Societat 25/07/2011

Música ancestral a les entranyes de Montserrat

Josep Ferrer
2 min
Música ancestral  a les entranyes de Montserrat

CollbatóLa Catedral, la sala gran de les coves del Salnitre de Collbató, ha acollit aquest cap de setmana dos concerts amb la lira i l'arpa, dos instruments mítics i ancestrals, com a protagonistes. Han estat dues de les quatre propostes de la sisena edició del festival Gong, un certamen que pretén preservar i difondre enginys musicals que acostumen a ser prou desconeguts pel gran públic.

Amb una temperatura permanent de 17 graus, amb una humitat que s'anava endinsant al cos, i amb algun muricec com a espectador privilegiat, el músic madrileny Luis Paniagua, abillat com Orfeu i Apol·lo -els grans intèrprets mitològics grecs de la lira que "quan la tocaven feien esglaiar els animals, la natura, les persones, les plantes..."-, va transformar la fredor de les entranyes de Montserrat en caliu, al so de la seva particular lira, construïda amb una closca de tortuga, un parell de banyes d'impala, un travesser, una pell i set cordes de budell.

"Com que hem fet un esforç físic per pujar fins a la cova, respirem tres cops profundament". No li va caldre dir res més. Només era qüestió de tancar els ulls i deixar fruir els sons que ressonaven -potser no amb la mateixa intensitat que en altres ocasions- per les parets de la cova. "La música, que és energia transformadora, pot portar-nos a un lloc intermedi entre el cel i la terra, entre el físic i allò que anomenem cel, que no és a dalt sinó que és dins nostre, igual que l'infern. La música pot portar-nos a estats meditatius, a veure els nostres cels i inferns, i un cop els veus els pots ja reconèixer", va profetitzar Paniagua a la meitat de la seva actuació, per a qui la música "és l'única manera de poder-nos conèixer, d'estimar-nos a nosaltres mateixos i així ser capaços d'estimar els altres".

Durant l'hora i escaig del concert, Paniagua va interpretar temes de creació pròpia com No temáis, yo vencí al mundo , A fluir , Gracia , i Amor, verdad, belleza, pureza .

En acabar, les prop de 300 persones que hi van assistir -pràcticament no hi cabia ningú més- van poder gaudir a l'exterior, a la terrassa del Gong, de l'actuació de Marc Pulido, un músic que s'ha especialitzat en les biles , una variant de carilló amb campanes de nova creació fetes a Rússia amb planxes de metalls nobles i aliatges que els proporciona una gran potència sonora i fan que projectin a gran distància un ventall d'harmònics i vibracions.

De fet, i com a acte inaugural del festival, les biles , situades a l'ermita de la Salut de Collbató, van establir un diàleg sonor i musical amb les campanes de l'església del municipi, tocades pel prestigiós campaner català Pere Giné. En aquesta conversa entre muntanya i poble, que va ser seguida per un grup nombrós situat al mirador del municipi i escampat pels paratges naturals de l'entorn, es van poder escoltar temes tan nostrats com L'emigrant i el Virolai .

stats