Mort digna no és sinònim de suïcidi assistit: les Corts ultimen una llei sobre cures pal·liatives

Eutanàsia no és sinònim de mort digna. És el que per activa i per passiva han estat recordant tots els grups polítics les últimes dues setmanes. Ahir l’Estat va fer el primer pas per despenalitzar el suïcidi assistit, però fa més d’un any que la cambra espanyola treballa per tenir llesta aquesta legislatura una llei sobre mort digna similar a la regulació que ja tenen moltes comunitats autònomes, només en casos de malalts terminals. De fet, Catalunya va ser pionera a l’Estat el 2000 en regular el testament vital: que qualsevol persona major d’edat pugui deixar establert per escrit quines cures i tractament vol en cas que no pugui expressar-ho personalment.

Ciutadans va presentar la proposició de llei al març i va començar-se a tramitar amb el suport del PP, com a part del pacte d’investidura de Mariano Rajoy. Ara la norma està en la fase final de ponència, i només falta tancar uns serrells finals amb tots els partits perquè s’aprovi, segons van informar ahir a l’ARA fonts del partit taronja. És, de fet, al que el govern espanyol s’aferra per rebutjar que tiri endavant la despenalització de l’eutanàsia. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va descartar ahir que des del govern de Mariano Rajoy s’impulsi una reforma legal sobre l’eutanàsia. Ara bé, si el Congrés l’aprova, el PP no podrà mirar cap a una altra banda.

De visita a la farmacèutica Ferrer a Sant Cugat del Vallès, Montserrat va destacar, en canvi, “l’esforç” que s’està fent per fomentar i desenvolupar les cures pal·liatives i la mort digna. “Es tracta d’ajudar fins al final, durant els últims moments de la vida dels pacients, i per això treballem amb les comunitats en una estratègia conjunta”, va afegir.

La principal crítica que es va endur Ciutadans quan va presentar la seva llei al Congrés és que es tractés d’un “Frankenstein” de diferents lleis autonòmiques i que, a més, intentés usurpar competències autonòmiques. Des del 2010 que Andalusia compta, per exemple, amb una llei que regula la limitació de l’esforç terapèutic i permet als pacients rebutjar un tractament que els allargui la vida de manera artificial.

La norma de Cs, a l’espera de la ponència, preveia el testament vital -ja en vigor a Catalunya-, així com el dret a suspendre les mesures de suport vital, i plantejava l’objecció de consciència dels metges només en casos excpecionals.

Més continguts de