La lluita per veure la televisió a Santa Maria de Miralles

Santa Maria de MirallesSanta Maria de Miralles és un petit poble de 140 habitants de la comarca de l’Anoia. Està situat a 17 quilòmetres d’Igualada, direcció Valls, a peu de la carretera C-37, a la Vall de Miralles i envoltat de boscos, vinyes i petits turons. El més alt, l’Agulla Grossa, fa 867 metres.

Amb la silueta de Montserrat de teló de fons, els seus habitants estan furiosos perquè en plena era de les noves tecnologies de la comunicació no poden gaudir a casa seva d’alguns d’aquests privilegis, com veure la televisió o disposar d’internet. Bé, sí que poden, però fent cabrioles i immersió en un món per molts d’ells desconegut, i pagant més del compte per disposar d’aquests serveis, avui en dia, bàsics. A Santa Maria de Miralles, pel que fa a aquest problema, es fa bona la dita de “pagant sant Pere canta”.

“Amb la primera apagada analògica vam perdre els pantalons, i amb la segona, la camisa; ara no portem res de res”, resumeix de manera molt gràfica l’alcalde del municipi, Pere Argelich, independent dins la llista de Convergència Democràtica.

El calvari pels habitants d’aquesta petita població que no disposa d’un nucli urbà homogeni, sinó que està format per un centenar de cases disperses per tot el terme municipal, va començar l’any 2009, quan es va anunciar que a partir de l’1 de gener del 2010 només es podria veure la televisió a través de la televisió digital terrestre (TDT).

En preveure la tragèdia, i tossuts com una mula, en els tres darrers mesos del 2009 l’Ajuntament va enviar cada dia, via mail, una carta als corresponents departaments de la Generalitat alertant dels dies que quedaven per a l’apagada analògica. “Ens van renyar per ser tan persistents, es van sentir ofesos”, recorda Argelich, que en aquell moment no era l’alcalde del municipi.

Malgrat aquesta insistència i malgrat adreçar també escrits al Síndic de Greuges i a la Secretaria de Telecomunicacions per a la Societat de la Informació del ministeri d’Indústria, no han aconseguit res de res. Sí que s’han fet uns quants estudis sobre el problema –el darrer dels quals l’està elaborant la Diputació de Barcelona– "però res de tot això ha aportat cap element pràctic", es lamenta Argelich. Un cop analitzades les dades d’aquests estudis, “diuen que som zona fosca, que el senyal passa per aquí però és tan fort que no el poden captar les antenes i que la solució rau a instal·lar un repetidor. Com que som pocs veïns, no els surt a compte posar-lo”, exposa l’alcalde. L’Ajuntament, que compta amb un pressupost anual de 249.000 euros, tampoc pot afrontar aquesta despesa addicional.

Solució parcial

Per poder veure més o menys bé la televisió, als mirallencs no els ha quedat altre remei que recórrer als professionals i demanar que els instal·lin una antena parabòlica –la meitat del cost, uns 200 euros, en la majoria dels casos l’ha assumit la Generalitat– i contractar algun dels paquets que ofereixen les plataformes de televisió privades. "El mateix que han hagut de fer amb internet, perquè per disposar de wi-fi a les llars s’ha de contractar una empresa privada, al marge de la que tenen de telèfon", afirma l’alcalde.

Parlant amb els veïns t’adones que hi ha tantes casuístiques com habitants té el poble. En el restaurant Miralles, que gestiona en Conrad Solé, la televisió es veu, però després de manipular l’antena. “En canvi, a Igualada, que és on visc, sense haver fet res veig tots els canals”, argumenta. En Salvador de les Casetes de Cal Domingo pot veure la televisió perquè té instal·lada una antena parabòlica, i és que anteriorment amb la TDT només veia tres o quatre canals. En Josep Gómez assegura que la TDT només es veu “a estones”. “A vegades estàs veient un programa i de cop i volta desapareix el senyal; a l’estiu és molt pitjor perquè gairebé no es veu res de res”, rebla. Afectat des que es va haver de resintonitzar la TDT a principis de l’any passat, no li ha quedat més remei que gratar-se la butxaca i, ell també, posar una antena parabòlica.

En Juan Carlos Santano, regidor de Consum, Innovació i Noves Tecnologies del consistori, també es va veure afectat per la nova resintonització perquè de cop i volta només podia veure en TDT “els canals de TV3”. Per poder disposar de més canals ha hagut d’instal·lar un descodificador i abonar-se a una plataforma de pagament, el mateix que ha hagut de fer Yolanda Gómez, que, tot i reconèixer que “l’Ajuntament està fent tot el que pot per trobar una solució difícil”, lamenta que “només pugui veure la televisió pagant”.

Robatoris recurrents

Al marge de les dificultats tecnològiques i de comunicació, l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles, que compta en el seu terme municipal amb un castell del segle X i dues esglésies, una de romànica, la del castell, i una de gòtica, la de Sant Romà, no disposa d’enllumenat públic ni de xarxa de clavegueram perquè cada casa té els seus propis pous per eliminar les aigües negres. A més a més, té un altre maldecap: evitar que els robin els focus que il·luminen el castell, dos llums valorats en uns 300 euros cadascun que servien per destacar de lluny la silueta del monument més característic del municipi. El consistori ha decidit no reposar-los per evitar jugar al gat i a la rata amb els lladres.