MEDIAMBIENT

Mercats plastificats en lluita

Els paradistes que redueixen els envasos se senten sols i demanen una estratègia conjunta

N’hi ha prou aturant-se a la vorera de l’entrada de la Boqueria per comprovar que molts dels visitants s’emporten grans quantitats de plàstics quan surten del mercat: una família amb bosses de nanses desembolica una safata de porexpan amb síndria tallada, un grup d’amics carreguen llonganisses envasades al buit, una noia es fa una foto xuclant la canyeta d’un suc que sembla de kiwi, un home s’escapa corrents amb el dinar dins una safata de plàstic embolicada amb més plàstic transparent... La riuada silenciosa d’envasos que surten d’aquest recinte municipal és constant; segurament és el mercat més plastificat de la ciutat. Però és un problema que afecta tots els mercats municipals, que, si bé fa tot just unes dècades funcionaven sense cap mena de plàstic, ara sembla que no poden viure sense. El paper film, atenció espòiler, és per tot arreu.

Rere alguns aparadors, amb tot, es gesta el canvi. No són tots, però cada vegada més comerciants estan començant a reduir els plàstics de les seves parades i a substituir-los per alternatives més sostenibles. Estan popularitzant, entre d’altres, les bosses de paper marró per posar-hi la fruita, i també les de fècula de patata per a l’embotit i la carn. Però oferir al client aquest nou producte és només l’últim gest d’un procés llarg que han fet tots sols i a les palpentes. Primer s’han documentat sobre els materials biodegradables que hi ha al mercat, després han contactat amb proveïdors que els hi ofereixin, n’han demanat pressupostos i han comparat preus, després han fet proves... I així fins que han trobat l’opció adequada, la que tens a les mans.

Però una passejada ràpida per qualsevol mercat de Barcelona demostra que les parades encara són lluny de desfer-se completament d’un dels elements del planeta que més triguen a descompondre’s. A la Boqueria n’hi ha algunes que al·leguen l’afluència de turistes: “Si es volen endur embotit al seu país dins la maleta, ha d’anar envasat”, argumenta un paradista entre pernils. “No hem trobat una alternativa perquè no traspassi la suor de la fruita tallada”, explica un altre mentre pesa un parell de mangos. Alguns altres es queixen del sobrecost, de la falta d’informació i del paper de la indústria en tot plegat.

Els comerciants que tiren pel dret en la lluita contra els plàstics, amb tot, no creuen que el problema sigui l’oferta de substitutius del plàstic (perquè n’hi ha, afirmen). “És cert que són una mica més cars i que el client s’ha d’acostumar a no veure l’interior de les bosses de paper, per exemple, però el que realment cal és voluntat”, opina la Vanessa, que ven espècies. Ells apunten més amunt: creuen que el gran obstacle que impedeix reduir efectivament el volum de plàstics als mercats és la falta d’una estratègia conjunta que “vingui des de dalt”. Així, diuen, deixaria de dependre de la consciència mediambiental de cadascú. Recorden el precedent de les bosses de nanses: des que la llei obliga a pagar-les, se n’ha reduït dràsticament el consum.

Així ho defensa el Francisco, carnisser de la Boqueria: “Ens podrien passar almenys un document amb les alternatives o donar-nos algun avantatge als que ens hi hem posat!” Des del fons de la parada, el fill assegura que en realitat són petits gestos, com per exemple que el mercat posi escombraries perquè els usuaris puguin llençar la brossa separada per tipus de residus: “Ara s’hi ajunta tot”.

Consultat pel diari ARA, el gerent de la Boqueria reconeix que últimament ha rebut peticions d’alguns comerciants “preocupats” per la qüestió, però encara no hi ha donat resposta. Assegura, això sí, que aquest setembre té previst comunicar a la junta directiva de comerciants la proposta de fer una campanya comuna per reduir l’ús de plàstics. No en pot donar més detalls perquè encara és a les beceroles, explica. L’objectiu és traslladar-la després a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i tirar-la endavant a finals d’any. “Als supermercats els és més fàcil fer el canvi perquè tenen un amo, però aquí ens hem de posar d’acord 200 comerciants”, exposa. Sobre el comentari del fill del Francisco, explica, aquest aspecte no se l’ha plantejat. Des de l’Ajuntament també reconeixen que encara no han dirigit cap “instrucció” concreta als comerciants. “Ho treballarem a la taula Plàstic Zero que convocarem a la tardor”, es comprometen.

Per davant dels súpers

L’entitat Rezero assegura que la reducció de plàstics és una “oportunitat molt valuosa” perquè els mercats retallin distàncies amb les grans superfícies. “Estan fent més els deures que els súpers: en part perquè, com que permeten la venda a granel, faciliten la compra del client que ve amb envasos reutilitzables, però també perquè molts paradistes estan començant a premiar els clients que hi van preparats”, explica Marta Beltran, coordinadora de campanyes de l’entitat.El Mercat de la Llibertat, a Gràcia, és un dels que estan notant aquest canvi d’hàbits dels usuaris i també que això està empenyent els paradistes a oferir-los alternatives.

La Mònica, que és fruitera, explica: “Ja hi ha gent que ens porta unes bossetes de cotó perquè els hi posem la fruita o, si no, demanen que els hi posem tota a la mateixa bossa”. En una xarcuteria del mateix mercat tres treballadores ho tenen clar: “Estem canviant les bosses de plàstic per les de fècula de patata -bé, per al film encara no hi hem trobat alternativa-, però els agents del canvi són els joves”, sostenen. Cinc minuts de conversa amb una noia que espera davant d’una peixateria ho confirmen. “Cadascú ha de fer el que pugui, però en realitat són petits trucs”, diu. I els enumera: portar carmanyoles, bosses de roba, potets de vidre, menjar menys carn, dur una ampolla d’alumini per a l’aigua... “No et pensis, que també tenim contradiccions, eh? He comprat xampú sòlid per estalviar-me l’envàs, però només l’he trobat a internet i me’l duran amb algun transport que també contaminarà el medi”, sosté.

D’incoherències també en sap la Dolors, que diu que de “consciència mediambiental” no n’hi falta, però que sempre hi acaba “caient”. “Sé que no ho he de fer, però acabo comprant fruita envasada per falta temps”, lamenta. El que hauria de canviar, diu, és “tot el sistema” per “aprendre a no córrer tant amb coses tan importants com l’alimentació”.

Uns metres enllà la Giovanna fa la comanda a una fruiteria: fa un any que va pitjar el pause i ara va al mercat amb envasos reutilitzables. “No té sentit arribar a casa i haver de llençar tant plàstic que acabes de comprar! No saps quin plaer sents quan tornes a casa i poses tots els tàpers a la nevera sense generar residus: pel temps que t’estalvies de llençar envasos, pel que ensenyes als fills i pel planeta”, conclou. Efectivament, la vida de molts dels plàstics que hi ha als mercats és breu. Un cop d’ull al contingut de les escombraries dels voltants de la Boqueria també ho demostra: són plenes d’envasos que els visitants acaben de comprar.

Segons Rezero (2010), un 5% del pes de la compra són envasos. L’entitat recomana els mercats amb més oferta sense plàstics.

A l’àrea metropolitana de Barcelona es reciclen el 35% dels envasos. Queda lluny la quota del 50% que ha fixat la UE de cara al 2020.

El consum de plàstic, en dades

En tots els mars del món floten (o s’hi enfonsen) més de 268.940 tones d’un material que pot trigar mil anys a descompondre’s.

Hi ha estats que han promès mà dura contra el plàstic. Kènia ha prohibit la producció, venda, importació i ús de bosses de plàstic.

Més continguts de