Menys mestres, més alumnes i més ambició

BARCELONA.La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, vol elevar els resultats del sistema escolar des d'aquest mateix curs. Ha posat sobre la taula alguns canvis pedagògics i ha començat una ronda de reunions pel territori per estendre una política educativa de més exigència amb els alumnes, amb l'objectiu de començar a reduir des d'ara mateix el fracàs escolar, que es manté encara al voltant del 30% de l'alumnat. Però ho haurà de fer amb menys recursos que mai.

Si els dos últims anys les retallades havien obligat les escoles a assumir més alumnes amb els mateixos mestres, aquest curs, per primer cop, la plantilla docent deixa d'estar congelada i s'encongeix. Els alumnes tindran com a mínim 1.783 mestres menys per jubilacions que no es cobriran i 1.309 interins passaran a ser substituts.

L'augment d'alumnes per aula i l'increment d'hores lectives que faran els docents -mesures imposades pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert-, sumades al nou repartiment de les hores lectives i de coordinació impulsat per la consellera -que ja havia incrementat la jornada lectiva dels docents el curs passat-, han permès finalment que menys professionals treballant més hores puguin, no només mantenir, sinó incrementar les hores de docència globals del sistema.

Uns 20.000 alumnes més

El nou curs arrenca el 12 de setembre a infantil i primària i el 13 de setembre a secundària i postobligatòria, amb un total d'1.273.426 alumnes, prop de 20.000 més que el curs passat (un 1,6% més).

Però per primera vegada, l'augment d'alumnat no ve de P-3. Al contrari, l'aturada de l'allau migratòria ha fet que disminueixin en 2.163 els nens de tres anys que s'escolaritzen per primer cop aquest curs. L'increment d'estudiants es dóna, en canvi, de manera especial als cicles formatius de FP, que creixen un 4% als de grau mitjà i als superiors. En total, 126.000 persones estudiaran un cicle de FP aquest curs, de les quals 40.000 -més d'una tercera part- tenen més de 25 anys. "Hi ha una presència molt notable de gent ha quedat a l'atur o que vol professionalitzar-se", va assenyalar la consellera d'Ensenyament.

Però la retallada ha tingut finalment el seu efecte en la plantilla de professors i mestres públics. Si fins ara era de 67.054 llocs de treball, aquest nou curs tindrà 63.962 places consolidades, descomptant les places que es perden per jubilacions i els interins que passen a formar part de la bossa de substitucions. La consellera va insistir que aquestes 1.309 persones "treballaran" aquest curs, ja que el volum mitjà de substitucions d'altres cursos ronda les 8.000.

Els primers nomenaments de substituts es faran el 6 de setembre per cobrir baixes de llarga durada (per malaltia greu o embaràs) i aquests primers substituts s'incorporaran a la feina ja el primer dia de classe. Amb aquests nomenaments, Rigau passa per alt la nova normativa imposada pel ministre Wert que l'obliga a no cobrir vacants fins que no passin 10 dies lectius com a mínim des de la sol·licitud per part del centre. Per poder fer de més i de menys amb la norma Wert, la consellera ha establert per a aquest curs que els substituts només cobriran el 85% de la jornada laboral del mestre al qual substitueixin. Aquesta reducció de sou per als mestres i professors substituts generarà un estalvi pressupostari que pot compensar, en alguns casos, el fet de no esperar deu dies lectius fins a cobrir una baixa.

Vaga per començar el curs

Totes aquestes mesures han posat en peu de guerra els sindicats d'ensenyament i poden enterbolir l'ambient d'un curs escolar en què la consellera ha posat molta ambició en termes d'èxit acadèmic. De fet, un moviment antiretallada sorgit del professorat amb el nom de Coordinadora Interzones i el sindicat CGT han convocat una vaga als centres pel primer dia de curs. Reclamen que es torni a contractar els 1.309 interins i es nomenin substituts des del primer dia amb el 100% del sou.

Els sindicats majoritaris USTEC i CCOO no s'hi han sumat, però adverteixen que afronten el nou curs escolar també en clau "mobilitzadora", tot i que prioritzen accions que comptin amb el consens de tota la comunitat educativa, segons explica Montse Ros, de CCOO. "La feina de 3.000 persones no és qualsevol cosa, les coses no poden sortir igual. Hi perdem en qualitat i hi perdem en model educatiu -diu Ros-, perquè la consellera està construint un model diferent".

