Pont-à-Mousson (frança)Què tenen en comú noms cabdals de l'escriptura teatral com Rodrigo García, Joël Pommerat i Mark Ravenhill? Un retrat de cadascun d'ells, entre molts d'altres, penja als murs de l'Abbaye des Prémontrés, seu del festival de la Mousson d'Été, un dels principals certàmens europeus de dramatúrgia contemporània. Creat fa 17 anys pel visionari Michel Didym, actual director del Centre Dramatique National de Nancy-Lorraine, la Mousson d'Été és un certamen calmat en què es reuneixen per escoltar i veure les seves obres autors, directors i traductors de tot el món (aquest any n'hi ha de nord-americans, grecs, francesos, canadencs, catalans...). Aquesta trobada, que es repeteix a la localitat francesa de Pont-à-Mousson dos cops a l'any, s'ha convertit en un referent.
En un article de Le Monde de divendres, Brigitte Salino, un nom de referència de la crítica teatral francesa, partia de les seves impressions durant la primera jornada del festival per remarcar el talent de Didym a l'hora de descobrir i seleccionar els millors autors internacionals. Als noms de l'inici cal sumar-hi també Juan Mayorga, Rafael Spregelburd, Michel Azama, Javier Daulte, Fabrice Melquiot i, en una comuna coincidència fa un parell d'anys, Carles Batlle, Lluïsa Cunillé, Pau Miró i qui signa aquest article. En aquell moment es va presentar la meva Contra el progrés i, enguany, li ha tocat el torn a Contra l'amor , que va servir d'inauguració del festival dimarts passat. Alice Dénoyers s'ha encarregat amb encert de la traducció al francès de tots dos textos.
Quines són les apostes del 2011 del guru Didym? Pel que fa als noms internacionals, fins a la data d'avui hem pogut gaudir del talent de gent tan brillant com Dennis Kelly, el nou gran valor britànic, que ha ofert Oussama, ce héros (Ossama, l'heroi), una història incisiva sobre les terribles conseqüències que pateix un adolescent decidit a defensar Ossama bin Laden a l'escola. Un text amb la mateixa càrrega de crítica social que Vision brûlure (Visió cremada), de la canadenca Marie Clements, el relat sobre el curs de l'urani en la indústria atòmica. I no menys corrosiu resulta el nord-americà Gregory S. Moss, hereu de l'atac a l' american way of life d' Agost , de Tracy Letts, aquest cop amb l'assassinat d'una nena que aspirava a convertir-se en model. Une maison en or (Casa d'or) és un relat tan cruel com emotiu i divertit.
La Mousson d'Été compta amb autors francesos rigorosament fidels i habituals que cada any participen en les seves activitats i lectures. David Lescot, guanyador d'un premi Molière l'any 2009, capgira les convencions amb Contre les acteurs du théâtre contemporain (Contra els actors del teatre contemporani), una reflexió sobre el món de la interpretació tan lúcida com tots els seus textos. El també teòric Joseph Danan torna a un tema habitual de la seva carrera, els límits de les emocions en un context tecnificat, a Si j'étais un homme (Si fos un home), mentre La pomme et le couteau (La poma i el ganivet), d'Aziz Choauki, incideix en les causes del terrorisme algerià a França.
La intensitat de la Mousson d'Été és considerable i potser per això no seria possible el seu magnífic funcionament sense la complicitat que es respira al menjador de l'abadia, on es reuneix tothom per dinar i sopar, o les sessions de DJ que fan dissipar la literatura dramàtica viscuda.
