Mil segons per entendre com es va crear l'Univers
Un experiment del CERN ha atrapat durant aquest temps 300 àtoms d'antimatèria per poder-los estudiar, un fet que no s'havia aconseguit fins ara. Les conclusions que els científics puguin treure poden servir per avançar en l'enteniment que tenim del Big Bang
GinebraFa 13.500 milions d'anys, quan es va formar l'Univers, van aparèixer dos tipus de partícules. Unes han sobreviscut fins als nostres dies i conformen tot el que coneixem. És el que anomenem matèria. Però amb el Big Bang va crear-se la mateixa quantitat d'un ingredient universal que encara no acabem d'entendre i que anomenem antimatèria. Fins ara no s'havia pogut estudiar l'antimatèria perquè es destrueix en el moment en què xoca amb la matèria, però ara un experiment del Centre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN) ha aconseguit aïllar durant mil segons, poc més d'un quart d'hora, 300 antiàtoms d'antihidrogen que serviran per avançar en la nostra comprensió sobre què va passar en el moment que va ser el punt de partida de totes les coses que coneixem.
L'antimatèria va destruir-se poc després que es formés l'Univers. Però amb els moderns acceleradors de partícules, els físics han aconseguit crear-la de nou. De fet, el 2002 ja es va crear antimatèria als laboratoris del CERN, però fins ara no s'havia pogut estudiar perquè es destrueix molt ràpidament, tot just xocar amb qualsevol partícula de matèria. Ara, però, els científics de l'experiment Alpha, comandats pel professor Jeffrey Hangs de la universitat danesa d'Aarhus, han millorat la tècnica per atrapar l'antimatèria. Han fet servir un instrument anomenat trampa d'ions, que fa servir forces electromagnètiques per evitar els xocs entre partícules.
Amb el nou avanç científic, els físics podran estudiar l'antihidrogen amb tècniques basades en la tecnologia làser o en l'espectrografia de microones, que permetran comparar-lo amb el seu cosí, l'àtom d'hidrogen, un dels més estudiats. El primer pas dels científics serà bombardejar els antiàtoms amb diverses ones per veure si absorbeixen les mateixes freqüències d'ona que els seus equivalents de matèria.
La teoria de l'antimatèria
La matèria i l'antimatèria tenen la mateixa massa, però una càrrega elèctrica oposada. Així, per cada partícula de matèria existeix la seva antipartícula. Un electró amb càrrega negativa, per exemple, ha de tenir una antipartícula amb càrrega positiva que s'anomena positró. Quan una partícula i la seva antipartícula es troben, totes dues desapareixen i transformen la seva massa en energia.
El físic Paul Dirac va ser el primer a parlar d'antimatèria, ja el 1928. Des d'aleshores, el món de la física ha intentat respondre les preguntes que la teoria planteja. Perquè, si el Big Bang va crear la mateixa quantitat de matèria i d'antimatèria i totes dues havien de desaparèixer en xocar l'una amb l'altra, per què encara som aquí? Potser l'antimatèria que seria el mirall de la matèria que veiem i toquem ha anat a algun lloc? Potser existeix un Univers fet completament d'antimatèria?
