Missa per Nadal, 'El Pessebre' per rebaixes
Sí, sorprèn que se celebri el concert de l'oratori d' El Pessebre de Pau Casals a finals de gener, però l'església de la Sagrada Família ha tingut molts pretendents des que és basílica i estranyament la tradició ha passat a la cua. I això que els 220 cantaires de la Federació Catalana d'Entitats Corals i l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat celebraven una efemèride: el cinquantè aniversari de l'estrena de la composició de Pau Casals a partir del poema de Joan Alavedra. L'escriptor i secretari de la presidència de Macià i Companys va escriure el Poema del pessebre el 1934, va guanyar els Jocs Florals a l'exili el 1943 i l'oratori no es va estrenar fins un 17 de desembre del 1960 a Acapulco (Mèxic).
A Barcelona la commemoració no ha pogut fer números rodons, però, en canvi, ha agermanat -perdoneu pel tòpic- tres catalans universals: Casals, Alavedra i Gaudí. Ho va dir el president del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol, que abans del cardenal Martínez Sistach va fer una introducció lligant catalanitat i cristianitat: la Sagrada Família és tant Patrimoni de la Humanitat com un símbol religiós arrelat a Barcelona i Catalunya. Això va a missa.
Les quatre mil persones que omplien la basílica des d'una bona estona abans -l'organització, impecablement afinada des de la visita papal- eren, la majoria, vells Amics del Temple de la Sagrada Família armats amb càmeres que enfocaven ara els músics, cantaires i solistes i ara el sostre, abrigats necessàriament fins a les celles. A les naus laterals el concert arribava amb una acústica millorable, però el més important era simbòlic i intangible: "Pau als homes de bona voluntat!"
