Menors abusadors, el repte de la reinserció

El nombre d’adolescents que cometen agressions i abusos sexuals s’ha doblat en els últims quatre anys

Quan es parla de delictes sexuals sovint es pensa en una persona adulta que comet una agressió o un abús sexual, però també hi ha menors que cometen aquests tipus de delictes. Els adolescents investigats per una agressió o un abús suposen únicament un 2,5% del total que han comés un delicte a Catalunya el 2018, però la xifra creix cada any. Entre el 2015 i el 2018, el nombre de menors investigats per delictes sexuals a Catalunya s’ha duplicat, segons les últimes dades de la Fiscalia General de l’Estat, una realitat que també s’ha traslladat al sistema de justícia juvenil de la Generalitat. L’any passat, 253 menors van ingressar en el circuit per aquests delictes, un 58% més que el 2015. El repte de psicòlegs i educadors és treballar amb els adolescents en un moment clau per a la construcció de la seva maduresa per aconseguir la seva rehabilitació.

El 2017 la Fiscalia General de l’Estat alertava en la seva memòria d’un augment “espectacular” dels abusos sexuals comesos per menors. Quina explicació hi ha? El ministeri públic, que és qui s’encarrega d’investigar els menors, atribuïa l’increment gairebé exclusivament al canvi del Codi Penal del 2015, que va elevar l’edat de consentiment: va passar dels 13 als 16 anys. Tot i així, subratllava la incidència de “l’ús inadequat de les xarxes socials”, que ajudava a fer perviure “estereotips masclistes que s’haurien d’haver superat”. Ara bé, ¿l’accés a internet o a la pornografia són un factor clau? Per al psicòleg Juan José Martínez, que treballa amb menors que compleixen una mesura al centre de justícia juvenil L’Alzina de la Generalitat, es tracta d’un factor més de risc, com també ho pot ser el consum de substàncies, però no el determinant.

Els menors que compleixen una mesura en un centre tancat suposen un 8% del total d’atesos pel sistema de justícia juvenil -dels 253 menors atesos per cometre un delicte sexual, només 35 van ingressar en un d’aquests centres-. Són els que han comès un delicte més greu. Segons Martínez, no hi ha un perfil concret. L’únic tret en comú, explica el psicòleg, és la manca d’“identitat” pròpia, que els fa recórrer a esterotips. Donar-los eines per descobrir-se i per trobar què els ha portat a cometre una agressió o un abús és fonamental per reinserir-los.

Un equip multidisciplinari aborda cas per cas i “adapta la intervenció a les característiques de cada noi”creant una línia de treball que sempre pivota en tres eixos: un primer estadi de treball en grup -en què es treballa la regulació autoemocional i es perfilen sentiments- i dues fases més, en què la intervenció es fa de manera individual. Una de les raons d’aquest abordatge és que, igual que passa entre els adults, també entre els menors que han comés un delicte, els de caràcter sexual són els que creen més rebuig entre la resta de joves i corren el risc de ser exclosos de la vida del centre.

Martínez explica que la intenció de les tres fases -que continuen també quan el menor surt del centre amb mesures de règim obert-és donar eines als nois perquè puguin enfrontar-se a allò que els ha portat a cometre el delicte. “De vegades és una experiència del passat que havien enterrat al fons del subconscient i que es desperta amb una cosa tan insignificant com un so”. Determinar el detonant i els afegits és clau per donar al menor les eines d’autocontrol i garantir que quan surti del centre tingui les eines per reinserir-se en la realitat de qualsevol adolescent: tornar a l’institut, formar-se, sortir amb els amics i tenir una “sexualitat sana”. I tot això en poc temps, perquè les mesures en el cas de la jurisdicció de menors no són de llarga durada.

Una finestra per reeducar

Per al psicòleg, el treball amb els menors que han comès un delicte sexual ofereix una oportunitat. “És una franja d’edat que obre una finestra a la possibilitat de reeducar-los”, ja que l’equip intervé en una fase en què els adolescents estan formant la seva personalitat, a diferència del que passa amb els adults. Aquesta filosofia és la que impregna tot el sistema de justícia juvenil, també el de règim obert, que és el que intervé amb la majoria dels joves que han comès delictes sexuals.

Es tracta de dues àrees més: el Servei de Mediació i Assessorament Tècnic (SMAT) i el de medi obert. A l’SMAT el treball s’enfoca al menor i a la família i l’entorn, a través de dues entrevistes, en la segona de les quals també s’aprofundeix en la sexualitat. En el cas dels nois que compleixen una mesura de règim obert en llibertat també es treballa amb un equip transversal d’educadors i psicòlegs que l’ajuden a buscar eines d’autocontrol i a formar-se en valors, empatia i sexualitat, alhora que s’aborden altres problemàtiques, com els consums o les conductes violentes. L’objectiu sempre és el mateix: donar eines i formar la personalitat. Martínez assegura que s’aconsegueix. Gairebé cap dels nois que passen pels centres reincideix.

Més continguts de