DRETS SOCIALS

Més risc de pobresa energètica en les famílies que viuen de lloguer

Uns 170.000 barcelonins tenen problemes per escalfar la casa adequadament o pagar les factures

Les famílies que viuen de lloguer tenen més risc de patir pobresa energètica. És una de les conclusions d’un informe encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, que ahir va fer balanç del primer any de funcionament del servei de punts d’assessorament energètic (PAE). En aquests primers 12 mesos, l’Ajuntament ha aconseguit evitar a través d’aquest organisme 5.000 talls de llum i aigua i ha atès 23.000 persones de les 170.000 que es calcula que a Barcelona pateixen pobresa energètica, una estimació que ahir va fer pública la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.

Segons va explicar l’autor principal de l’informe, Sergio Tirado, la impossibilitat d’escalfar la casa a l’hivern o de posar-se al dia amb les factures està estretament lligada a la crisi habitacional, en especial entre aquella població vulnerable que viu de lloguer, sovint en habitatges en males condicions i on tenen poc marge de maniobra per poder millorar-ne les infraestructures existents. “En la majoria de cases en situació de vulnerabilitat hi predomina el corrent elèctric per escalfar, i això és problemàtic perquè els preus de la llum a Espanya són dels més elevats a la Unió Europea”, lamenta l’investigador, que afegeix: “Les persones que viuen de lloguer estan atrapades en modes molt cars de produir calor”.

En aquest sentit, Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó són els districtes amb més pobresa energètica, un problema que té, sobretot, rostre femení, segons l’informe. De totes les persones ateses als PAE, un 67,9% són dones, i la meitat del total de persones ateses estan a l’atur. D’entre totes, les més vulnerables, va ressaltar Tirado, són les que també pateixen “inseguretat residencial”, i és que el 70,2% de les persones ateses són llars en règim de lloguer.

Per tot plegat, l’estudi conclou que la defensa dels drets energètics de les persones consumidores d’aigua, llum i gas s’hauria d’entendre “com una estratègia global de ciutat”, i recomana fer un tractament integral d’aquest fenomen associant-lo amb la inseguretat residencial. De moment, l’Ajuntament de Barcelona ja ha tirat endavant algunes mesures en aquesta direcció, com ara mitjançant programes de rehabilitació d’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat i la inclusió del subministrament d’aigua en els drets energètics, entre d’altres.

Conveni pioner amb Agbar

En aquest sentit, la tinent de Drets Socials de l’Ajuntament va anunciar ahir la signatura d’un conveni amb Aigües de Barcelona que instaura un protocol i uns terminis clars per comunicar els possibles talls de subministrament i garantir que cap família es quedi sense aigua. L’empresa es compromet per escrit a no realitzar cap tall a persones o unitats familiars en risc d’exclusió fins que no s’hagi comprovat la seva situació. Es tracta del primer conveni d’aquestes característiques que se signa, i des de l’Ajuntament fa temps que s’intenta assolir també amb les grans subministradores elèctriques, de moment sense èxit. De fet, l’Ajuntament ha posat ja 5 sancions per un valor total de 350.000 euros a l’elèctrica Endesa per haver practicat talls de subministrament sense demanar als serveis socials si es tractava de famílies vulnerables. A banda de les cinc sancions, hi ha 17 expedients sancionadors més que segueixen el seu camí i que estan en diferents fases de tramitació. En qualsevol cas, l’objectiu de l’Ajuntament, diu el govern de Colau, mai ha sigut la imposició de sancions, sinó “aconseguir arribar a signar convenis amb les companyies subministradores que acabin de desplegar la llei 24/2015 i blindin la seva aplicació, en considerar-la una de les més avançades a nivell mundial”.

Ocupes i sense llum

Des de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica van lamentar ahir que l’Ajuntament no hagués fet també “una reflexió” sobre el percentatge de famílies que viuen en un habitatge de manera irregular i, per tant, no tenen accés als subministraments bàsics com la llum i l’aigua. “Les empreses es neguen a posar comptadors a aquestes famílies, i és un problema greu que cal posar sobre la taula”, va dir en declaracions a l’ARA la portaveu de la plataforma, Maria Campuzano, que va destacar que l’informe de l’Ajuntament evidencia que hi ha un percentatge molt elevat de la població en situació de pobresa energètica, i encara hi ha “molta feina per fer”.

39.000 talls evitats amb la llei 24/2015

La llei 24/2015 contra la pobresa energètica ha evitat ja 39.000 talls de subministrament en famílies vulnerables, segons les últimes dades publicades al desembre. Això no vol dir que les empreses no segueixin tallant els subministraments de manera il·legal, segons denuncia la portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, que insisteix en la necessitat que els Ajuntaments, més enllà de reconnectar els subministraments, sancionin les empreses que incompleixin la llei.

Per acabar de desplegar la llei, però, encara cal tancar convenis amb les empreses subministradores. Actualment, el deute que contrauen les famílies que no poden pagar els rebuts no s’eixuga, sinó que s’ajorna fins que els afectats puguin pagar.