Nadons prematurs en ‘streaming’

Una prova pilot del Clínic permet a les famílies rebre imatges en directe dels nounats quan són fora del centre

La Triana creix a un ritme lent però segur a la unitat de cures intensives (UCI) del servei de neonatologia del BCNatal - Hospital Clínic, un dels centres de referència de medicina maternofetal a Catalunya. Va néixer d’urgència el 19 d’octubre a les 26 setmanes de gestació. Aleshores només pesava 750 grams.

Per als seus pares, l’estada hospitalària de la nena seria encara més difícil de suportar si no fos per la càmera de vídeo que el centre ha instal·lat al sostre de la seva incubadora. Tot i que res els treu el malestar de no poder marxar a casa amb ella als braços, ara, gràcies a aquest dispositiu connectat a internet, la poden veure en directe 24 hores al dia.

Que la família pugui seguir en streaming l’evolució clínica de la Triana és possible gràcies a la prova pilot que l’Hospital Clínic va posar en marxa a principis d’aquest any. En total, el centre va instal·lar cinc càmeres en cinc incubadores -tres a l’UCI i dues a cures intermèdies- per tal que els familiars de nadons prematurs poguessin veure les criatures quan no són físicament a la clínica.

“Els pares se senten molt angoixats quan els seus nadons són a l’UCI”, explica la coordinadora assistencial del servei de neonatologia, Erika Sánchez. Amb aquest sistema, les imatges que enregistra la càmera s’envien en temps real al telèfon dels pares -o a qualsevol altre dispositiu connectat a internet- a través de l’aplicació Nicview, a la qual els familiars accedeixen amb un usuari personal que garanteix la privacitat de les criatures.

Actualment Barcelona és la primera ciutat de l’estat espanyol en oferir aquest sistema, i la sisena a nivell europeu; i els pares de la Triana, una de les 20 famílies que se n’ha pogut beneficiar. La seva mare, la Montse, explica que en un primer moment no poder-se endur la nena a casa va ser un cop molt dur. “Plorava molt quan havia de marxar a descansar”, resumeix amb veu suau, mentre la petita dorm sobre el seu pit. “Sabia que la deixava en les millors mans, però em feia mal haver d’esperar a l’endemà per assegurar-me que estava bé”.

Amb la retransmissió en directe, la Montse, de 33 anys, sent que almenys una part de la seva filla l’acompanya a casa. Per això activa l’aplicació fins i tot abans de travessar la sortida de l’hospital. “Saber que la nena serà la primera i l’última imatge del meu dia, em tranquil·litza”, diu. No es vol perdre un segon de vida de la seva filla, malgrat que sigui a través d’una pantalla.

Èxit entre les famílies

La Triana és un dels 600 nadons prematurs que han nascut a l’Hospital Clínic aquest 2018, i un dels 15 milions d’infants que neixen anualment abans de complir les 37 setmanes de gestació, d’acord amb les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Si bé en un primer moment les famílies amb fills a l’UCI es van mostrar reticents a fer servir el nou sistema, totes van canviar d’opinió un cop ho van provar. “Diuen que se senten millor, menys angoixades. Fins i tot moltes mares diuen que produeixen més llet a la nit, quan observen el fill”, destaca Sánchez.

L’èxit d’aquestes càmeres web no ha trigat a escampar-se. De fet, la Montse va conèixer el pla pilot pel boca-orella. “Tenia molt bona pinta i el mateix dia que en vaig sentir parlar vaig demanar formar-ne part. Va ser molt ràpid: quan va quedar lliure una de les tres incubadores de l’UCI, ens van incloure a la prova”, recorda.

La demanda ha obligat l’hospital a canviar els criteris de selecció, que fins fa poc eren aleatoris i depenia de la voluntat de les famílies. Ara escullen basant-se en l’estada prevista de l’infant a l’UCI i la distància entre la residència familiar i el centre.

En aquest sentit, la família de la Triana era la candidata perfecta: viuen a Andorra i, per feina, el pare només pot baixar a Barcelona per estar amb ella una vegada a la setmana. “Abans de tenir l’aplicació, la meva parella, que viu sol a casa, ho passava molt malament. Ara pot mirar la nena tanta estona que fins i tot acabem comentant si li he posat un pijama o un altre”, explica la Montse entre somriures.

Més continguts de