En terra de ningú
Després del fracàs de Mundo infierno , Ariola va desemparar Sopa de Cabra en els següents discos: Al·lucinosi (1994) i Sss... (1996) van ser víctimes d'una companyia discogràfica que havia perdut l'interès en la banda. Una llàstima: Al·lucinosi era un magnífic retorn a les seves arrels de blues-rock (d'aquí n'ha sortit la clàssica balada Mala sang ). L'estiu del 1993 els va sortir, però, una oportunitat de reflotar la seva carrera i donar-se a conèixer a l'Estat: teloners de Red Hot Chili Peppers a Madrid. Quan van començar a cantar en català, la pluja d'ampolles i brossa va ser majúscula. Havien quedat en terra de ningú. D' Al·lucinosi en van vendre només 10.000 còpies, la pitjor xifra de la seva carrera. Josep Thió reconeix que si no els hagués lligat un contracte amb Ariola -volia dir diners- haurien plegat.
Una nova connexió
Sss... és un disc ambiciós que va tenir la mateixa pobra rebuda comercial que Al·lucinosi , però que va servir per restablir el respecte de la crítica per la música de Sopa de Cabra. El senzill Hores bruixes els va tornar a les emissores de ràdio i la banda recorda que aquest és l'esforç més comunitari de tots. La positivitat i l'optimisme creixent es va consolidar amb La nit dels anys (1997). Aquest doble en directe, acústic, els va retornar la connexió amb el seu públic. Una situació que amb Nou (1999) va millorar. I tot arran d'una desgràcia: Ninyín, que es recuperava d'un càncer, quasi no va participar en el disc. Josep Thió, allunyat de la guitarra que distorsionava les cançons i l'obligava a mantenir una mentalitat roquera, va parir un disc més pop, on es reflectien les influències de Teenage Fanclub i Radiohead. Bingo. El disc va fer créixer una nova generació de fans que consideraven cançons com El far del sud himnes quasi al nivell de L'Empordà . I els van augmentar amb Plou i fa sol (2001), una col·lecció d'emotiu folk i rock'n'roll que en els seus millors moments -excelsa i delicada Camins - sembla signada per Neil Young o Jayhwaks. Després de la seva dissolució i de la mort de Ninyín, ha arribat una resurrecció per set nits que corrobora que hi ha més fam de Sopa que mai.
