Més sediments per frenar la mosca negra al riu Ebre

TortosaAquesta temporada ha sigut una de les pitjors en el control de la plaga de la mosca negra. La proliferació d’aquest insecte -que es reprodueix a les plantes aquàtiques que s’acumulen a l’aigua de l’Ebre- ha portat de corcoll pagesos, ramaders i veïns de les poblacions del tram final del riu, perquè, malgrat que la picada és petita, pot provocar infeccions i reaccions al·lèrgiques. Els 673.680 euros que la Generalitat i les diputacions de Lleida i Tarragona han invertit en tractaments de les aigües amb larvicida han servit per atenuar-ne els efectes, però no han sigut suficients. Per això, ahir, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va anunciar noves actuacions que es podrien implementar a partir de l’any vinent, de manera complementària als tractaments que s’han fet fins ara.

De moment, s’ha posat damunt la taula una proposta per incrementar la quantitat de sediments i així enterbolir l’aigua. Un estudi publicat el mes d’agost passat a la revista Science -signat pels investigadors Carles Ibáñez, de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Sant Carles de la Ràpita, i Josep Peñuelas, ecòleg del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Barcelona- alertava que la millora de la transparència de l’aigua -per la depuració de les aigües urbanes i la manca de sediments- provoca la proliferació d’un espès entapissat de plantes aquàtiques que requereixen llum al fons del riu per germinar i que són l’hàbitat ideal de reproducció de la mosca negra.

De fet, el mateix Ibáñez, acompanyat del responsable del centre de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, José Miguel Campos, va participar aquest dilluns en una reunió de la comissió de seguiment de la mosca negra per exposar els resultats de les investigacions. “Una de les solucions, entre moltes de complementàries, passa per la recuperació dels sediments per intentar equilibrar les funcions naturals del riu”, explica Ibáñez. Per això des de l’IRTA es proposa impulsar una prova pilot amb un bypass a l’embassament de Riba-roja d’Ebre. “Es tracta de fer un dragatge amb canonades flotants per transferir els sediments des del fons de l’embassament cap a la llera del curs final de l’Ebre. És un procés complex que implicarà, a més, determinar els nivells màxims de sediments a l’aigua per evitar que l’acció sigui contraproduent”, explica Carles Ibáñez.

Per començar a implementar la mesura caldrà revisar els pressupostos i buscar la complicitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). “No controlem l’aixeta del riu, però estem treballant per integrar la CHE en les comissions de treball”, va explicar ahir el delegat del govern a les Terres de l’Ebre. Aquesta solució no només ajudaria a pal·liar els problemes amb la mosca negra, sinó que a la vegada serviria per recuperar els sediments retinguts en embassaments i afrontar l’amenaça combinada de la subsidència (l’enfonsament del delta de l’Ebre) i la pujada del nivell del mar.