BarcelonaLa gran hel·lenista francesa Jacqueline de Romilly va morir dissabte a París als 97 anys després d'una llarga i brillant carrera, que, entre moltes altres fites, la va portar, el 1988, a convertir-se, després de Marguerite Yourcenar, en la segona dona a accedir a l'Acadèmia Francesa, la institució que vetlla per la llengua francesa des del 1635. Abans, el 1973, va ser la primera dona que va entrar al Col·legi de França, encara un prestigiós centre d'ensenyament i recerca. En català, el 1999, Edicions 62 va publicar El tresor dels sabers oblidats, un volum en què l'autora, a partir d'anècdotes personals i quotidianes i de la seva experiència docent, repassa el saber universal. Una petita joia, entre l'almenys mitja dotzena d'obres de l'acadèmica traduïdes al nostre país, que ara es troba disponible en llibre electrònic. L'Atenes de Pèricles, Alcibíades i els fonaments de la democràcia van ser tres dels seves passions i objectes d'estudi.
Filla de jueus de Chartres (centre-oest), va haver d'amagar-se dels nazis durant la Segona Guerra Mundial -"com un conill", com va dir ella mateixa-. El 1947 es va doctorar, amb 34 anys, i va donar el tret de sortida a una carrera que li va comportar reconeixement fins i tot a Grècia, el país que la va convertir en ciutadana el 1995. Va acostar-se al grec d'una manera més tradicional que Pierre Vidal-Naquet, Pierre Hadot o Jean Bollack, però va portar a terme una dura batalla pública per garantir-ne l'ensenyament a l'escola. Una lluita perduda, segons ella, per la visió a curt termini i de curta vista dels polítics. "Si les llengües antigues han perdut per ara la batalla a l'escola, encara no han perdut, ni ho haurien de fer, la de la cultura", va declarar.
A França, el president Nicolas Sarkozy va destacar que "Jacqueline de Romilly va contribuir tant a l'edificació intel·lectual de les joves generacions i a la instrucció del gran públic per les seves nombroses obres com a l'alliberament de la dona gràcies al seu exemple".