El 48% de nens de primària han necessitat reforç

Una de les primeres mesures del pla de lluita contra el fracàs escolar de la consellera Irene Rigau va ser la implantació del suport educatiu personalitzat (SEP) el curs passat a infantil i primària. Són hores de reforç per als alumnes amb més problemes d'aprenentatge que han hagut de fer totes les escoles. Al curs 2011-12, el 48% dels nens de primària (6-12 anys) i el 26% dels d'infantil (3-6) han passat en algun moment pel SEP. En la majoria dels casos ha estat per treballar problemes de lectura i escriptura (42%) o les matemàtiques (34%), tot i que també ha servit per reforçar hàbits d'estudi i organització del treball en el 14% dels casos. Un 2% ha estat de suport per a nens superdotats. Rigau vol consolidar aquest sistema de reforç a primària i infantil, com a eina de detecció precoç i tractament de les dificultats dels alumnes abans que arribin a secundària, on són més difícils de revertir.

Matemàtiques i conceptes claus definits a l'ESO

Aquest nou curs 2012-2013, els alumnes de segon i de quart d'ESO faran quatre hores de matemàtiques a la setmana, en lloc de tres com fins ara. Seran 70 hores més en tot el curs. I és que, fins ara, un 24% d'alumnes acaben l'ESO sense assolir les competències bàsiques en matemàtiques, i un 23% ho fan amb nivell baix. Ensenyament ha disminuït les assignatures optatives de l'ESO, eliminant les que tenen menys de 10 alumnes, per poder incrementar les hores de matemàtiques. Però a més, en les principals assignatures de secundària, la conselleria ha definit uns "conceptes claus" que tots els alumnes han d'assolir i ha fet un manual per indicar els professors en quin ordre han d'ensenyar aquests conceptes a classe perquè s'assoleixin de manera òptima. Aquestes "seqüenciacions curriculars" serviran a partir d'ara de referència per avaluar els resultats dels centres.

Faran jornada intensiva el 71% dels instituts

Una altra novetat del curs que arrenca la setmana vinent és la generalització de la jornada intensiva als instituts de secundària. El 71% dels centres públics que imparteixen ESO faran aquest any jornada compactada al matí. Seran 384 instituts que havien presentat la sol·licitud per fer-ho i que han acreditat tenir l'acord dels pares en aquest canvi. L'eliminació del servei de menjador en aquests centres suposarà "un estalvi per a la conselleria de 4 milions d'euros en beques menjador, que revertiran en beques per raó social allà on facin falta", va explicar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. La consellera, però, va assegurar que el canvi d'horaris té també finalitat pedagògica, ja que els centres han hagut de dissenyar mesures educatives i activitats extraescolars per a l'horari de tarda, que en molts casos suposarà avançar a les 4 de la tarda les activitats extraescolars que abans es feien a les 6.

Sous de 640 € com a màxim a la FP dual

El curs 2012-2013 serà el primer any de la formació professional (FP) dual a Catalunya. La nova modalitat arrencarà amb només 534 alumnes i 26 cicles formatius, que s'impartiran en 14 centres públics i tres de privats i que s'han pogut oferir en conveni amb 157 empreses. Els alumnes d'aquests cicles treballaran a l'empresa a partir del segon curs i cobraran la part proporcional a la jornada laboral que facin prenent com a referència el salari mínim (641,4 euros) per una jornada completa. En alguns casos, en lloc de contracte se'ls donarà una beca salari de 532,5 euros al mes, també per jornada completa. A més, el Govern ha creat quatre premis d'emprenedoria per a alumnes de FP que formulin projectes d'empresa i autoocupació relacionats amb el seu cicle. També es posa en marxa enguany una nova via d'accés als cicles formatius de FP, en forma d'un nou curs per a persones sense cap titulació.

L'augment de ràtio perjudica més secundària

L'increment del nombre d'alumnes per aula (ràtio) que va aprovar el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, com a mesura de retallada, tindrà més incidència als instituts de secundària que a les escoles de primària, tal com ja havia anunciat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, abans de l'estiu. El màxim de ràtio permès pel ministeri s'aplicarà en un 1,1% dels casos a primària (entre 28 i 30 alumnes per aula) i en un 5,6% a secundària (entre 34 i 36 alumnes per aula). Un terç de la població escolar de secundària, de fet, estarà en grups de més de 30 alumnes, el mínim establert fins ara per la llei d'educació estatal, mentre que el 68,5% seran en aules de 30 alumnes com a màxim. El 85% dels nens de primària i el 82% dels d'infantil seran en aules de 25 alumnes o menys, tot i que un 23% dels nens que aquest curs comencen P-3, amb tres anys, ho faran en grups de 26 i 27 alumnes.