“El #MeQueer ha remogut més consciències que el Dia de l’Orgull”
Persones LGTBI piulen la discriminació que pateixen diàriament
BarcelonaEl que sents quan t’humilien en públic no s’oblida mai. La primera reacció, instintiva, és callar per vergonya. Però compartir-ho, no guardar-s’ho, pot ser alliberador. Sobretot, si el teu precedent encén la xarxa i fa que milers d’altres persones també s’atreveixin a fer-ho. Aquest és el cas del periodista Rubén Serrano, que divendres passat va publicar un tuit en què explicava que, de petit, un home li va cridar “Que maricon!” mentre passejava pel carrer. Diu que la seva mare es va quedar en silenci. Que no va saber què dir. I ell tampoc: “Encara no saps ni què significa ser gai que ja estàs interioritzant la vergonya”, es queixa en declaracions a l’ARA. Però el missatge d’aquest valencià no va quedar aquí: les hores següents, milers de persones van seguir el seu exemple i van publicar tuits similars en què també explicaven situacions discriminatòries que havien patit (i segueixen patint) pel fet de ser gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals o intersexuals. O, simplement, per semblar-ho. Des d’aleshores, el hashtag #MeQueer -que també va funcionar dies enrere a Alemanya per denunciar casos de LGTBIfòbia com el del Rubén-és l’etiqueta amb què s’estan aplegant totes aquestes històries.
L’objectiu del #MeQueer, aquí i a Berlín, és que cap història LGTBIfòbica quedi dins l’armari. Però ja són molts els que creuen que aquests dies passaran a la història. Segons l’activista Ramón Martínez, “el #MeQueer ha remogut més consciències que qualsevol Dia de l’Orgull”. Un cop més, la xarxa ha permès que persones que no se sentien amb forces per denunciar situacions discriminatòries trobessin un espai de llibertat per expressar-se. “I això genera comunitat”, afegeix Martínez.
Entre els tuits publicats, criden l’atenció aquells en què els usuaris és la primera vegada que expliquen en públic (virtual, en aquest cas) aquestes discriminacions. Hi ha històries de tota mena: la d’una parella de nois als quals els van escopir quan s’estaven fent un petó en una discoteca; la d’una noia que, quan va explicar a casa que és bisexual, li van dir que no ho expliqués mentre seguís “confosa” amb la seva orientació sexual; la d’un home que no s’atreveix a reconèixer la seva homosexualitat a la feina per por que li facin el buit; o la d’un jove que fa 14 anys que va fer pública la seva orientació sexual i encara no té relació amb la seva família. També hi ha usuaris de totes les edats. Fins i tot rostres coneguts, com Ada Colau o Miquel Iceta, s’han sincerat amb motiu de la campanya #MeQueer.
Hereus (orgullosos) del #MeToo
L’explosió del #MeQueer arriba pocs mesos després que esclatés el fenomen del #MeToo, que va inundar les xarxes socials amb testimonis de dones que havien patit assetjament sexual. El moviment coincideix en el fet que el primer és hereu del segon i que, “igual que el #MeToo no anava dirigit només a les dones, els missatges del #MeQueer també van dirigits a tota la societat”, diu Serrano, que s’ha vist superat per l’onada que ha generat el seu tuit. De nou, es tracta que s’aprengui a identificar aquestes actituds LGTBIfòbiques (insults, agressions, humiliacions, amenaces, rebuig de la família...) i es denunciïn. Segons Martínez, però, la campanya també està ajudant a combatre la “desmemòria” que caracteritza el moviment: “Quan som adolescents tenim molt pocs referents LGTBI: a partir d’ara tot serà diferent”.
Amb tot, el juliol passat l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya va alertar d’un “repunt perillós” dels incidents que pateixen les persones LGTBI. L’ens ha registrat 71 incidències durant el primer semestre a Catalunya, un 1,5% més que en el mateix període que l’any passat.
