MEDI AMBIENT

Més morts a l’estiu, més al·lèrgies al pol·len i més malalties tropicals

El canvi climàtic també afectarà la salut, sobretot entre persones vulnerables o amb menys recursos

Un augment de la mortalitat del 53%. Això és el que va suposar a Catalunya l’onada de calor registrada l’estiu del 2003. A tot Europa, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’episodi va deixar prop de 70.000 morts. Davant d’un context en què els anys són cada cop més càlids, aquest va ser el primer cop amb constància estadística que el canvi climàtic també provoca un empitjorament de la salut humana, amb conseqüències fatals. Per aquesta raó, el Govern va instaurar el 2004 un pla específic, batejat com a POCS (programa per prevenir els efectes de les onades de calor).

“Una calor elevada i sostinguda en el temps provoca un excés de mortalitat en els països desenvolupats que va del 12% al 40%”, diu Anna Martínez, responsable del POCS sobre la salut. Ara fa una dècada que aquest sistema coordina diferents organismes per donar la resposta adequada, ja sigui millorant les instal·lacions dels geriàtrics o comprovant que les persones fràgils reben trucades de seguiment. Només a Barcelona, més de 20.000 persones de més de 85 anys viuen soles, i aquesta xifra seguirà creixent progressivament. “La previsió és que augmenti el cens de persones fràgils”, diu Martínez, i per això és important insistir en les mesures d’autoprotecció, com evitar l’exposició directa al sol o hidratar-se contínuament. “Encara veig gent córrer durant les hores de més calor, o d’altres que deixen persones grans dins del cotxe amb les finestres tancades”, lamenta la responsable del POCS, dos exemples que demostren que cal millorar la conscienciació.

Pitjor que a l’hivern

Tot i que el pic màxim de mortalitat continua produint-se actualment durant l’hivern, quan les infeccions respiratòries són més presents, això també canviarà. Un estudi de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) de fa més de quatre anys ja vaticinava que a partir del 2080 aquesta tendència s’invertirà. Això sí, serà de manera progressiva: cada vegada morirà més gent a l’estiu i menys a l’hivern.

L’augment de la freqüència de les nits tropicals -temperatures per sobre dels 20 graus- serà un fet, especialment a les ciutats, on l’anomenat efecte illa de calor urbana dificulta reduir les temperatures màximes. No només persones grans, nadons o malalts crònics tindran una situació més complicada, sinó que els factors socials i econòmics també hi jugaran un paper clau. L’adaptació de la població a la nova situació, en la pràctica, tindrà molt a veure amb la possibilitat de tenir aire condicionat, per exemple.

La necessitat de resistir a les onades de calor no serà l’únic efecte directe del canvi climàtic sobre la salut. Una altra conseqüència és que, davant d’un augment de les temperatures, del temps que es podria passar a l’aire lliure i de l’exposició al sol, també creixerà el nombre de càncers de pell. Segons dades del Cancer Rearch UK, això ja és una realitat entre els britànics, i és que els melanomes malignes pràcticament s’han multiplicat per deu entre els més grans de 65 anys durant les últimes quatre dècades, un procés que s’atribueix, en part, a l’extensió dels viatges de sol i platja. En aquest cas, el nivell de protecció que s’assoleixi també serà determinant.

Una altra derivada prevista és l’augment de les al·lèrgies. La coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya i directora de l’ICTA, Jordina Belmonte, matisa que l’efecte concret encara és una mica “difús”, però gràcies a les mesures que recull des de fa dècades sap que els episodis “extrems” d’acumulacions massives de pol·len estan augmentant. Aquestes concentracions tan elevades, com va passar l’estiu passat en el cas de l’avellaner o del xiprer, poden desencadenar al·lèrgies que es mantenen latents en persones que mai n’havien tingut. També caldrà tenir-ho en compte, sobretot perquè aquestes patologies no deixen de créixer -entre un 1% i un 2% a l’any-, i perquè a Catalunya hi ha al voltant d’un milió d’al·lèrgics al pol·len. Que les plantes allarguin els seus dies d’activitat o bé que avancin la floració són dos indicadors poc encoratjadors.

No és l’últim dels efectes sobre la salut que s’atribueix a l’escalfament global. Partint de la base que alguns insectes invasors com el mosquit tigre han trobat un hàbitat ideal per expandir-se i que poden actuar com a vectors per a la transmissió de malalties, els experts avisen que hi ha un risc creixent que es produeixin brots de malalties més aviat tropicals, com el dengue o la febre groga. Tot i que ja fa anys que es diagnostiquen casos importats d’aquestes patologies, aquest estiu va anunciar-se el primer cas de chikungunya autòcton a l’Estat, en un home de 60 anys que residia a Gandia. Finalment es va descartar, però Itàlia i Grècia ja fa anys que van enregistrar els seus propis brots. Tot fa pensar, doncs, que només és una qüestió de temps. ¿Prevenir els problemes de salut serà la raó de més pes per implicar-se en la lluita contra el canvi climàtic?

La contaminació atmosfèrica i l’efecte de la calor en l’ozó

La mala qualitat de l’aire té efectes nocius sobre la salut. Estudis fets a tot el món demostren que respirar emissions dels motors de combustió augmenta el risc de patir asma, redueix la mida del fetus i compromet el desenvolupament cognitiu, per citar només tres exemples.

Ara bé, tot i que la pol·lució i el canvi climàtic són dos conceptes que a vegades es confonen, la presència de contaminants a l’aire no està directament relacionada amb aquest fenomen. És a dir, les PM10, els NO o el benzè no són gasos classificats com a precursors de l’efecte hivernacle. És diferent la consideració de l’ozó troposfèric (O). Aquest gas s’origina per una reacció en què intervé la radiació solar. En aquest cas concret, l’escalfament global, amb l’augment de la insolació que porta associat, sí que pot empitjorar l’aire i fer augmentar els problemes de salut.