital per fer uns cursos que tampoc no són garantia de res.

L'altre gran inconvenient, en els aturats d'aquestes característiques, és el currículum. Encara que sembli mentida, tenir-ne un d'excel·lent pot ser un inconvenient. L'E. Fons, sobre el currículum, afirma: "M'ha tancat un 90% de les possibles ofertes que em podrien arribar. La majoria de vegades reps una plantilla de resposta automàtica o ni tan sols una resposta. Jo he enviat centenars de currículums en aquest any i escaig. Més de la meitat me'ls han rebutjat de forma automàtica. De l'altra meitat, una gran part no han respost. Que jo hagi arribat a parlar amb ells, menys de 15, i d'aquests, potser 4 que es corresponien amb el meu perfil". A mesura que passa el temps es va ampliant el camp de recerca i s'envia el currículum per a qualsevol tipus de feina. "No estic en una situació de posar-me selectiu. Si ara em surt feina de recepcionista en un hotel, doncs l'agafo. Però crec que el gran problema és que realment no hi ha feina". Per la Isabel Carreras, de la Fundació Randstad, "ara mateix, malauradament, l'única manera de trobar feina és mentalitzar-se que, molt probablement, t'hauràs de conformar amb una feina del teu mateix sector o en un de nou però de baixa qualificació i sense grans aspiracions econòmiques".

L'edat no sempre hi ajuda

I l'edat, en aquest cas 42 anys, és un problema? Segons la Teresa Rexach, psicòloga especialista en treball: "Teòricament és veritat que els més grans poden tenir més difícil trobar feina que els joves. Però amb la meva experiència no he vist més angoixa pel tema de l'edat, sinó més pel caràcter. La gent més gran es pren les coses amb més filosofia i pren distància. La desvinculació d'una empresa la pateix molt més una persona de 30. Una de 55 no està tan angoixada, tot i que és més conscient que li serà més difícil continuar amb el model d'empleat per a tercers i potser necessitarà posar-se a treballar pel seu compte. Les persones de 30 volen repetir el model i estan angoixades per haver d'explicar per què els han fet fora. Si ets creatiu i saps vendre la teva candidatura és igual l'edat".

L'E. Fons no és tan optimista. "Potser sí que és un problema. Especialment en totes les ofertes en què la franja salarial és una mica més baixa o en què el nivell d'experiència és inferior al meu, evidentment estic en desavantatge respecte a candidats de 25-30 anys. Qui fa l'oferta suposarà sempre que el més jove està més disposat a conformar-se a cobrar menys. No és que jo no hi estigui disposat, és que ja ni m'ho pregunten. Ara mateix preval l'economia sobre el grau de preparació", comenta l'E. Fons. Mentre els uns i els altres debaten sobre plans de formació, currículums i polítiques d'ocupació, ell només espera una cosa: "Jo vull una feina. Vull treballar i passar-m'ho bé".

stats