Una nova llei que doni més autonomia, l'encàrrec del sector al nou ministre d'Universitats

Polèmica perquè el nou ministeri no tindrà les competències de Ciència

La dimensió desconeguda que s'obre amb el primer govern de coalició a l'Estat ja té els primers impactes: l'acord entre el PSOE i Unides Podem ha obligat els dos partits a repartir-se el pastís dels ministeris i, malgrat que no hi ha res confirmat, el fet que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats –fins ara en mans de Pedro Duque– pugui separar-se en dos no ha caigut gens bé ni al sector universitari ni al sector científic. Tot indica que hi haurà un Ministeri de Ciència i Innovació, en mans dels socialistes, i un altre d'Universitats, que lideraria el sociòleg Manuel Castells. Un ministeri que tindrà un marge limitat de maniobra tenint en compte que, més enllà de la legislativa, el gruix de les competències en universitats estan transferides a les comunitats. Sobre la taula de Castells hi haurà, però, una demanda unànime del sector: una nova llei estatal que doni més autonomia als centres i en flexibilitzi el  funcionament.

"Cal una reforma de la llei d'universitats per descarregar de burocràcia i donar més capacitat de gestió i autonomia a les direccions ", apunta Josep Maria Vilalta, expert en política universitària. Les universitats lamenten que la rigidesa burocràtica i la hiperregulació els limita l'acció acadèmica –l'estructura organitzativa d'una universitat és fixa i feixuga– i crea un greuge comparatiu amb altres països de l'entorn, que tenen més flexibilitat per fer ofertes laborals a professors i investigadors.  

Un altre dels reptes del futur ministre és rejovenir la plantilla de les universitats. Des del sector reclamen esprémer la imaginació per buscar fórmules que garanteixin el millor relleu possible davant el gran nombre imminent de jubilacions de professors universitaris, que costen de substituir per les dificultats que tenen els més joves per començar la seva carrera acadèmica. Per això demanen que la nova llei agilitzi els processos per captar talent estranger –tant de professorat com per ocupar llocs directius–, ja sigui per tenir més capacitat de contractar com de fixar sous, o amb noves figures contractuals. A Catalunya, segons dades de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), l'edat mitjana del professorat universitari s'aproxima als 60 anys i la presència de personal docent i investigador (PDI) de menys de 30 anys ha disminuït un 50% en els últims deu anys a les universitats públiques. 

Tenint en compte que el repte passa per sacsejar i posar al dia el sistema universitari, el sector agafa amb optimisme el nomenament més que probable de Castells. "Té idees molt avançades del pas endavant que necessiten les universitats. El sector universitari necessita una legislació més flexible, una governança més eficaç i més diners", apunta l'economista, professor universitari i exconseller d'Universitats, Andreu Mas-Colell. Si pel finançament cal mirar les autonomies, Mas-Colell apunta que el paper de Castells "pot tenir un impacte molt fort i bo" en la nova llei. "La cotilla que representa una mala llei com la que tenim ara és molt grossa, i posar la nova legislació en mans de qui ha estat professor a la millor universitat pública del món em sembla una molt bona idea", afegeix.

El sociòleg, que té un gran reconeixement internacional –ha estat membre fundador de l'European Research Council, és autor d'una trentena de llibres i doctor honoris causa en una vintena d'universitats–, ha estat durant 24 anys a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, un dels pocs centres capdavanters als EUA que és públic. "Ve d'una tradició d'universitat pública de qualitat i de governança extremadament flexible", apunten fonts del sector, que celebren que també des de la UOC –on ha estat director d'un grup de recerca– ha conegut a fons el sistema català i les especificitats d'un model d'universitat pública amb més autonomia. En diversos articles d'opinió, Castells ha apostat per un model d'universitats molt més flexible en contractació, menys endogàmic i menys funcionarial. Ara caldrà veure si ho pot plasmar en una nova llei d'universitats.

Crítiques dels rectors

El fins ara ministre Pedro Duque ja tenia un esborrany preparat que satisfeia força els rectors. Amb el canvi d'estructura hi ha el risc que quedi en paper mullat, un fet que alarma els rectors, que s'han queixat a través d'un comunicat de la divisió ministerial que preparen el PSOE i Unides Podem. En un comunicat de la CRUE, la Conferència de rectors de les universitats espanyoles, avisen que trencar l'actual ministeri "no millorarà la comunicació ni la coordinació" que ara necessita el sistema universitari per "resoldre ja temes que no poden esperar més", com ara l'aplicació de l'estatut del personal investigador en formació (EPIF), la llei de contractes del sector públic o el reial decret de pràctiques externes. 

Els rectors alcen la veu i avisen que, tenint en compte que el 70% de la investigació i recerca científica que es fa a Espanya va a càrrec de les universitats, "sense ciència no hi ha universitat i sense universitat no hi ha ciència". "Necessitem canvis substancials, però també una cosa tan senzilla com mantenir un únic ministeri. El fet contrari implicaria un retrocés estratègic", alerten els rectors. A la petició s'hi han sumat des de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), que aglutina uns 40.000 investigadors, que també denuncien que fragmentar el món universitari i el científic en dos ministeris és una "pèssima decisió política i un nou pas en sentit contrari a la resta de països de l'entorn i de la Comissió Europea".

De fet, tant el PSOE com Unides Podem deien el contrari en els seus programes electorals. Els socialistes proposaven "mantenir i enfortir una estructura ministerial" per garantir la "integració de tot el sistema de coneixement i innovació, incloses les universitats", mentre que la formació lila prometia "mantenir i reforçar el Ministeri de Ciència i Universitats perquè l'impuls de l'activitat científica sigui més eficaç". 

Hi ha, també, veus més prudents. Hi treu ferro Andreu Mas-Colell, que crida a acostumar-se al fet que els ministeris es multipliquin si hi ha governs de coalició i a treballar per "cooperar". "És el mal menor", apunta. Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria (IBEC), ho emmarca en una decisió "purament administrativa" per la conjuntura política actual i confia que la divisió en dos ministeris no impliqui un "model estratègic diferent". De fet, Samitier aposta per "convertir en una oportunitat" el fet que hi hagi dos ministres amb veu al consell de ministres que advoquin per l'ensenyament superior. Amb la divisió, podria passar que una universitat pública catalana hagués de parlar de política de títols universitaris amb un ministre, de projectes de recerca amb un altre i de finançament amb la Generalitat. Tres interlocutors –i tres partits polítics– diferents.

La universitat, al límit, reclama més autonomia i més diners