MIGRACIONS

“El Mediterrani és la frontera més mortífera del món”

En conversa amb el filòsof Daniel Gamper i amb Antoni Bassas com a moderador, Blanca Garcés va identificar “la por”, irracional però real, com l’element clau per entendre el fracàs polític europeu dels darrers anys davant la immigració

Blanca Garcés, experta en immigració i refugiats del Cidob, va ser dijous la convidada al debat organitzat pel museu-monestir de Pedralbes i l’ARA dedicat al dret a la llibertat de moviments. En conversa amb el filòsof Daniel Gamper i amb Antoni Bassas com a moderador, Garcés va identificar “la por”, irracional però real, com l’element clau per entendre el fracàs polític europeu dels darrers anys davant la immigració: “El populisme d’extrema dreta posa en els immigrants les culpes de tot allò que ens passa. Per tant, o identifiquem les pors i les treballem, o aquests missatges demagogs calaran en l’opinió pública”.

De fet, Garcés creu que la influència xenòfoba en l’agenda pública ja s’ha produït i, en funció de com vagin les eleccions europees, pot anar a més. Queden molt lluny les societats d’acollida exemplars del nord d’Europa dels anys 60, 70, 80 o 90. “Estem vivint un gir cap a polítiques excloents, un moment de retrocés de drets, i no només per als immigrants i refugiats”, diu Garcés, per a qui cal evitar que la discussió s’articuli com la contraposició “seguretat versusdrets”. Creu que s’ha de plantejar com una qüestió de “justícia global i de seguretat humana, perquè els problemes i reptes de l’Àfrica són els nostres”. I afegeix: “Si les desigualtats augmenten i els somnis i desitjos de vida són cada cop més iguals a nord i sud, no hi haurà fronteres que aturin l’arribada d’immigrants o refugiats”. Una distinció que a la pràctica veu cada cop més difícil: “Les raons per marxar són múltiples”. Per això proposa parlar de “seguretat humana”, pensant globalment i incloent-hi les qüestions mediambientals. “Avui, per exemple, el delta del Níger és inhabitable a causa de les prospeccions petrolieres”.

Desmentir falses dades és una altra via per desactivar la por: en la crisi del 2015 només van arribar a Europa un milió de refugiats, que equivalien a un 0,2% dels 500 milions que els havien d’acollir. “Uganda en va rebre un milió”. A Catalunya, en el tombant del segle XIX al XX van arribar-hi també un milió de persones. Més dades: “Espanya rebutja un 70% de les peticions d’asil”. I alhora la frontera de Ceuta i Melilla, amb una gestió que a la pràctica diu que no presenta diferències entre el PSOE i el PP, “s’ha convertit en laboratori de les polítiques europees, amb tanques, fossats i concertines, i externalitzant la vigilància a països com el Marroc, el Senegal o Mauritània a canvi d’ajuts al desenvolupament; a Màlaga hi ha l’empresa líder al món en producció de concertines”. Garcés és contundent: “El Mediterrani és la frontera més mortífera del món i ho és per la hipocresia d’Europa”.

Més continguts de