Més de 8.300 estudiants de la UAB voten en contra del decret 3+2

La consulta, organitzada pels mateixos estudiants, és la primera de les que faran a totes les universitats públiques per intentar aturar el nou sistema que preveu 3 anys de grau i 2 de màster

Més de 8.300 estudiants del Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van votar ahir en contra de l'anomenat decret 3+2, una reforma del sistema universitari que contempla haver de realitzar 3 anys de grau i 2 de màster, enlloc dels 4 anys de grau actuals i el màster opcional. Segons van informar a través de les xarxes socials els mateixos estudiants -que eren els que organitzaven aquesta consulta no vinculant-, la participació ha sigut "històrica" perquè van votar 8.689 alumnes, molts més que els prop de 6.000 que van fer-ho a les eleccions al rectorat de la UAB l'any 2012.

Al Campus de Bellaterra de la UAB estudien més de 30.000 alumnes de grau i la participació va arribar al 26,6% mentre que en les últimes eleccions al rectorat havia estat del 15,8%. Només un 3,9% dels qui hi van votar ho van fer a favor del model 3+2, un 95,7% ho van fer pel 'sí' a paralitzar-lo, o sigui, en contra del 3+2, segons  els resultats publicats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), impulsor del referèndum:

La consulta celebrada aquest dimecres és la primera que es realitza, però la voluntat dels estudiants es celebrar referèndums similars en totes les universitats públiques catalanes abans del 18 de gener. "L'objectiu és tenir una base social que es declari obertament contra l'aplicació del 3+2 i obrir així una taula de negociacions", ha assegurat a Efe el portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Ícar Iranzo.

La diputada de la CUP Anna Gabriel participava en un vídeo fet fa poc per l'Assemblea de Polítiques i Sociologia de la UAB en què reivindicava la participació en el referèndum i criticava el decret per tractar-se "d'una barrera més en l'accés a la universitat dels fills de la classe treballadora". L'exlíder d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, lamentava que el decret és una conseqüències més de les polítiques "d'agressió a l'educació pública" que, segons afirma, executen el govern espanyol del PP i la Generalitat.

Els estudiants ja fa temps que protesten contra la implantació d'aquesta nova modalitat d'ensenyament superior, amb diverses jornades de vaga convocades en els últims mesos, perquè consideren que es tracta d'un encariment encobert del sistema universitari que, a més, s'aplica en un context en què les universitats catalanes ja són les més cares de tot l'Estat. La Generalitat, per la seva banda, s'ha mostrat sempre favorable a la reforma aprovada pel govern espanyol, en considerar que permet guanyar autonomia a les universitats catalanes. En una entrevista amb l'ACN el mes de gener passat el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va assegurar que els primers graus podrien implantar-se a partir del grau 2016-2017. Al febrer, en una votació al Congrés per mirar d'aturar el decret de José Ignacio Wert, CiU va abstenir-se i va insistir en la idoneïtat d'aquest model.

Més continguts de