SALUT
Societat 03/09/2012

Més trastorns alimentaris i més greus

Els hospitals públics que tracten l'anorèxia acumulen dos mesos d'espera. Els professionals ho atribueixen a l'augment de la malaltia i de nous trastorns alimentaris, com la vigorèxia o l'ortorèxia.

Trinitat Gilbert
4 min
COMPORTAMENT NOCIU  Quan l'obsessió pel menjar  i pel culte al cos altera la vida quotidiana es pot parlar de trastorn del comportament alimentari.

BARCELONAEls trastorns del comportament alimentari com l'anorèxia i la bulímia han crescut entre la població adolescent i adulta. La malaltia afecta un 6% dels adolescents i joves d'entre 11 i 21 anys, cosa que vol dir que "en cadascuna de les classes de secundària dels països occidentals hi ha un cas complet i un altre amb risc de patir-la", afirma Marta Voltas, directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia de Catalunya (ACAB), que enguany fa vint anys que es va crear i que té 1.100 associats.

Els hospitals públics i centres privats que tracten la malaltia han vist com els augmentaven les llistes d'espera. Enric Álvarez, director del servei de psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, afirma que les llistes d'espera per tractar la malaltia són de dos mesos. A l'Hospital Sant Joan de Déu la llista d'espera en els mesos de més demanda és d'un mes i mig. A l'Institut de Trastorns Alimentaris (ITA), centre privat i concertat, l'espera per rebre tractament és de tres setmanes, confirma Antoni Grau, responsable de gestió de coneixement del centre. "L'augment de les llistes d'espera és perquè ha crescut la mateixa malaltia", diu la directora de l'ACAB, Marta Voltas. La coordinadora de la unitat de trastorns alimentaris de Sant Joan de Déu, Mònica Godrid, afegeix que també ha crescut la gravetat dels casos. A Sant Joan de Déu atenen una mitjana de 200 casos nous per any.

Godrid afirma que han detectat que falla també el sistema de detecció precoç. Per això hi ha força casos que els entren directament per urgències. "Quan preguntem als adolescents ens adonem que, per les circumstàncies d'estrès i atabalament de la família, aquell jove feia temps que patia anorèxia, que feia tots els àpats sol a casa i ningú no ho havia detectat", conclou la psiquiatra. Però els trastorns alimentaris també han anat canviant la seva fesomia. Es coneix perfectament quin és el paràmetre de l'anorèxia i la bulímia, però n'hi ha molts altres que han aparegut recentment i que "són els que estan fent incrementar les llistes d'espera i el nombre de casos", opina Marta Voltas. Aquests casos estan recollits amb el nom de trastorns del comportament alimentari no especificat (TCANE) i s'hi inclou la vigorèxia (obsessió per tenir un cos musculós) i l'ortorèxia (obsessió pel menjar saludable).

I també les mateixes anorèxies, que poden ser casos que no compleixin tots els requisits per ser hospitalitzats immediatament, perquè, per exemple, les noies poden continuar tenint la menstruació i "precisament per aquest fet no tenen tota la simptomatologia d'anorèxia nerviosa".

Obsessió per modelar el cos

Quan el culte al cos comença a ser malaltís és un trastorn que rep el nom de vigorèxia. Es coneix per "l'obsessió per l'exercici físic, per modelar el cos, sobretot, en el cas dels nois, per modelar el tòrax". Aquest fet implica també alteracions alimentàries, perquè "comencen a menjar molt de pollastre i arròs, aliments poc calòrics" i prenen "determinats productes per augmentar la musculatura", explica la directora de l'ACAB, Marta Voltas.

L'ortorèxia també provoca alteracions alimentàries, perquè només es mengen determinats productes, sobretot "relacionats amb mites", diu Voltas. En aquest sentit, es poden deixar de prendre làctics, s'opta per no menjar fruites després dels àpats, per no beure aigua entre els àpats o per no menjar productes amb gluten. "Són persones que s'han autoprescrit fer aquesta dieta. No hi ha cap metge al darrere que els hagi dit que tenen al·lèrgia al gluten o una intolerància als làctics", indica Voltas.

El trastorn es manifesta quan l'obsessió altera la vida quotidiana. Són persones que llegeixen molt detingudament les etiquetes dels aliments i que no van a sopar a qualsevol lloc perquè pensen que els serviran menjar no adequat. Si es passen quatre hores al dia pensant el que menjaran o no en cada àpat, "hi ha un trastorn anomenat ortorèxia", assegura Voltas.

La unitat de trastorns de conducta alimentària de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona té un hospital de dia i en un ambulatori. "A l'hospital de dia atenem uns 50 pacients a l'any i a l'ambulatori uns 100", explica el psiquiatre Enric Álvarez. En els casos més greus, també els hospitalitzen.

Noies joves i autoexigents

El perfil predominant que tracten, segons explica el psiquiatra, és en un 90% noies joves que "han perdut la concepció del seu cos, perquè pesen 25 quilos i es veuen grasses". Una vegada "una noia de l'hospital de dia amb un pes molt baix em va dir que li havia de donar l'alta, perquè havia passat per davant d'una obra i els paletes l'havien xiulat". En l'anorèxia "no són conscients del que els passa; en canvi, sí que ho són els pacients de bulímia", diu Álvarez.

A l'hora d'assajar un argument que expliqui per què la malaltia incideix més en les noies que no en els nois, el psiquiatra Enric Álvarez apunta a l'impacte de les hormones al cervell, però "és per dir alguna cosa", perquè amb la ciència a la mà encara no se'n pot dir res. El director mèdic i psiquiatra del Centre ABB, Enric Armengou, apunta a factors psicològics com a possibles provocadors de la malaltia: "Una autoestima baixa, l'ansietat, conflictes amb l'entorn o autoexigència". Les pàgines web i els blogs que fan apologia dels trastorns alimentaris s'han multiplicat a la xarxa.

Buit legal a internet

"El dia que s'aconsegueix despenjar una pàgina web que incita a l'anorèxia, l'endemà en neixen 10 més", diu la directora de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas. A Catalunya i a l'Estat hi ha un buit legal per penalitzar aquestes pàgines. "Tant és així que també han crescut, i en cinc anys ho han fet en un 470%, segons dades d'un informe recent". En aquestes pàgines els usuaris, que utilitzen noms en codi per referir-se a l'anorèxia (Ana) i la bulímia (Mia), intercanvien informació, consells i trucs.

Països com França i Alemanya sí que ho penalitzen, perquè ho han introduït en el seu Codi Penal. França ho assimila amb la inducció al suïcidi, per exemple. Per això, l'ACAB lluita perquè el Codi Penal pugui incloure aquestes webs, perfils o blogs amb l'apartat de Lesions. Mentrestant, l'ACAB col·labora amb el Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya per denunciar aquestes webs, alhora que treballa amb un grup de juristes, psiquiatres i especialitzes en la malaltia per aconseguir penalitzar-les també.

stats