Societat 08/03/2012

Milers d'embrions congelats sense destí

M.l.f.
2 min
Milers d'embrions congelats sense destí

Quan una parella se sotmet a un procés de fecundació in vitro es generen més embrions dels que s'implanten i es guarden congelats per si més endavant es volen més fills. Les parelles han d'omplir un formulari per decidir què en volen fer. Poden decidir que volen esperar, que volen donar-los per adopció, per recerca o que es destrueixin. Entre un 2% i un 5% decideixen donar-los per recerca. Una porció insignificant trien l'opció de destruir-los.

Cada dos anys les parelles que els volen guardar han de renovar la seva decisió. Però la realitat és que moltes se'n desentenen i no hi ha resposta. Si els embrions fa més de cinc anys que estan congelats i les parelles no han donat senyals de vida queden abandonats, sense que ningú acabi de decidir. A Catalunya hi ha més de 61.000 embrions congelats, un 23% dels quals -uns 14.000- ho estan de fa més de cinc anys, segons dades del 2008 del sistema d'informació sobre reproducció assistida de Catalunya (Fivcat.net). I bona part són de parelles que se n'han desentès. El 2001 n'hi havia quatre cops menys.

Quan es va iniciar la recerca amb cèl·lules mare embrionàries es va plantejar sovint com una via per donar sortida als embrions sobrants. Però no és així. De fet, per crear una línia cel·lular els científics necessiten pocs embrions. I és la línia creada (que és el que guarden els bancs com un tresor) la que els investigadors que treballen en aquest camp fan servir, no els embrions directament. "Quan vam començar a crear línies, vam generar una demanda, però ara ha baixat", explica Anna Veiga, responsable del Banc de Línies Cel·lulars, situat al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Ara per ara, amb les línies cel·lulars ja generades n'hi ha prou per proveir els investigadors, afegeix. "El que s'hauria de potenciar es el seu ús en la recerca en el camp de la reproducció", valora. "El problema és que en algun moment també s'haurà de plantejar la destrucció d'embrions", apunta Veiga.

D'altra banda, com que els científics són conscients que fer servir cèl·lules mare embrionàries és un camp de recerca minat, cada cop es treballa més en alternatives, com les cèl·lules pluripotencials induïdes (iPS). Es tracta de cèl·lules adultes, diferenciades -com ara de l'epidermis- que els científics estan aprenent a reprogramar perquè es transformin en pluripotencials.

Ningú decideix

La llei de reproducció estipula que els comitès clínics de cada hospital han de decidir què fer quan en un període de cinc anys una parella no dóna senyals de vida. Aleshores l'embrió es considera desatès. La realitat és que davant d'aquesta situació ningú actua, i tant als centres públics com als privats s'hi acumulen embrions congelats que han passat la data límit de parelles que se n'han desentès. La llei també té llacunes que fan que els centres no se sentin prou forts per decidir. Estipula que la destrucció només es podrà fer efectiva quan la dona hagi completat la seva edat reproductiva, és a dir, aproximadament als 50 anys. Això ho han de certificar dos metges aliens al centre que guarda els embrions. En una situació en què la parella no apareix, com es pot fer?

stats