SALUT

Metges de família superats: “Hi ha motius per tornar a la vaga”

Professionals dels CAP expliquen la sobrecàrrega que pateixen un any després de les mobilitzacions

Ara fa un any que els professionals de l’atenció primària van sortir al carrer en una vaga de quatre dies sense precedents que va culminar amb un acord entre el departament de Salut i el sindicat Metges de Catalunya -els altres dos, Rebel·lió Atenció Primària i CGT, se’n van desmarcar- que havia de servir per reduir la pressió assistencial i alleugerir la càrrega de treball amb mesures com ara fixar un temps mínim de visites, la contractació de més professionals -que s’ha hagut de fer allargant també l’edat de jubilació d’alguns professionals i permetent que d’altres assumeixin feina extra a canvi de més remuneració- o donar autonomia de gestió als centres.

No obstant, a la pràctica, molts professionals de l’atenció primària continuen desbordats de feina (un 96% segons una enquesta de Metges de Catalunya). Consideren que els motius que els van portar a la vaga es mantenen i no descarten mobilitzacions. Qualifiquen “d’acord de mínims” el que es va aconseguir fa un any i el sector reclama mesures estructurals per dotar de més força l’atenció primària, la primera porta d’accés al sistema sanitari. El pal de paller és continuar lluitant per aconseguir que el pressupost de l’atenció primària arribi al 25% i per recuperar els professionals que es van perdre durant les retallades, ja que les condicions laborals actuals han allunyat del CAP molts metges.

On són els metges de família?

Un altre problema de fons és el poc pes que l’especialitat de medicina de família té a la universitat, fet que, sumat a la precarietat, fa que aquesta esdevingui una professió poc atractiva per als estudiants.

Blanca de Gispert, CAP Trinitat Vella: «La nostra és una de les especialitats amb més ‘burn out’»

La Blanca de Gispert, de 41 anys, fa poc que s’ha reincorporat al CAP on treballa després de més d’un any de baixa de maternitat i excedència. I no la van substituir: no van trobar ningú i els seus pacients es van repartir entre la resta de metges. “Hem de plantejar-nos per què no van trobar ningú. Quin tipus de contracte i condicions laborals s’ofereixen?”, es pregunta. “Es van perdre molts professionals durant les retallades ¿i què s’està fent per recuperar-los?”

Ella, que s’ha reincorporat amb reducció de jornada, tot just s’està readaptant. Ha notat millores respecte a la seva etapa anterior. “El fet de visitar cada 12 minuts [un dels acords assolits després de la vaga] em permet fer-ho amb certa tranquil·litat”, destaca. Tot i així, considera que més de 30 pacients diaris, ja siguin presencials o virtuals, continua sent un nombre elevat. També valora que les tasques burocràtiques que abans no es visibilitzaven, ara tenen un espai dins de l’agenda. En contrapartida, però, a l’augmentar el temps per visita, també han crescut les llistes d’espera i això “ha generat molta més demanda urgent”. A aquests pacients, diu, se’ls acaba visitant d’una manera o altra i llavors, “tasques que hauries de fer dins de l’horari laboral, les fas fora”.

Creu que la solució passa per mesures “estructurals”: “més inversió a la primària i redefinir les tasques de tots els professionals” per potenciar, encara més, el paper de la infermeria i el personal administratiu.

També proposa millorar el treball en equip amb altres serveis assistencials.

Poc prestigi a la universitat

No tots els professionals de l’atenció primària treballen en un CAP. N’hi ha a dispositius d’urgències i atenció domiciliària. De Gispert reconeix que les condicions laborals i el poc prestigi que l’especialitat té a la universitat -on no té càtedra oficial-“no afavoreixen que interessi”. “No té gaire prestigi entre professionals ni estudiants”. Hi té a veure el paper que l’atenció primària té dins del sistema sanitari. Tot i que el discurs és que s’ha de potenciar, en la pràctica “està menystinguda”, diu De Gispert, membre del FoCAP.

Malgrat tot, tornaria a triar medicina de família. “M’encanta, però passo temporades, i com tots els meus companys, en un moment o altre t’acabes cremant. La nostra és una de les especialitats amb més burn out ”.

