De la Mina al Beverly Hills del Maresme

Alguns dels fugitius de la venjança dels Baltasares ocupen cases en urbanitzacions de luxe

La casa de dos pisos i en piscina ocupada per fugitius de la Mina i de Sant Roc / ARA

A la dreta de la porta de roure hi ha una piscina amb l’aigua verda. A l’esquerra, damunt l’ampit d’una finestra amb la persiana mig caiguda, una gàbia tapada amb un drap que guarda un ocell entrenat per a concursos de cant on es mouen petites fortunes en apostes. Alçant el cap es veu el mar encalmat. La platja és a mig quilòmetre i bona part de les cases d’aquesta urbanització de luxe del Maresme tenen vistes al mar. Gairebé totes tenen piscina i alguna fins i tot un petit camp de futbol o pistes de tennis. Aquesta casa concreta té uns habitants nous que fa tot just dos mesos vivien als barris de la Mina de Sant Adrià del Besòs i de Sant Roc a Badalona. Han canviat el formigó escrostonat d’edificis immensos per l’equivalent català de Beverly Hills, a mitja hora en cotxe del centre de Barcelona.

Una part de les  desenes de famílies gitanes que van fugir dels barris de la Mina de Sant Roc a finals de gener han anat a parar a mitja dotzena de poblacions de costa del Maresme, el Garraf i la Selva. Algunes, com en aquest cas, han ocupat cases luxoses que duien buides una temporada, ja fos perquè els propietaris són fora del país o perquè són de bancs que no aconsegueixen vendre-les. Fugen de l’amenaça del clan dels Baltasares, que ha promès venjar l’assassinat d’un dels seus –un jove de 28 anys– en un local del Port Olímpic el 23 de gener.

Precisament perquè viuen sota amenaça aquest diari no revelarà el lloc exacte on són. Alguns mitjans ho han fet i per això els okupes ens reben amb recel i fins i tot insults. Obre la porta un adolescent –a aquest poble hi han arribat 32 fugitius, incloent-hi 17 menors, que s’han repartit en tres cases– que quan veu el periodista i el fotògraf avisa la resta de la família. Primer surt un home d’uns quaranta anys amb els cabells llargs. “Voleu treure’ns en una notícia, com ja heu fet, a veure si ens maten?”, diu. Aviat són una desena –un en calçotets–. I no volen preguntes. “Em posaré a sota de casa teva i que vinguin els gitanos i et clavin un tret!”, crida un altre.

La conversa ha anat més o menys així:

–Hola, sóc Enric Borràs, periodista del diari ARA. Volíem explicar per què sou aquí...
–Ja, per treure’ns en una notícia com heu fet a veure si ens maten? Això és el què voleu?
–Volíem saber la vostra versió. No publicarem on sou.
–Feu el favor, marxeu, no volem sortir. Apa, a prendre pel cul.
–Amb nens que hi ha pel mig...
–Una guerra heu format. No teniu vergonya!
–Escolteu-me el que us dic: al pròxim que vegi per aquí li buido el cervell.
–No teniu vergonya, és que no teniu vergonya!
–Marxeu d’aquí, vinga!
–Heu posat en perill moltes famílies! No teniu vergonya!
–Em posaré a sota de casa teva i que vinguin els gitanos i et clavin un tret!
–No em voleu gravar els ous, eh? (el que ho deia, en calçotets, ensenyava un testicle).
–No volem gravar res...
–Vés a la merda, cony!
–Vés a trucar a la policia! Apa, guerrers, que sou uns guerrers!

Aquí la podeu escoltar:


La situació és tensa. Ja duen dos mesos fora de casa i encara no poden tornar-hi ni hi ha previsió de quan ho podran fer. Només a l’edifici Venus, el més degradat de la Mina, hi ha una desena de pisos buits de famílies de l’amalgama de clans que s’anomenen els Peludos, emparentats amb els autors de la mort. Els que en siguin família més directa no podran tornar mai al seu barri, si volen continuar vius. Segons fonts policials un clan d’una altra població, amb el pretext de negociar entre totes dues bandes, podria estar ocupant l’espai buit al mercat de la droga de la Mina i de Sant Roc que han deixat els que han marxat.

Els propietaris de les tres cases ocupades en aquest poble del Maresme ja ho han denunciat, però el procés judicial per fer-los fora pot ser llarg. De totes maneres, segons l’Ajuntament, els okupes tenen la intenció de tornar a casa seva tan aviat com els sigui possible. Tan sols alguns veïns ja s’han queixat pel soroll, no hi ha hagut més problemes. Tot i això ara hi patrulla més policia, que s’afegeix a la vigilància privada de la mateixa urbanització.

Dos veïns jubilats que viuen tres cases enllà diuen que gairebé ni s’han adonat que hi ha okupes. Aquí, on les cases en venda no baixen del milió d’euros, gairebé tothom té garatge. Més d’un hi viu anant del cotxe a la casa sense passar pel carrer. Així no li cal veure els xandalls estesos a les finestres dels nous veïns. L’Ajuntament ha fet un comunicat on, entre altres coses, diu: “Volem puntualitzar que no s’ha fet cap pas per a l’empadronament d’aquestes famílies ni l’escolarització dels menors, entenem que aquesta situació és provisional”. Confien que aviat tot tornarà a ser com sempre.

Més continguts de