SOCIOLOGIA

Menys fills que mai i un retard rècord en la maternitat a Europa

El 25% de les dones nascudes el 1975 a l’Estat no seran mares

“Sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos”. Aquesta és la conclusió del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, dirigit per Albert Esteve, que ahir va fer públic un informe sobre l’evolució de la natalitat a l’Estat en què recull unes dades demolidores, com ara que el 25% de les dones nascudes el 1975 no tindran cap fill. Serà la generació “més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya” des que es tenen dades, apunta.

La situació no és del tot nova. De fet, des de l’inici de la crisi el nombre de naixements s’ha reduït un 20%, i l’any passat va ser el primer en què el nombre de defuncions va superar el de parts. Ara bé, l’informe aporta una altra dada rellevant, i és que Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa. Entre el 1985 i el 2012 l’edat de la primera maternitat de les dones s’ha ajornat dels 26 als 30 anys i mig, l’edat més alta entre els països europeus.

Expectativa frustrada

El resultat de tot plegat és l’existència d’una gran diferència entre el nombre de fills desitjats i el nombre tingut. L’estudi recull que només un 2% de les dones no poden tenir fills per raons biològiques, i aquest percentatge fins i tot ha baixat gràcies a les tècniques de reproducció assistida. A més, les que no desitgen tenir fills i mantenen aquesta decisió tota la vida són sempre menys del 5%. Per tot plegat, el centre conclou que “els nivells d’infecunditat actuals estan associats al retard de l’edat en la primera maternitat i les condicions materials i conjugals”.

Els investigadors de la UAB troben especialment destacable que, d’una banda, la societat debati sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, la viabilitat d’un sistema de salut universal, l’augment de la dependència o la minva de la població en edat de treballar, i de l’altra no hi hagi cap política orientada a fer créixer la natalitat.

Així doncs, per què el nombre de fills ha caigut dels 3,15 que es tenien el 1900 als 1,3 fills actuals? El treball conclou que “l’Estat s’inhibeix, o es redueix a la retòrica pronatalista”, sense aplicar mesures que permetin millorar la conciliació, l’accés a l’habitatge, el poder adquisitiu o la durada de les jornades laborals. També té a veure amb les expectatives professionals dels joves. “Si a tot això hi afegim que el cost majoritari de la reproducció recau sobre les dones, la infecunditat està servida”, rebla el text.

Més continguts de