Societat 11/07/2011

Mor Roland Petit, un dels grans coreògrafs francesos del segle XX

Recordat encara ara per Le jeune homme et la mort , obra del 1946 amb llibret de Cocteau, Petit va ser un autor versàtil, prolífic i reconegut internacionalment. Va morir a Ginebra ahir als 87 anys.

Jordi Nopca
2 min
El coreògraf, fotografiat el 2004 a Suresnes amb motiu del muntatge Roland Petit raconte les chemins de la création .

Barcelona.Roland Petit mai no va ser capaç d'aprendre música. Els seus pares ho van intentar: durant les classes de piano, la professora s'enrabiava cada vegada que el descobria cantant Night and Day , de Fred Astaire. L'any 1955, Petit tenia només 31 anys i ja havia aconseguit un dels seus somnis: fer ballar un dels seus mites d'infantesa a Papà cames llargues . "Des que era un marrec vaig saber que em dedicaria a la dansa. Tenia la intenció d'expressar-me a través del ritme de la gestualitat", explicava el 2004, coincidint amb el muntatge de Roland Petit raconte les chemins de la création , que celebrava els seus seixanta anys d'activitat professional.

Nascut el 13 de gener del 1924 a Villemomble, Petit va entrar amb només nou anys a l'Escola de Dansa de l'Òpera de París. Set anys després ja formava part de la companyia de ballet de l'Òpera, que va deixar el 1944 per dirigir el seu propi projecte, Les ballets des Champs-Elysées, en el qual van col·laborar algunes de les grans figures de l'època, com Pablo Picasso, Jacques Prévert i Jean Cocteau, que li va escriure el llibret d'una de les seves obres mestres, Le jeune homme et la mort (1946).

El salt internacional

Amb 29 anys, Petit se'n va anar a Londres per assumir un dels reptes més arriscats del moment: mantenir una relació laboral amb l'indomable Orson Welles a The lady in the ice (1953). La gran acollida del ballet li va permetre fer el salt a Hollywood, on va treballar amb Danny Kaye ( El fabulós Andersen ) i Bing Crosby ( Anything Goes ); també va aconseguir la somiada col·laboració amb Fred Astaire ( Papà cames llargues ). Abans del seu periple nord-americà, Petit havia conegut Zizi Jeanmaire (París, 1924): a més de casar-se amb el coreògraf, Jeanmaire es convertiria en la seva musa, que apareixeria a pel·lícules com Los ballets de París (Terence Young) i espectacles com Zizi je t'aime .

Si durant la dècada dels 50 Petit va fer fortuna amb muntatges com Le loup (1953) i Cyrano de Bergerac (1959), durant els 60 la direcció de grans ballarins com Rudolf Nurèiev i Margot Fonteyn va acabar de consagrar-lo mundialment.

L'any 1972, Zizi je t'aime va convocar el talent musical de Jean Ferrat, Michel Legrand i Serge Gainsbourg i les aportacions escenogràfiques d'Yves Saint-Laurent i Vasarely. Tot i l'èxit crític de l'aventura, la poca fortuna comercial del projecte va fer que Petit assumís el mateix any la direcció del Ballet Nacional de Marsella, càrrec que va ocupar durant 26 anys.

Al llarg de 65 anys de trajectòria, Roland Petit va crear un centenar de ballets i 176 coreografies. Parlar de Petit ha implicat referir-se a una renovació constant del llenguatge i de l'estil, al refús dels efectes tècnics gratuïts i a l'exigència, que es va mantenir alerta fins l'any passat, en què va rescatar per a l'Òpera de París tres de les seves obres més recordades, Le rendez-vous , Le loup i Le jeune homme et la mort .

stats