DEMOGRAFIA

Més morts que naixements a l’Estat

A Catalunya la natalitat encara se situa per sobre de la mortalitat, però la diferència s’escurça

Any rere any les dades reflectien que l’envelliment progressiu de la població estava fent disminuir el creixement demogràfic, però el nombre de naixements continuava superant el de defuncions. Fins l’any passat. Per primer cop des del 1941, al conjunt de l’Estat l’any 2015 van morir més persones que no pas en van néixer, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que certifiquen l’estancament del creixement. En conjunt, a tot l’Estat l’any passat van néixer 419.109 infants i van morir 422.276 persones.

El canvi de tendència, que evidencia la crisi demogràfica, s’ha produït en més de la meitat de les comunitats autònomes. A Catalunya, però, encara s’han registrat més naixements que no pas defuncions. Això sí, la diferència s’escurça i tot fa preveure que, si la progressió continua igual, tard o d’hora la taxa de mortalitat acabarà superant la de natalitat. Tot i que Catalunya és la tercera comunitat que més creix, l’any passat van néixer un 2,4% menys de criatures que l’anterior i, en canvi, el nombre de defuncions va augmentar un 5,7%. A més, el 2014 la distància entre el nombre de naixements i de defuncions era de 10.000 persones, mentre que l’any passat va ser d’unes 5.000.

La radiografia que fa l’INE no és gens positiva, i alerta d’una situació que compromet no només la piràmide poblacional, sinó també el futur del mercat laboral, la productivitat o el sistema de pensions i prestacions, perquè una economia amb més gent inactiva que activa no és sostenible. Si ens situem al 2008, quan van néixer gairebé 520.000 nens i es va arribar al màxim en 30 anys, la caiguda registrada l’any passat arriba al 19,4%. A hores d’ara a Espanya neixen 9 nens per cada 1.000 habitants i a Catalunya 9,5. Les dades de l’INE destaquen un altre canvi de tendència: per primera vegada des del 2005, l’esperança de vida es redueix. De mitjana, a l’Estat se situa entorn dels 82,7 anys i a Catalunya dels 83,1.

La maternitat s’endarrereix

No es tracta de les úniques dades preocupants a nivell demogràfic: l’estadística de l’INE evidencia un any més que l’edat a la qual les dones tenen el seu primer fill continua augmentant. Espanya encapçala el retard de la maternitat a Europa i, de mitjana, les dones són mares per primer cop amb 31,9 anys. A més, el nombre de dones en edat de poder concebre continua baixant des del 2009. L’INE ho explica per tres raons: el tram d’edat entre els 15 i els 49 anys està format per generacions menys nombroses, que van néixer durant la crisi de natalitat dels anys 80 i la primera meitat de la dècada dels 90; hi ha hagut un flux més baix d’immigració exterior i, també, un augment de les emigracions de joves durant els últims anys. En canvi, les dones estrangeres que viuen a l’Estat tenen els fills abans dels 30 anys. Una de les poques dades positives és que el nombre de fills per cada dona puja lleugerament, fins a situar-se en els 1,33.