Lourdes Franco, CAP Amposta: «Venim a treballar amb febre perquè les baixes no es cobreixen»

“No donem l’abast”, respon la Lourdes Franco, metge de família, de 43 anys, quan se li pregunta per l’estat de l’atenció primària un any després de la vaga. “Si abans teníem un 10 de precarietat, ara tenim entre un 8,5 i un 9. Companys d’altres centres han notat millores, però el nostre no”, lamenta. És més, com la majoria dels seus companys, considera que es mantenen els motius per tornar a la vaga i mobilitzar-se. Treballa en un centre gran, a Amposta, i de mitjana fa més de 40 visites diàries. Les visites presencials són només una part de la jornada. Després hi ha la feina que no es veu: la burocràcia, validar receptes, trucades, revisar electros, analítiques, plans de medicació... Teòricament, un terç de la jornada està reservada a tasques com aquestes i a la formació. Però molts cops, com admet Franco, aquesta feina s’acaba fent fora de la jornada laboral. “Em quedo a la tarda i ho aprofito per avançar feina, perquè a vegades arriba divendres i no he pogut fer les visites virtuals de dilluns, i has dit als pacients que ho faries. Són hores extres que regales a costa de la vida personal i familiar”. La sensació, resumeix Franco, “és que la feina no s’acaba mai”.

Gestionar l’estrès

Ella comença a visitar a les nou del matí i es reserva la mitja d’hora d’abans per fer visites no presencials. Té deu minuts per visita presencial i cinc per les no presencials. “En aquests cinc minuts se suposa que he d’obrir la història del pacient, revisar que l’analítica sigui correcta, decidir si s’ha de fer alguna cosa, trucar al pacient, que agafi el telèfon i explicar-li què farem. Són més de cinc minuts”, diu Franco.

Admet que el sistema “se sosté gràcies a la bona voluntat dels professionals”. Tot i que valora la relació de “fidelitat i confiança” que s’estableix amb els pacients -alguns dels quals, si no hi és ella, no es volen visitar amb cap altre metge-, no li sorprèn que hi hagi companys cremats. Alerta que les condicions laborals posen en risc la salut dels professionals. “Diem a la gent que gestioni l’estrès i nosaltres no ho fem. Som els que mengem més malament, fem menys exercici i ens cuidem menys. Venim a treballar amb febre perquè les baixes no es cobreixen, i ho fas pels pacients, però al final has d’aprendre que si tu no el visites, el visitarà algú altre”. Ella va patir un episodi de burn out fa uns anys, en un altre CAP, on era habitual visitar fins a 60 pacients diaris. Ara, al centre on treballa, hi ha una sola pediatra fent la feina de quatre perquè un està de baixa, un altre ha marxat i un tercer, que és metge de família i està fent la feina d’una altra especialitat, està de vacances. I no se n’ha cobert cap. “Sobrecàrrega? Home, doncs una mica!”, ironitza.

Considera que la vaga de fa un any va servir per visualitzar els problemes de la professió i, malgrat algunes millores, ho qualifica “d’acord de mínims”. “Hem de seguir lluitant per dignificar l’atenció primària, perquè des de les institucions no s’hi dona valor. A la pràctica ni es nota econòmicament ni es fa res perquè els professionals es quedin”, lamenta. “I la gent ha de saber que s’estan carregant el sistema”, conclou.

Ana Maria Retamero, CAP Rambla de Ferran: «Tothom està desitjant arribar als 62 anys per jubilar-se»

Fa 34 anys que Ana Maria Retamero treballa a l’Institut Català de la Salut (ICS) i en aquest temps ha vist canviar, diu, les condicions laborals dels seus professionals. “Mai havia vist gent que es volgués jubilar als 60 o als 62 anys i la gent està desitjant arribar-hi per marxar”, assegura. “I això és molt penós professionalment. No ho havia viscut mai, i fa molts anys que hi treballo”, afegeix. I no és només per la sobrecàrrega laboral. Les visites, diu, “ara són molt més complexes”. “Jo treballo en un CAP amb un 47% d’immigració i la barrera idiomàtica ja és una dificultat afegida”, observa.

No és l’únic canvi que ha viscut. Serveis que abans s’oferien a l’hospital, ara es fan als centres d’atenció primària. “Cada vegada ens fan fer més funcions, però no contracten més professionals. Són més tasques, i més complexes, amb els mateixos professionals o menys. Si hi ha un metge que està fent ecografies, no passa consulta”, lamenta aquesta metge que treballa al CAP Rambla de Ferran, a Lleida, i és delegada de Metges de Catalunya. A més d’ecografies, els metges de família fan ara cirurgia menor, infiltracions, espirometries o fons de l’ull, entre altres funcions.

