320.000 conductors beguts enxampats en vint anys

Rubí / SabadellUn policia col·loca llums blaus intermitents a les línies que marquen els carrils. “Així veuen que passa alguna cosa estranya i afluixen la velocitat; si no, per aquí van llançats”, explica el sergent José Luís Calzado. Un altre mosso es col·loca just darrere dels llums blaus i, amb una barra lluminosa, atura els vehicles, parla amb el conductor i decideix si pot continuar o ha de passar la prova de l’alcoholímetre. Fa la tria en pocs segons, té clar que busca gent que surti de sopar i vagi de festa, o símptomes molt concrets. Sap bé què ha de fer: fa vint anys que els Mossos d’Esquadra van assumir les competències de trànsit i des de llavors han fet sis milions de proves d’alcoholèmia. En aquest temps han enxampat i multat 320.000 conductors beguts. 5.051 superaven per més del doble el límit permès i han acabat denunciats per la via penal.

Que els Mossos d’Esquadra assumissin les competències policials sobre el trànsit a Catalunya, d’entrada, no estava previst: les havia de conservar la Guàrdia Civil. El llavors president Jordi Pujol ho va aconseguir el 1996 de José María Aznar, en unes negociacions que van durar dos mesos però que es recorden per un sopar a l’Hotel Majestic de Barcelona en què tots dos van encaixar la mà. Era l’època en què Aznar parlava en català en la intimitat i el PP i CiU es donaven suport mútuament als seus respectius governs.

Exemple de control

Són les onze de la nit d’un divendres i el control, en una zona de naus industrials a l’entrada de Rubí, durarà fins passada la una de la matinada. El trànsit a la carretera que duu a Terrassa és fluid però constant; és la tercera ciutat de Catalunya i un bon lloc per sortir de nit. Havien de treballar-hi quatre patrulles dels Mossos, però d’entrada en comencen dues perquè les altres atenen un accident no gaire lluny en què el conductor superava el límit d’alcohol permès, que és de 0,25 mil·ligrams per litre d’aire aspirat. S’hi afegeixen més tard, quan acaben d’assistir la topada. El primer cotxe que aturen és un monovolum Opel de color blau on només hi ha la conductora, una noia jove que admet al policia, seriosa i en veu baixa, que ha begut una cervesa. Bufa a l’alcoholímetre però li queda marge de sobres per arribar al límit permès, i la deixen marxar. “No és el mateix que quan vaig començar, allò era una bogeria i ara la gent està molt més conscienciada”, explica el sergent Calzado.

El cap de la divisió de trànsit, l’inspector Andreu González Escalera, ratifica a la seu central dels Mossos, a Sabadell, que les coses han canviat molt. “Al principi hi havia uns 600 morts a l’any a la carretera, ara són uns 150”, diu. Ho atribueix sobretot a una societat que veu molt més responsable, i a una millora dels cotxes, les carreteres, la llei i els sistemes de vigilància. I sap de què parla perquè ha viscut aquests vint anys en primera persona. És un dels 22 mossos que el 1997 es van començar a formar per assumir el traspàs de les competències de trànsit i substituir la Guàrdia Civil. D’entrada es van trobar reticències: recorda que a Girona les dones dels membres del cos policial espanyol van arribar a fer protestes -els agents no podien perquè són un cos militaritzat-, però l’inspector assegura que la relació entre els dos cossos sempre va ser bona i encara ho és. El 15% de les places de l’especialitat, 175, es van reservar per a guàrdies civils que es volguessin passar als Mossos.

Aquell primer grup de 22 mossos va fer un curs en una escola de la Guàrdia Civil a Mèrida per formar-se en el camp del trànsit. González explica que un dia l’autocar que els duia a l’escola es va aturar: “El conductor va obrir la porta i va dir a un borratxo que hi havia a la vorera: «Manolo! On vas? T’ho has passat bé aquesta nit, eh!», i l’home va contestar: «Jo? I on vas tu amb tots aquests músics?»”. No havia vist mai abans aquell uniforme.

El 4 de maig del 1998, aquest divendres fa vint anys, els mossos de trànsit es van començar a desplegar, i l’any 2000 ja havien substituït la Guàrdia Civil a tot Catalunya. Des de llavors, l’inspector González no ha deixat mai aquest camp, al qual ara es dediquen 1.169 policies i on espera jubilar-se. “Diuen que el trànsit enganxa, i és veritat”, reconeix. Està convençut de la feina que fa i que una denúncia a temps salva vides.

Un dels policies que treballa al control de Rubí explica que a la tarda havia aturat un conductor a l’autopista que circulava a vint quilòmetres per hora. No és que l’home anés begut i prou: multiplicava gairebé per quatre el límit de la taxa d’alcoholèmia. “M’he arribat a trobar conductors que anaven tan borratxos que s’adormien al volant”, afegeix un company seu. La prova de l’alcoholímetre és senzilla: es tracta de bufar sense força durant uns segons a l’aparell de mà. Si se supera el límit permès, es repeteix dues vegades -amb deu minuts d’espera entre l’una i l’altra- en una màquina més precisa col·locada al maleter dels cotxes policials. Es té en compte el resultat més baix, amb què es tramita la sanció o la denúncia penal. El sergent diu, rient: “Encara hi ha gent que entre prova i prova corre per aquí o fa flexions, però tot això no serveix de res”.

Reptes de futur: zero morts

El trinomi alcohol, excés de velocitat i manca d’ús dels sistemes de retenció -cadiretes i cinturons de seguretat- continua sent la clau de volta de la seguretat a la carretera. Però aquests tres aspectes han millorat molt amb els anys, i l’inspector González afegeix un altre element que cada vegada causa més problemes: el mòbil. “Estem enganxats als missatges, WhatsApp i Twitter, i això és molt perillós al volant”, assegura. Té la mirada a l’horitzó de zero morts l’any, al qual el Govern vol intentar arribar el 2050. “Potser és una utopia -diu-, però crec que hem de caminar cap a les utopies”. González espera una nova promoció que aquest any els permeti arribar als 1.200 agents dedicats al trànsit. Els sindicats -l’USPAC aquesta mateixa setmana- també reclamen millores en el material que fan servir els agents d’aquesta especialitat.

Cocaïna delatada

Durant les dues hores del control de Rubí els mossos fan passar la prova de l’alcoholímetre a 68 conductors, però no detecten cap positiu. Un home que va amb un nen de vuit o nou anys frega el límit, encara que la segona prova indica que no el supera.

Però un dels cotxes que aturen, amb quatre joves, els fa sospitar. Des que van començar a fer controls de drogues a la carretera, els Mossos d’Esquadra n’han fet uns 50.000, i en 36.000 casos n’han detectat rastres. “Anem a fer ràfting a l’Aragó”, diu el Jordi, el conductor de 25 anys. Però no duu el carnet de conduir. No en té: l’hi van retirar per anar begut i encara que ja ha passat el temps de sanció no ha fet el curs necessari per recuperar-lo. “La sentència no ho deia, això!”, es queixa. El policia li veu els ulls vermellosos i el fa passar a la furgoneta, on li fa fer un test de drogues. Primer assegura que l’últim porro se’l va fumar quan tenia setze anys, però dona positiu per marihuana i cocaïna. “Si fa dotze hores que has fumat, això ho detecta?”, pregunta després. Al final acaba admetent que, com que es lleva a les quatre del matí per anar a treballar, a vegades esnifa coca per desvetllar-se.