MEDI AMBIENT

Micromecenatge per salvar de la tala els arbres més antics

L’ONG Acciónatura engega la compra de boscos centenaris per preservar-los

Fer un regal a les generacions futures, lluitar a favor del medi natural o assegurar-se un indret immillorable per passejar. Les raons poden ser diverses, però l’objectiu que persegueix l’entitat Acciónatura a través del projecte CompensaNatura és únic: salvar de la tala els boscos més antics de Catalunya.

Per fer-ho, l’ONG ha ideat un mecanisme perquè els propietaris dels arbres no trobin incentius econòmics en la venda de la fusta. La fórmula és pagar-los el mateix que marca el preu de mercat i, així, preservar els arbres. “Un arbre de 200 anys costa 40 euros, un preu ridícul tenint en compte els serveis intangibles que aporta”, exposa Stefan Esser, el coordinador de la campanya de micromecenatge. Ell defensa la idoneïtat de la campanya perquè és urgent trobar la manera de revertir una situació preocupant: només entre el 2% i el 3% del terreny forestal català està conformat per boscos madurs. El més greu és que aquest escàs percentatge segueix en regressió tot i que el terreny que hauria de deixar-se en mans de la lliure acció de la natura hauria d’aproximar-se al 10%.

L’exemple dels Graus

A Catalunya hi ha 229 boscos singulars, és a dir, aquells que tenen més d’un segle de vida i que fa entre 50 i 80 anys que no es toquen per fer-ne llenya. Aquesta és la dada recollida en un estudi de l’any 2011 fet per experts. Malgrat la seva presència mínima, se segueixen talant perquè són els boscos amb més metres cúbics de fusta i, per tant, els més rendibles econòmicament.

“Estem a favor de l’explotació forestal”, precisa el coordinador de la campanya, però cal deixar una porció dels boscos sense intervenció humana per preservar-ne la biodiversitat i poder-ne estudiar científicament l’evolució. Això és el que busquen i, de fet, ja ho han aconseguit amb una fageda centenària, els Graus, que forma part d’una finca privada del terme municipal de Santa Maria de Besora (Ripollès). L’entitat ha pagat, gràcies a l’ajuda de 13 particulars i 9 empreses, un total de 2.479 euros per assegurar que els 14.000 metres quadrats d’arbres no es tocaran durant els pròxims 25 anys. Aquesta fageda forma part de l’inventari de 229 boscos que va fer el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i és en aquests boscos on s’han centrar els esforços del projecte CompensaNatura.

Sense boscos primaris

A Catalunya, malauradament, ja no queden boscos primaris on mai s’hagi intervingut, recorda l’enginyer de forest Jaume Hidalgo. És lògic, ja que la fusta ha sigut necessària en molts moments de la història. Ara, però, comencen a existir boscos madurs que haurien de deixar-se en mans de l’evolució natural, com es fa en altres països europeus. “És un patrimoni vulnerable. Un cop es tala s’ha d’esperar més de cent anys per tornar a veure-ho igual”, afegeix el tècnic. La idea de fons és que aquests indrets, més enllà de traspuar història, també generen unes externalitats difícilment quantificables en termes econòmics. Esser cita diversos estudis mèdics per assegurar que un bany de bosc té efectes terapèutics constatables, un aspecte que països com el Japó ja fa anys que utilitzen. L’Hospital Santa Caterina de Salt (Girona) també n’ha fet una primera anàlisi amb malalts de fibromiàlgia en dos boscos d’Olot i, segons recorda el coordinador de la campanya, van veure que els que passejaven pels boscos més antics presentaven més bon estat de salut general.

La iniciativa d’Acciónatura, doncs, es proposa que els propietaris vegin en els seus boscos un valor econòmic que els faci rendibles també si els conserva. El principi últim de la ONG és clar: “Persones que cuiden els boscos i boscos que cuidin les persones”, puntualitza Esser. Una aportació única de 9,50 euros permetria preservar fins a 50 metres quadrats. Al cap i a la fi, “són pocs arbres, però són espectaculars”, conclou.

Més continguts de