Tot i els avenços aconseguits amb la vaga de fa un any, considera que encara hi ha “molta sobrecàrrega”. El motiu? “El més freqüent, segons els professionals, és que les baixes i les vacances no es cobreixin. I la feina s’ha de dividir entre la resta de companys”, explica. Encara més complicada, apunta, és la situació de la pediatria a l’atenció primària. “No hi ha pediatres, i a zones rurals de Lleida és difícil tenir cobertura”, alerta. De fet, no descarta que la pròxima vaga sigui de pediatres. Pel que fa a l’atenció primària, creu que no falten motius per tornar a mobilitzar-se. La solució que proposa l’ICS de fer teletreball per afavorir la conciliació laboral no l’acaba de convèncer. “Ara arribarà Nadal i al meu CAP quedaran tres metges per fer la feina de vuit. Aquests metges estaran de guàrdia tot el dia”.

Per a Retamero, la solució passa per millorar les condicions laborals de l’atenció primària per evitar més fugues de professionals. “No és que no n’hi hagi. És que no es volen quedar. Cada any surten professionals formats i es cobra el mateix que fa deu anys. No és atractiu”, reconeix.

Albert Planes, CAP Sant Julià de Vilatorta: «No hem sabut retenir els professionals que hem format»

Porta tres dècades treballant al CAP de Sant Julià de Vilatorta (Osona), atenent un entorn rural en què reconeix que les condicions de treball són més bones que les d’altres companys que treballen en àrees urbanes. Amb un altre company es reparteixen l’atenció a una població de 3.200 habitants. Fa entre 35 i 37 visites al dia, entre presencials i virtuals, una xifra que considera assumible sempre que dediqui un temps diferent a cada pacient. “Un potser en té prou amb cinc minuts, i un altre en necessita 15”, diu. Per això no està d’acord amb fixar ni un nombre màxim de visites ni un temps mínim, mesures, segons ell, “artificioses”, que es van acordar després de la vaga de fa un any. En tres dècades ha vist canviar la professió. Els metges de família han passat a “tenir més accés a proves complementàries, a tecnologia i a assumir més responsabilitats i tasques”, però no se’ls ha dotat de més temps i recursos. “Ara assumim coses que abans s’enviaven a l’especialista, però s’ha continuat enviant més recursos a l’atenció especialitzada i menys a la primària”, denuncia. Un any després, no ha notat millores rellevants.

“L’únic canvi és que abans el CAP tancava a les nou del vespre i ara, a les vuit”. “La vaga es va tancar en fals i crec que va ser un error del sindicat. No crec que fos la solució”. Considera que les millores han de venir per altres vies i no per fixar un nombre màxim de visites. “Fa temps que l’atenció primària està menystinguda en aquest país. Els polítics s’omplen la boca dient que és el centre del sistema, però a la pràctica no s’ha traduït en un augment del pressupost, dels professionals o de les condicions que permeten fer una atenció correcta. Durant la crisi s’hauria d’haver mantingut una atenció primària forta i el que es va fer és desmuntar-la i seguir augmentant els recursos hospitalaris. I aquest va ser el motiu que ens va portar a la vaga”. Denuncia la “disminució dràstica de professionals” però nega, com al·lega l’ICS, que no hi hagi professionals. “Molts d’ells han marxat. Estem formant el nombre més alt de professionals que havíem format mai”. I on són aquests professionals? Segons Planes, alguns han emigrat i altres han “marxat a altres serveis més tranquils”.

Desmedicalitzar el malestar

“S’ha fet una política de professionals dolenta, perquè no hem retingut els professionals que hem format”, alerta Planes, que proposa compartir més l’atenció als pacients amb les infermeres. Pel que fa a la falta de vocació, el problema de base, diu, és a les facultats, on no hi ha cap càtedra de medicina de família. “Difícilment pots estimar una cosa que ni coneixes”. També creu que cal treball a fons la cultura sanitària, ja que la societat ha medicalitzat qualsevol petit malestar. Està disposat a tornar a la vaga -es va adherir a la de Rebel·lió Atenció Primària- perquè els motius persisteixen, tot i que cita retardar la jubilació i assumir pacients extra com a mesures positives.

Més continguts de