Morir als 27 anys no té gens de glamur
El pare d’Amy Winehouse està decidit a impulsar una fundació per donar suport a drogodependents, perquè les estrelles del rock no són els únics que moren massa joves a causa de les addiccions
BarcelonaEl macabre club dels 27 ni té glamur ni és exclusiu de les estrelles del rock. Marta Torrens, psiquiatra i directora d’addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona, explica que “en tota addicció el risc de mort prematura és alt”. Torrens treballa a l’Hospital del Mar, un dels centres de Catalunya on es visiten més addictes, i entre els seus pacients ha vist altres Amys que s’han desvinculat dels tractaments, no han tingut suport i han tocat la mort joves. “Per sort, en tinc també molts que se’n surten”, diu. És important deixar clar que si no se segueix un tractament s’acaba malament. I ningú n’està exempt.
L’opinió d’aquesta psiquiatra està en sintonia amb el parer del pare d’Amy Winehouse, que ha manifestat la voluntat de crear una fundació que ajudi les persones amb problemes d’addicció. “Si no et pots permetre pagar una clínica privada, la llista d’espera per als que necessiten ajuda és de dos anys”, va dir després del funeral. Mitch Winehouse havia intentat que la seva filla seguís tractaments de desintoxicació i rehabilitació. No se n’havia sortit, tot i que, segons va explicar dimecres, ella estava intentant superar els seus problemes amb l’alcohol i duia “tres setmanes d’abstinència”.
Malgrat que l’autòpsia no ha pogut determinar la causa de la mort de Winehouse, el seu cas és semblant al d’altres persones la salut de les quals queda molt malmesa després d’anys d’addicció. “Molts addictes s’inicien en l’adolescència –diu Torrens–, i, si no segueixen cap tractament, al cap de 10 o 15 anys moren”. Cap als 30 anys d’edat.
L’èxit no mata
La literatura sobre el món de l’espectacle insisteix sovint en el tòpic de la pressió de l’èxit com a desencadenant d’una situació d’autodestrucció mitjançant les drogues. El club dels 27 abonaria aquesta teoria, si més no en els casos de Jim Morrison i Janis Joplin, i també en el de Kurt Cobain, que un mes abans de suïcidar-se amb un tret d’escopeta havia sobreviscut a una sobredosi. No obstant això, la directora d’addiccions del Parc de Salut Mar vol deixar clar que “el consum de drogues no va lligat a l’èxit” perquè “hi ha molta gent amb èxit que no consumeix”. I encara que la repercussió mediàtica de morts com la de Winehouse pugui induir a pensar el contrari, són molts més els músics d’èxit que continuen vius passats els 27 anys.
Segons Torrens, l’addicció ve determinada per diferents factors: la substància que es pren, “perquè unes són més addictives que altres”; la personalitat, la qual cosa vol dir que “ser estrella del rock no significa necessàriament que se n’hagi de consumir”, i la sensibilitat a les drogues, que és “més gran en persones amb antecedents familiars” i menor en la gent que està “genèticament blindada” perquè les drogues no els proporcionen plaer. Un altre factor que pot ser determinant és l’entorn, així com la facilitat d’aconseguir les drogues i la permissibilitat. Torrens també assenyala que “les situacions d’estrès faciliten la recaiguda” i que “l’èxit pot ser un estressant”, però recorda que la recaiguda també pot ser provocada per “una desgràcia o per un fracàs”.
És a dir, tot el que suposadament feia “especials” els músics del club dels 27 en realitat és una tragèdia compartida per molts addictes, la mort dels quals mai no és notícia més enllà de les estadístiques.
